Berga i els mossos

Sobre això de Berga, i concretament sobre l'actuació (o la no-actuació) dels Mossos, hom hi pot donar tantes voltes com vulgui però els Indígenes fa temps que sabem que aquests incidents passen, entre d'altres coses, per tenir guàrdies civils i policies nacionals vestits de mosso. Però això no ho sentirem a dir als noticiaris.

Destacats del 'Decano'

Hem de destacar un parell de coses aparegudes al Decano aquest cap de setmana. L'article (en castellà) de Joan Serra, "Obligados silencios": (...) "es particularmente bochornosa la actitud de quienes no tienen mejor argumento exculpatorio que refugiarse en el silencio hasta el punto de negarse a declarar ante un juez", en relació a l'actitud que estan començant a adoptar els responsables municipals pitiüsos quan passen pel jutjat (és a dir, sovint). I dissabte va a parèixer el text "Algunes rèpliques a l´eurodiputat Bernat Joan" de Josep Bonet Roig, que conté algunes idees aplicables al Trist_partit català: "ERC forma part de l´equip de govern de l´Ajuntament d´Eivissa des de fa sis anys, tot i que la seua regidora no tengui carnet. Per tant, aquest partit és responsable de tot el que s´ha fet i de tot el que s´ha deixat de fer des que el Pacte Progressista guanyà les primeres eleccions a Eivissa ciutat, tant de les coses bones com de les coses dolentes. Ara bé, hi ha unes certes actuacions que són totalment inacceptables. El cas més flagrant és el recolzament al PGOU de Vila, que en l´article de Bernat Joan vol maquillar dient que ERC va donar-li suport per després millorar-lo. Jo em pregunt: on s´ha vist mai que un partit que s´havia mostrat a favor de protegir una zona humida voti justament en contra de la seua protecció?".

Destacats del cap de setmana

D'aquest cap de setmana hem de destacar un parell d'articles apareguts a l'Avui. El primer és un inspirat article d'Albert Saez, "Un país en pilotes" (versió html i versió pdf), que conté idees que aplicades a les Pitiüses són encara més punyents: "Ja fa molt de temps que aquest país va pel món despullat encara que la majoria no se n'adoni. Com el rei de la faula infantil, Catalunya va sense roba i sembla l'última a assabentar-se'n". (...) "La quantitat de vegades que els nostres dirigents, líders socials, periodistes, escriptors o empresaris demanen perdó al llarg de l'any és un símptoma evident de la precarietat jurídica i mental amb què organitzem la nostra vida política. Cada vegada que ens atrevim a mostar-nos com som, la pluja de crítiques internes i externes que rebem ens fa recular abans de començar la partida".
L'altre és un article d'en Vicenç Villatoro, "Ho hem fet sense voler" (versió html i versió pdf), que toca dos temes estretament vinculats. En relació al dissortat viatge de Maragall i Carod a Terra Santa: (...) "Doncs tinc la sensació que a les disculpes per tot allò que ha envoltat el viatge a Terra Santa no s'hi respira ni penediment ni propòsit d'esmena". (...) "En tot cas, el pecat d'en Carod no és haver estat hipersensible, sinó fer una posada d'escena d'oposició quan ell representa un partit de govern a Catalunya i de suport al govern, a Espanya". (...) "He estat unes quantes vegades a la vida en els encontorns del Sant Sepulcre i no hi he vist mai cap turista, ni el més guiri, fent brometa sobre objectes de significació religiosa cristiana, jueva o musulmana. Però també és una demostració absoluta d'insensibilitat -com a mínim- la publicació per part de l'Ajuntament de Barcelona del llibre sobre els republicans catalans als camps nazis on es banalitza l'Holocaust i on s'insisteix en la vella obsessió antisemita segons la qual els israelians (en alguns casos, els jueus) són els nazis del nostre temps i que els habitants de Betlem viuen de fet a Auschwitz. Per què de totes les desgràcies que hi ha al món, des de Txetxènia a Síria, des del Sudan a Libèria, l'única que mereix ser comparada amb l'extermini nazi és l'existència d'un mur -tan criticable com es vulgui- a Terra Santa, que per cert s'assembla molt, imatge per imatge, al mur fronterer que hi ha entre Melilla i el Marroc? Què té el mur de Cisjordània per esdevenir un crim tan excepcional contra la humanitat, per damunt de les matances de Pol Pot, dels extremistes hutus, dels radicals serbis o dels integristes sudanesos? Probablement que és culpa dels jueus. Que l'Ajuntament de Barcelona dediqui diner públic a alimentar aquesta comparació és una mostra d'insensibilitat, que s'afegeix a totes les altres que han esclatat al voltant del viatge a Terra Santa".

