Tenim un problema: nosaltres

Impressionant treball de camp d'en Gabriel Bibiloni. Ha anat uns dies amb una llibreta anotant la gent que s'ha adreçat a ell i la gent amb qui ell ha parlat, quina llengua feien servir (ell sempre parlant en català), quanta gent ha canviat de llengua, etc. Res de nou, però és impactant veure-ho en xifres. No us ho perdeu:
Aquest mes d’abril passat he fet un experiment. He anat pel món proveït d’una petita llibreta on he anotat la llengua que feia servir tota la gent desconeguda que es comunicava amb mi, ja sigui gent que s’adreçava a mi o gent que responia a una meva interpel·lació. He anotat el sexe de totes aquestes persones, l’edat treta a ull, alguna referència indentificadora dels individus i sobretot la llengua (o llengües: en alguns casos n’empraven dues) en què ens comunicàvem. No cal dir que jo sempre he utilitzat el català sistemàticament, i quan algú m’interpel·lava en espanyol, jo responia en la meva llengua. M’he mogut en un ventall d’ambients ampli i diversificat —comerços, oficines bancàries, benzineries, transport públic, un mercat, una fira, alguns centres sanitaris, espectacles, alguna oficina de l’administració, bars, un taller mecànic, etc.— que poden ser representatius del món per on transita la gent corrent. Això sí, totes les converses tenen lloc a la ciutat de Palma, menys una que s’esdevingué s Santa Maria del Camí. I els resultats són aquests [+ text sencer]
Etiquetes de comentaris: normalització lingüística

























