Sobre l'acord de finançament

Cal llegir l’anàlisi que en fa la degana de la facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie.

Els problemes de l'esquerra

L'outsider Bernat Joan l'encerta de ple al seu article "Justícia universal":

(...) avui per avui, no comptam amb cap organisme que pugui fer les funcions que efectivament hauria de fer el TPI. En el passat l´aplicació de la pretesa justícia universal encara ha estat més mancada: al final de la II Guerra Mundial el Tribunal de Nuremberg va jutjar el genocidi nazi contra els jueus. Però ningú no va jutjar, per exemple, l´Holomodor, amb responsables ben clars, que va causar la mort de deu milions de persones a Ucraïna. Ni ningú jutjaria, en aquella dècada i les següents, els milions de morts de la persecució estalinista, o l´escabetxina (probablement la més gran que ha comès mai la Humanitat) del maoisme a la Xina. Aquests fets, del tot incontestables, deuen ser mals de digerir per l´anquilosada esquerra europea, que no se n´acaba de sortir a l´hora de moldejar el discurs sobre aquestes qüestions. Potser la cosa més mala d´assimilar, ara que tant s´està treballant per recuperar la memòria històrica, és que, segons el seu catecisme, els genocidis més grans que ha comès la Humanitat procedien de règims d´esquerres

El català a la justícia, encara

Cal felicitar l'ajuntament de Sant Antoni de Portmany per haver-se negat a traduir un text al castellà tal i com li demanava el Jutjat de primera instància núm. 4 d'Eivissa. "El secretario de la Corporación, Ángel Custodio Navarro, asegura que en los dos años que ocupa este puesto en la Administración y en los ocho años anteriores como letrado en el Consell no le había ocurrido algo así".

Llei de llengües franquista

Llegim a Vilaweb que "La llei de llengües de l'Aragó, propugnada pels socialistes, no preveu la cooficialitat del català". Preveu el català com una opció voluntària. Que el parli a casa seva qui vulgui. Com amb Franco. I aquesta és la famosa llei de llengües que fa anys que esperem. Gràcies senyors socialistes. Tant de bo que la cosa no acabi així.

Cap a la independència

"Mas aposta per 'encetar un nou camí' com a país si no hi ha acord de finançament" [Directe.cat]

El president de CiU, Artur Mas, ha advertit aquest matí que "si no hi hagués un acord de finançament que complís l'Estatut, Espanya no podria donar bots d’alegria perquè hauria fracassat en relació a Catalunya: això no és neutre, té conseqüències". (...) El líder nacionalista ha valorat que en aquest context "caldria veure com el nostre país enceta un nou camí". [convergencia.cat]

On són les oficines de garanties lingüístiques?

L'Institut d'Estudis Eivissencs va remetre aquest escrit als Consells Insulars, Ajuntaments, Govern Balear, etc:

Establiment d’oficines de garanties lingüístiques

La Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 8 de maig del 2008, procedí a debatre el text de la Proposició no de llei RGE núm. 2939/08, relativa a establiment d'oficines de garanties lingüístiques, i quedà aprovada la següent:
El Parlament de les Illes Balears acorda instar el Govern de les Illes Balears a crear oficines de garanties lingüístiques, on es pugui adreçar qualsevol ciutadà de les Illes Balears en ordre a salvaguardar els propis drets lingüístics. L’Institut d’Estudis Eivissencs, constata que transcorregut poc més d´un any després d´aquesta proposició, la ciutadania no té cap coneixement de cap actuació encaminada a posar en funcionament aquestes oficines.
Donada la situació de precarietat en què es troba la nostra llengua pròpia i els atacs recurrents als quals són sotmesos els drets lingüístics dels catalanoparlants, l´IEE us demana que faceu les gestions pertinents que permetin la implantació de l’oficina de garanties lingüístiques en l’àmbit insular.

TV3-IB3: bones notícies

Comunicat emès ahir pel Govern de les Illes Balears:

El conseller de Presidència, Albert Moragues, i el vicepresident de l’Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí, s’han reunit amb el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, per tractar el conveni de reciprocitat d’emissions entre IB3 i TV3.
A la reunió han acordat que a Balears s’emeti TV3 CAT, el canal 3/24 i el canal 33. Aquest acord està pendent d’una trobada entre l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Els dos consellers han acordat també que el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya negociaran per aconseguir que els drets d’emissió responguin a la realitat lingüística i no a la realitat territorial. En aquest sentit, els consellers s’han compromès a realitzar un esforç per substituir els productes aliens per produccions pròpies, realitzades de forma conjunta, amb l’objectiu de contribuir a reforçar la industria audiovisual de les dues comunitats autònomes.

Spanair, en català

El que hauria de ser normal és una extraordinària notícia:

La companyia Spanair no només està d’estrena en instal·lacions aquests dies a la nova T1 de l’aeroport del Prat, sinó que també està aplicant els primers passos per reforçar-hi l’ús de la llengua catalana. Els nous gestors tenen clar que el català ha de ser la primera llengua de la companyia aèria, però això sí: reconeixen que sempre que sigui possible. És a dir, com a mínim en els seus espais als aeroports catalans i en les relacions internes i externes de l’empresa en tot moviment en territoris de parla catalana.

Turisme de masses

S'equivoca en Carles Manera, conseller d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears:

Manera puntualiza que pese a la «mala prensa», el turismo de masas tiene un valor cualitativo económico incalculable, porque es la causa del desarrollo de la clase media europea, el nacimiento de los grandes grupos turísticos, aerolíneas, cadenas hoteleras y resto de sectores turísticos.

A molts llocs que han rebut turisme de masses, aquest no ha estat l'únic ni el més important factor de creixement econòmic. I això és fonamental. A Catalunya, primera comunitat autònoma en dades d'afluència turística, ja es guanyaven la vida abans de l'arribada del turisme de masses, i quan aquest va arribar no va passar a ser l'única font d'ingressos, cosa que sí passa a Balears i que és una temeritat. Quan a un lloc viuen només del turisme de masses vol dir que tenen un problema greu.

Sobre la T1

Sobre la T1, Pilar Rahola escriu “Hau, catalán!; yo, gran jefe”:

Escoltant-lo [a Zapatero] resultaria que ens ha regalat la terminal, amb diners seus, perquè és un tipus així de generós i ens estima amb bogeria. La realitat és molt més dura. La terminal es va pactar en el famós –i demonitzat, per més que útil– Pacte del Majestic. Va començar a caminar de la mà de CIU i el PP, malgrat els intents actuals de reescriure la història. Ha arribat molt més tard del que estava acordat, i infinitament més tard del que era necessari per al nostre desenvolupament econòmic. L’hem pagat dotzenes de vegades, si tenim en compte l’espoli que patim. I ha arribat mancat de peus i mans, amb uns projectes de metro i ferrocarril que suaran tinta per fer-se, com gairebé tot en aquest país. A més, ha arribat sense que la Generalitat participi en la gestió aeroportuària, i sense cap garantia de vols directes als principals punts del món.

I Vicent Sanchis és igualment clar:

Ja tenim T1, però això és closca. El rovell de l’ou encara és pendent. ¿Cedirà el govern de l’Estat la gestió del Prat a la Generalitat o la iniciativa privada catalana? ¿Acabarà convertit en un hub o continuarà sent un tub amb forat de sortida a Barajas?