Eivissa: la màquina del temps

Així com la majoria d'embarcacions que fan la ruta Eivissa - Formentera han normalitzat recentment els topònims, encara hi ha línies que mantenen les coses erre que erre com fa trenta anys.

Eivissa acollidora

Els carrers d'Eivissa, pacífics i acollidors...

Els aqüífers

Llegim al Decano que "Una empresa catalana ha pedido autorización a las conselleries baleares de Industria y de Medio Ambiente para realizar una perforación a gran profundidad con el fin de obtener aguas termales para montar un balneario en una finca de Santa Gertrudis", i diu que "La portavoz de Medio Ambiente precisó que la dirección general de Recursos Hídricos informará sobre las condiciones que deberá cumplir la obra para no afectar negativamente los dos acuíferos". A Eivissa, definitivament, no hem entès res. El tema no és que la perforació pugui 'afectar negativament els aqüífers', sinó que els aqüífers de les pitiüses (actualment sobreexplotats i en gran part salinitzats) ja no es poden permetre coses com aquesta.

Com ho tenim, Bargalló?

El passat 26 de març, el Conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, va publicar a l'Avui un article amb un to triomfalista i cofoi que ens resulta desgradable a mesura que passen els mesos, en relació a l'acord signat entre els governs català i balear mitjançant el qual es garantia la distribució de continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) a les Illes i de l'ens públic de Radiotelevisió de les Balears (RTVIB) al Principat. Això ratificava un acord en els mateixos termes, signat per Maragall i Matas el maig del 2004, és a dir, ara fa un any. En relació als esmentats acords, cal recordar que la incorporació a la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA) permetrà a IB3 tenir els drets televisius compartits per a l'emissió dels partits de futbol de Primera, així com tota la informació que generi la competició de la Lliga, de manera que, quan IB3 TV ofereixi partits en directe els dissabtes, els senyals de la resta de canals de la FORTA que es veuen a l'arxipèlag seran tapats. Taparan TV3, i Canal 9? Taparan TVE2? És necessari fer això? A les Balears i Pitiüses sempre s'han pogut veure aquests partits per les autonòmiques i ara es forçarà la població a veure IB3? I al principat tallaran el senyal d'IB3 quan hi hagi futbol? Això també ho vau signar, Sr. Bargalló?

Vist el panorama i els acords signats, un any després no es pot dir que la situació hagi millorat. La recepció del senyal de Catalunya Ràdio és defectuosa, amb contínues interferències, i talls que poden durar hores o dies. La recepció de TV3 i C33 també pateix contínues interferències. Són aquests els avenços per millorar l'espai comunicacional català?

Les xacres eivissenques

xacra
[1803; cat. ant. també xaca, xàquia, de l'àr. vg. xák&am; 'queixa, mal físic', der. de xákà 'queixar-se', amb afegitó de la -r- per influx d'un altre mot com lacra o nafra, de sentit semblant]
f 1 PAT 1 Mal físic que pateix algú com a deixalla d'una malaltia.
2 Tara en la salut adquirida amb el temps. Les xacres de la vellesa.
2 p ext Tara moral.
Xacres com ara en Mariano Planells. I com a mostra el seu article (és un eufemisme) d'avui al decano, mostra d'autoodi i d'altres coses que no direm: "(...) escritores y políticos catalanes, algunos pertenecientes a la alta burguesía, que se llenan la boca de palabrejas contra Madrid y contra España, pero es precisamente en su ático o en su pisazo de Madrid donde pasan la mayor parte del año, desde donde intoxican el ambiente con sus chorradas nacionalistas". Nacionalistes catalans o espanyols? A qui et refereixes, Planells? A Vidal-Quadras, a algun parlamentari del PSC? "chorradas nacionalistas" en sentim moltes darrerament, com ara les del president extremeny o el teu article. "(...) viven en la capital de España, de la que rezan pestes cuando les ponen frente a un micrófono periférico." Perifèria de què? Volem una referència geogràfica, Planells. "Pero cuando me pierdo en el Madrid de los Austrias suelo encontrarme con media Ibiza. No sólo los famosos Mariano Llobet, Cava de Llano, Evelio Verdera, Bartolomé Escandell, Abel Matutes, diputados y senadores (menciono los nombres que ya han salido a estos efectos en el Diario) y otros tantos empresarios. Hay muchos ibicencos normales (con perdón) que viven en Madrid". I de què et queixes, si són tots del teu pal? Ells també tenen clares les seves referències de centralitat i perfèria. Probablement aneu a sopar plegats a Casa Lucio. I finalment què has volgut dir amb aquest... article? "ayudadnos a los condenados a vivir en una isla como Ibiza a exigir mayor calidad de vida". Noooooo, Planells. Nosaltres et donem l'absolució i revoquem la teva condemna. Ja no estàs obligat a viure en aquesta terra. Ja ets lliure d'anara aun lloc on no hagis de patir els aldeanismos. Lliure d'unir-te al selecte grup d'eivissencs amb clares referències nacionals i geogràfiques que viuen a Madrid. Esto de la periferia no es vida, Mariano.

Ego Te Absolvo.

Eto'o i el poble mesell

Samuel Eto'o ha estat multat amb 12.000 euros pel Comitè de Competició pels crits ofensius contra el Reial Madrid durant la celebració del títol de Lliga del Barça. Dues consideracions ràpides. Eto'o no hauria d'haver demanat perdó. Encara recordem el president del R. Madrid cantant davant les cámeres de televisió allò de polaco el que no bote (i no cal dir que ningú va demanar mai perdó ni va pagar cap multa per allò. Ho va dir clarament fa uns dies en Salvador Sostres: "La pila de vegades que els espanyols ens han insultat dedicant-nos penjaments molt pitjors que una simple cançoneta. La pila de vegades que no anava de broma, que ho deien seriosament, i no pas en un estadi embogit per la celebració sinó a plena llum del dia i en seu parlamentària. I s'han disculpat alguna vegada? Tu has vist alguna vegada algun espanyol disculpant-se? I mira que ràpid hem demanat perdó nosaltres, mira que ràpid [sic] hem sortit a donar explicacions a l'amo. Som un país d'esclaus, tenim moral d'esclaus". I si el Barça hagués deixat de ser un club mesell, reflex d'un poble mesell, es preocuparia de fer d'això, si cal, una qüestió d'estat i que, per dignitat nacional, Eto'o no pagués un cèntim. Però no hi tenim cap esperança. Repetim: país d'esclaus, moral d'esclaus.

Benvinguts a Eivissa

Quan parlem de la cosa nostra no exagerem. Fem una ullada als titulars de la premsa local (és un eufemisme) d'avui:

• El alcalde de Santa Eulària no aclara por qué consiente una cantera sin licencia municipal


• El abogado de Cretu niega que la obra se apartara del proyecto aprobado


• El juez rechaza la petición del alcalde de Sant Josep de levantar su imputación


• Continúa el vertido de fecales en el puerto


• Suspendida cautelarmente la selección de dos letrados en el Ayuntamiento de Eivissa


• El Pacto pregunta por una posible nueva cantera


• Detenido en Madrid otro presunto implicado en el crimen de Sant Josep

Tot això només avui.

Imatges de la cosa nostra

Sabem que cada cert temps l'alcalde de Santa Eulària des Riu (Eivissa), segons ell 'Santa Eulalia del Río, necessita tornar als jutjats, on se sent com a casa. Sabem que ja ho trobaves a faltar Vicente.

Rahola, un altre cop

Un altre cop felicitem Pilar Rahola per tenir el coratge de tractar amb encert un tema gravíssim i del que poca gent en parla. Ho fa al seu article de l'Avui:
- versió html
- versió pdf

Temes que no es toquen

No podem fer altra cosa que felicitar la gent de Tribuna Catalana per haver parlat agosaradament d'un tema tabú com és el tractament que es fa als mitjans de la Corporació de temes com el conflicte de Palestina o l'Irak. El desencadenant ha estat una carta de Vicenç Villatoro en relació al programa d'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, i que ha servit a Tribuna Catalana per poder parlar del 'cert infantilisme i acomplexament en tractar la problemàtica dels Estats Units i de l'estat d'Israel. Només cal veure el tractament que sistemàticament es fa des de TV3 de la guerra d'Iraq o del problema de Palestina per part del periodista Joan Roura. L'afer Villatoro-Bassas caldria que permetés un debat sobre com tracten certes problemàtiques els mitjans de comunicació, i com ignoren, per exemple, les barbaritats de l'exèrcit rus a Txetxènia, o dels turcs al Kurdistan, o d'Argèlia i Marroc amb el poble amazic. Aquests són temes que no es toquen perquè no és políticament correcte, ni és "progre"'. Serveixi això per ajudar a suportar la solitud dels articles que Pilar Rahola fa al respecte.

Abusos urbanístics

Llegim a Vilweb que els conflictes relacionats amb l'Urbanisme, tant al mateix Castelló com a les poblacions veïnes, han arribat finalment fins al Parlament Europeu, que ha acordat constituir una comissió informativa per tal de recollir dades de les moltes denúncies que ha rebut sobre pressumptes abusos urbanístics, per si s'escau exigir alguna forma d'intervenció dels organismes corresponents de la Unió Europea. Ja és trist que hagi de venir un organisme Brussel·les per posar ordre allà on la llei senzillament no s'aplica i la corrupció és l'habitual. Eivissa Confidencial ja en va parlar, i és que tot plegat ens resulta massa familiar.

Les mentides de França i Rússia

Llegim a l'Avui que 'El Senat dels EUA denuncia suborns massius de Saddam a Rússia.
Un terç dels bons del pla 'petroli per aliments' van anar a Moscou. El document del Senat nord-americà torna a posar sobre la taula la vinculació que han denunciat molts congressistes als Estats Units entre la postura de països membres del Consell de Seguretat de l'ONU que es van oposar a la guerra a l'Iraq com França i Rússia, i els seus interessos ocults amb el règim de Saddam Hussein. La setmana passada, el mateix comitè va acusar l'exministre de l'Interior francès Charles Pasqua i George Galloway, un parlamentari britànic que s'ha distingit per la seva denúncia de la invasió de l'Iraq, d'haver acceptat suborns del derrocat règim de Bagdad'. Cal estar atents al tractament que rep el tema als principals mitjans de comunicació.

La degeneració lingüística de TV3

No podem deixar de destacar aquest paràgraf del bloc d'en Gabriel Bibiloni, on fa una encertada descripció sobre la utilització que fa TV3 de la nostra llengua:
"El més dolorós és la constatació de la degeneració lingüística de TV3, on sembla que l’interès per la qualitat de la llengua –i la fonètica n’és part essencial– ha passat a la cua dels propòsits, i la casa es va omplint de presentadors, actors i veus en off amb el bleda o xava-bleda espanyolitzats per vestit de festa i de dia feiner. O potser –pitjor encara– els qui ho haurien de compondre no són ni conscients (...) de l’estat d’indigència lingüística que regna en aquella casa".

I encara estem emocionats després de veure el publireportatge panegíric que la seva va dedicar ahir a Maragall (que incloïa una veu narradora que va mostrar serioses deficiències en la pronúncia de la nostra llengua, especialment algunes vocals obertes). Tot plegat molt encoratjador.

Normalització lingüística a Eivissa

Una de les imatges que tristament ens ha deixat aquest cap de setmana és la recent instal·lació d'aquest cartell indicador a Dalt Vila, a pocs metres de la catedral d'Eivissa, que incompleix tota la normativa vigent en matèria de retolació pública i normalització lingüística. Cal recordar que l'Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa està governat pel Pacte, un dels integrants del qual és ERC. Per cert, a quin "museo" es refereix? A pocs metres n'hi ha dos. Molt cutre tot plegat.

El nou bisbe espanyolista d'Eivissa

Ahir va haver-hi a la catedral d'Eivissa el solemne acte en què Vicente Juan Segura fou ordenat nou bisbe. Ja tenim, doncs, un nou bisbe espanyolista i això va assegurar la presència de destacats membres del PP eivissencs i vinguts de fora. Ens han dit que l'abundància de militars amb ulleres fosques i bigotet feia recordar èpoques passades. Però el contrapunt de l'acte fou el fet que es va repartir entre els assistents i curiosos un escrit amb l'explícit títol d'"Un nou bisbe valencià que ens imposen (missatge a monsenyor Vicente Juan Segura)" i que és una agradable mostra que encara queden a Eivissa catòlics amb sentit de la dignitat col·lectiva i que no estan disposats a seguir abaixant el cap.

La lliga del Barça a Eivissa

Amb agradable sorpresa vam veure com ahir a la nit la gent d'Eivissa va es va fer notar amb els seus cotxes i va escenificar una gran celebració de carrer, d'exaltació barcelonista i reivindicació nacional. I molta gent jove. Tot plegat molt sorprenent, tenint en compte que estem a territori comanxe.

El nou bisbe d'Eivissa

Aquest dissabte prendrà possessió el nou bisbe d'Eivissa, Vicente Juan Segura, fins ara cap de la secció de llengua espanyola de la Secretaria d’Estat del Vaticà. Torna a ser un valencià, torna a no tenir res a veure amb aquesta terra i torna a ser algú amb nul·la sensibilitat envers la nostra llengua i cultura. Assistiran a la cerimònia dos dels pesos pesants del Partit Popular: el president Balear, Jaume Matas, i l’antic president valencià, Eduardo Zaplana. Llegim a Tribuna Catalana que "al costat dels líders del PP, també hi seran presents els insignes representants del lobby eclesial valencià, encapçalats per l’arquebisbe de València, Agustín García Gasco, i el seu protector, el cardenal Ricard Maria Carles [vade retro Satanàs], de qui el nou bisbe d’Eivissa va ser el seu escolanet". Amb aquests padrins queda tot clar. Com es pot veure, poc han canviat les coses des dels anys 40. Seria hora que els sectors de fidels molestos amb aquestes polítiques obertament hostils donassin mostres d'aquest malestar.

Sensacional Rahola

No podem deixar de recomanar l'article de l'Avui de Pilar Rahola, 'El seu nom era Stalin' (també en format pdf), per la seva lucidesa i perquè manté una postura que surt de la línia del pensament hegemònic actual, raó per la qual no deixa indiferent ningú.

Escoles Junts per la Llengua a Eivissa

Dissabte, 14 de maig, a la tarda, al passeig de s'Alamera, d'Eivissa, s'hi organitza la Trobada d'Escoles Junts per la Llengua. Ja tenim disponibles els detalls del programa.

Felipe i Leti a Eivissa

Avui ha estat el dia. Veure un cap de suro com en Pere Palau arribar a president del Consell Insular ja és gros, però veure que per aquest bon home, que té la categaoria intel·lectual i cultural d'una ameba, i rebre els Prínceps serà probablement el més important que haurà fet en sa vida, amb aquella cara d'"això ho explicaré als néts", ens ha arribat al cor. Però l'hem de felicitar, President, perquè avui, amb s'Alamera a rebentá de hente, heu guanyat el premi al discurs més ranci de l'any. El presi ha fet un discurs laudatori en castellà, amb referències a Ibiza y Formentera, a Alfons XIII i a 'nuestras islas', per acabar amb una breu felicitació en català per l'embaràs reial. Bravo. Paco Martínez Soria no ho hagués fet millor. Tot seguit ha arribat el discurs del Príncep. El Borbó ha començat parlant en perfecte català i al mig del seu discurs, ja en castellà, feia referències a Eivissa i Formentera. Això, que segurament passarà desapercebut a la premsa (és un eufemisme) local, representa tota una lliçó de modernitat per part de la Zarzuela, que ha demostrat tenir clars els criteris toponímics. Ha de venir el Príncep espanyol a deixar en evidència els cacics polítics locals i ensenyar-los, només per un moment, que hi ha vida més enllà de Bienvenido Mr. Marshall. No creiem, però, que hagin entès la lliçó d'avui. I tot això entre mostres d'artesania local i de coros y danzas. I en Botja amb vestit clar. L'emoció ens fa difícil seguir escrivint.
Després han anat al Consell. Ens han assegurat que en Pere Palau esperava com un nuvi a la porta de l'església i anava acompanyat en tot moment... pel comissari! Les forces vives, els poders fàctics. Com a un llibre de Don Camillo. I aleshores s'ha produït un fet que a nivell sociològic i antropològic és significatiu (i no volem que se'ns malinterpreti). A l'entrada del Consell esperava un grup de discapacitats i minusvàlids duts allà per ser saludats pels Prínceps, igual com es fa amb el Papa amb l'esperança que la imposició de mans
del Sant Pare farà el miracle. Que no se'ns entengui malament. Només volem constatar com és de fina la línia que separa el fervor popular de la devoció i l'adoració, de l'iconolatria. I tot seguit han entrat dins l'edifici del Consell. Ens han assegurat que el cos funcionarial (amb alguns treballadors mudats per a l'ocasió), ha fet un sonor aplaudiment. Els nivells de babaia han fet un rècord històric. Si teniu alguna aportació personal o testimoni d'aquesta gloriosa jornada, serà benvingut.

Boixos, que venen visites!

Ens han fet arribat aquesta circular que ha estat repartida entre els treballadors del Consell Insular d'Eivissa i Formentera amb motiu de la visita d'en Felipe i na Leti. Cal destacar el darrer paràgraf, on es convida a tenir la taula i els papers endreçats. Boixos, tingueu la casa neta i polida que vene visites. Aquest paternalisme ens emociona. Snif.

Escoles Junts per la Llengua a Eivissa

Hem sabut que aquest dissabte, 14 de maig, a la tarda, al passeig de s'Alamera, d'Eivissa, s'hi organitza la Trobada d'Escoles Junts per la Llengua. Per ara no en tenim més detalls però actualitzarem la informació tan aviat com poguem.

Bush 2 - Putin 0

Bush acaba de marcar dos gols que deuen haver fet mal al Kremlin. Ahir, abans d'anar als actes commemoratius de la fi de la II Guerra Mundial, segons llegim a The Guardian, "George Bush va arriscar un futur deteriorament de les relacions amb el president rus, Vladimir Putin, quan va mantenir una trobada ahir amb crítics amb els drets humans de la política del Kremlin i els va dir que recolzava la seva feina per reconstruir la "societat civil" i la democràcia. La trobada, descrita per un dels assistents com 'un important gest per a Putin en el sentit que America està interessada en el desenvolupament de la societat independent a Rússia', va permetre a Bush sentir la veu de les organitzacions que treballen en favor dels drets humans, llibertat de premsa i temes mediambientals a Rússia". El segon gol és el viatge de Bush a la capital de Geòrgia (una de les tres exrepúbliques soviètiques que han boicotejat les celebracions de Moscou). En el que és la primera visita d'un president dels EEUU, Bush s'ha reunit amb el president georgià Mikhail Saakashvili que ha refusat anar als actes de la capital russa. El president rus, i antic agent del KGB, Vladimir Putin, ja ha manifestat el seu malestar per les bones relacions de Bush amb les exrepúbliques soviètiques i la dissidència russa. Bush 2 - Putin 0.

Balears provincianes

Bienvenido Mr. Marshall. Felipe i Letizia visiten aquests dies les Balears i Pitiüses. Des que són parella han visitat la pràctica totalitat de l'Estat, però les Balears han de ser més que ningú i és per això que el seu govern autonòmic ha de ser el primer en donar una imatge provinciana i vergonyosa amb la campanya institucional que es veu a la foto. Com el vaixell que els empresaris mallorquins (vade retro Satanàs) van regalar al rei al seu dia. Com l'editorial del diari Última Hora d'avui. Segur que els d'IB3 ja tenen el No-do a punt. De vergonya aliena, vaja. Digne d'una pel·lícula de Berlanga.

Ocupació i annexió

Com tothom sap, líders de tot el món són a Moscou per commemorar la fi de la II Guerra Mundial (BBC anglès i castellà). Però no tot són celebracions. Letons, Estonians i Lituans han manifestat el seu malestar i han dit que Putin hauria de demanar perdó per l'ocupació i annexió soviètica d'aquests països. Els caps de govern de Lituània i Estònia ja han refusat l'assistència als actes de Moscou. Cal recordar-ho, com cal recordar que Putin organitza i assiteix tranquilament a aquesta commemoració amb les mans tacades de sang txetxena. Cal tanir-ho present.

'Eivissa medieval'

Dues imatges de l'estafa la fira d'Eivissa medieval. La primera ens mostra que aquesta és una de les poques vegades en què es poden veure senyeres, cosa que no hauria de ser extraordinari. El fet de relegar la presència de la nostra bandera quatribarrada a festes majors i fires 'medievals' és ofensiu i simptomàtic de la sensibilitat del consistori progressista. La segona imatge és anecdòtica i parla per ella mateixa.

Urbanisme progressista

Hem topat amb el bloc Sempre estic emprenyat i hem vist amb sorpresa un fenòmen que pensàvem que ja no era vigent al Principat (si més no, al litoral), però veiem que malauradament es segueix l'exemple Balear i Valencià. Es veu que no cal ser alcalde del PP per perpetrar aquests atemptats sobre el litoral.

Cortell i les xarxes p2p

[via joanmaelià] Cal fer una ullada al bloc de Jorge Cortell. Pressions, amenaces, boicot informatiu, etc. Aquest acadèmic de l'UPV manté una lluita heroica en favor de la legalitat de les xarxes p2p. i en contra d'aquells que volen criminalitzar-les i crear confusió mediàtica al respecte.

Blair els cou

Com tothom sap, Tony Blair ha guanyat un històric tercer mandat i per majoria absoluta. Però aquí la notícia no és aquesta sinó el fet que ha perdut escons. El ressentiment, l'antiamericanisme i l'antiliberalisme que patim a casa nostra donen peu a fenòmens com aquest. En aquest sentit és reconfortant llegir articles com el d'avui d'Alfons Quintà.

El dèficit fiscal dels Països Catalans

L'Avui d'avui publica a plana sencera un molt interessant article sobre el dèficit fiscal dels Països Catalans.

L'estafa d'Eivissa medieval

Ja tenim, com cada any, la **** festa medieval organitzada per l'ínclit Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa. Bé, idò ni festa ni medieval. Es bloquejarà i s'aturarà la vida normal de tot un barri per permetre que sigui ocupat per un enorme negoci de venda de productes que en la seva pràctica totalitat no són eivissencs, i amb preus abusius treure els diners a la població illenca que hi va en massa perquè, com bé saben els organitzadors, els eivissencs anem sempre a l'esdeveniment de torn, sigui un saló de l'automòbil, sigui una fira de bestiar. Però igualment greu és que aquesta pretesa fira medieval no és més que la decoració d'uns carrers per ambientar un mercat, i això es fa prescindint de tot rigor històric i sense fomentar o divulgar cap element de la història, les tradicions i la cultura d'aquesta terra. Això sí: sempre es preocupen de posar tres dones disfressades de pagesa fent espardenyes (ja sabem que no s'ha de desaprofitar cap oportunitat per folkloritzar la nostra cultura).

Sobre la destrucció del patrimoni

S'està parlant molt aquests dies sobre la manera com el Consell Insular ha decidit destruir l'única necròpolis rural romana d'Eivissa, de com el conseller de Patrimoni ha esbroncat els arqueòlegs que feien el seguiment de la destrossa de l'obra, i de com el jaciment ha estat arrasat amb sorprenent rapidesa.

Més enllà de la conducta i les decisions del conseller, hi ha hagut un informe tècnic en base al qual aquest polític ha près la decisió de destruir el jaciment, i aquest informe l'ha fet un arqueòleg que a hores d'ara encara no ha donat (fins allà on sabem nosaltres) cap explicació pública del que ha fet.

És per això que consideram que el col·lectiu de professionals del món de la cultura, la història i el patrimoni (especialment els arqueòlegs eivissencs) haurein d'emetre un comunicat o fer algun tipus de declaració unitària mitjançant la qual haurien d'explicar la seva postura davant d'aquest fet i deixar clar que es tracta d'un cas aïllat que res té a veure amb el compromís d'aquest col·lectiu amb la defensa i conservació del nostre patrimoni, independentment de les pressions dels polítics de torn. Tot això a banda de les accions legals que es puguin iniciar contra aquest i d'altres actes de destrucció d'elements patrimonials que han tingut lloc durant l'execució aquesta obra.

I la franja, Carod?

A l'Avui d'ahir hi ha un breu però excel·lent article d'en Joaquim Montclús en què explica clarament la situació actual de la Franja i alhora fa alguna clara denuncia: "No es pot parlar del català al Senat, a les Corts de Madrid, a Europa i tenir la Franja així en aquests moments". Senyors d'ERC, en preguin nota.

Assistències i absències a la paella

Més anllà de l'èxit de la paella (200 persones) convocada per la Plataforma Antiautopistes, i més enllà de la vergonyosa manera com la premsa convencional ha ignorat l'esdeveniment, hi ha alguna dada significativa que ens agradaria comentar.

Hi van assistir dos representants de la Comissió Executiva de l'Entesa (ENE), dos d'ERC, cap destacat d'EU (ignorem si Marian Suárez ho és; Antoni "Malalt" no hi compta perquè és un afectat directe), i un del PSOE (Laura Carrascosa, de l'agrupació de Sant Antoni). A més, hi era n'Agustinet (no és de la seua executiva).

Però, el més destacat: 0 membres de l'equip de govern de l'Ajuntament d'Eivissa i 0 membres del grup progressista al Consell. Per exemple, aquesta glòria d'en Miquel Ramon (tot un exemple de renovació generacional i personal a un partit polític), que no para de ser entrevistat pel Decano i Última Hora, i que no para de fer crides a la unitat de tota l'esquerra, no hi era. Tampoc hi era aquell destacat intel·lectual que havia de ser, segons paraules textuals d'en Carod, qui dugués les autopistes a Brussel·les perquè les paràs. Aquest tampoc hi era. I a un altre nivell, tampoc hi va assistir cap membre destacat del GEN o d'Amics de la Terra. Aquest és, o era, el panorama (qualsevol correcció o puntualització serà benvinguda).

Ah, i ara diuen que Francesc Antich rebrà els antiautopistes. Ooooh!

TV3, només en castellà

Llegeixo a Vilaweb que TV3 ha posat en funcionament un espai de venda de productes des de la seva web i ho ha fet exclusivament en castellà. Això també estava contemplat als pactes del Tinell, no? El panorama, com veieu, millora dia a dia. Gràcies, Carod.

No us perdeu l'entrada que bcnbits té al respecte.

Bon dia, tot el dia

Molts ho mantenim heroicament. Fins que es fa fosc, hom diu 'bon dia'. Punt. En Gabriel Bibiloni té un gran article al respecte. I això ens recorda allò que deia en Josep Pla (i que es pot enllaçar amb el que hem escrit abans, "IB3 i el mal endèmic") de que a tot el territori allà on ell diu 'bon dia' i li responen 'bon dia', allò és el seu país.

IB3 i el mal endèmic

Més enllà de l'estrena de les notícies governamentals, IB3 ens ha estat oferint unes imatges de filmacions d'Eivissa i Formentera des dels anys 30 fins als 70. Aquestes imatges tenen un doble vessant: són subversives per una banda i ofensives per a qualsevol eivissenc per l'altra. Les filmacions documentals dels anys 30, a banda d'algun ball pagès o algun aplec social, mostren com era el territori en aquella època. Es van veure els portals de feixa i gent que hi feia feina! Es van poder veure filmacions d'exteriors que, atesa la degradació territorial actual, provoquen un inevitable i dolorós contrast. Mirau com era aquesta illa i en què l'hem convertit.
Però el més greu, el que hauria d'indignar qualsevol eivissenc són unes imatges filmades als anys 70 en un intent de recrear l'Eivissa bucòlica: una parella festejant, gent passejant en carro, tothom vestit de pagès, tot mal fet, en definitiva unes estampas de Ibiza y sus gentes amb finalitats probablement promocionals i amb un to entre el documental i el No-do. Però el tema és que això d'IB3 no és més que el reflex d'un fenòmen molt arrelat a les Pitiüses (i a les Balears) i fomentat amb cura des de l'espanyolisme de sempre: la folklorització i la provincialització d'una cultura. Això agrada molt als bons eivissencs. Són els que fomenten la idea que el llegat i la identitat d'aquestes illes es redueixen al ball pagès i els ucs. I potser tenen raó. Deuen estar molt contents de veure com a cada casa eivissenca tenen penjats quadres amb vistes de Dalt Vila o amb uns pagesos fent feina al camp. Es tracta de mantenir la idea que Eivissa i Formentera són això i només això. Es tracta de tenir els eivissencs concentrats en les seves coses i la seva terra, no fos cas que s'adonassin que comparteixen la mateixa cultura que la resta de Països Catalans. Vade retro, Satanàs!