Antes fenicia que catalana

Avui hi torna. No en va tenir prou l'altre dia. El martell de "pancatalanistas separatistas" i "independentistas contumaces" està molt content perquè l'ADN d'algunes famílies eivissenques (quins llinatges han agafat? en queda alguna?) mostren vincles amb l'ADN fenici (idem) i proclama orgullós que els eivissencs no tenen RES A VEURE amb els catalans. Res. Els llinatges i els topònims són fruit d'un contubernio rojo-separatista per falsejar la realitat: la població d'eivissa ha mantingut intacte durant més de dos mil anys la seva sang fenícia. Cal llegir documentació d'àmbit universitari, però nosaltres cobrem les classes de particulars, Mariano. Per cert, ja no cal patir. Esdevinguda província andalusa, al poc de català que hi ha a Eivissa (i això inclou la llengua) no li queda més d'una o dues generacions de vida. Gràcies als bons ibicencos com vos.

Arriba España.

"Festes de la Terra": quina terra?

Hem fet un cop d'ull al programa de les "Festes de la Terra 2005" que organitza l'ínclit Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa, actualment governat, entre d'altres per ERC. Cal recordar-ho perquè veient els concerts de l'esmentat programa, exceptuant el cas d'Obrint Pas (portats per l'Associació vuit d´Agost) i els actes folklòrics, propis d'una festa popular, aquest és l'únic grup en català que hi actuarà. La resta inclou coses tant de la terra com Iván Domenech (amb el seu disc “Por una buena sonrisa”), Los Lunnis, Tamara (amb el seu disc “Tamara canta Roberto Carlos”), i per culminar el desastre tenim l'actuació estelar de... Los Morancos! Esperem frisosos que interpretin "¡A la feria y a los toros!".

Lo nuestro, vaja. Dels sociates no ens estranya, però pensar que tot plegat té el vist-i-plau d'ERC... O no?

Patrimoni? Quin patrimoni?

Llegim amb incredulitat que el regidor (és un eufemisme) d'Urbanisme (...) de l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, José Marí Ribas 'Reganes', en relació a l'elaboració urgent de plans especials de protecció del Patrimoni de Sant Josep y Sant Jordi, va afirmar que "el equipo de gobierno está ya trabajando en ello [no sabem si hi va posar accent de Nuevo México], y añadió: «Hemos encargado a una empresa ibicenca un inventario de los bienes patrimoniales que merezcan ser protegidos, y ese inventario será la base de estos planes especiales».
Ho han d'encarregar a una empresa. Idò dues consideracions:
1.- A aquestes alçades, després de 30 anys de màfia, corrupció urbanística municipal amb connivència amb tècnics municipals i col·laboració amb famosos arquitectes i/o especuladors de l'illa, edificació i destrucció indiscriminada del territori, probablement s'han oblidat dels elements patrimonials (que encara queden) per protegir al municipi.
2.- No hi ha tècnics municipals amb capacitat per elaborar un inventari d'elements a protegir.

Provincians i rancis, encara

La foto no és del 1970; és de fa uns dies. Després de tants anys de democràcia, aplicació de l'Estatut, Llei de normalització lingüística, i encara hem de veure imatges com aquesta. Com si encara fossim al 1950. Després de veure com al Principat, amb els noms de lloc en català des de fa molts anys, no només no fan fugir el turisme sinó que, enguany també, es situen en primer lloc pel que fa a afluència turística de l'Estat (per davant de Balears i Canàries). I, per cert, si no posem Illetes posem Islitas (el mateix va per als d'Higueritas).

Senyors de la Bottom glass boat, no us enganyeu: són precisament cartells com aquests el que fa provincià. Això sí és una vergonya. Això fa olor de ranci. Es pot tenir menys dignitat i autoestima? És així com honorem la memòria dels qui, abans que nosaltres i en èpoques molt adverses, van mantenir vives la nostra llengua i la nostra cultura? Sou l'orgull d'Eivissa i Formentera.

Com trontolla el turisme a Eivissa

Iniciem una sèrie d'estampes de la davallada turística. N'hi ha que deuen tremolar. Un model econòmic i social basat únicament en serveis i en una temporada (la resta de l'any cobrem de l'atur i ens llevem a les onze), trontolla. Els indígenes ja hem agafat butaca i crispetes. Per cert, no havíem quedat que, suprimida l'ecotaxa, el PP havia salvat el turisme?

Ràdio UC torna a sentir-se

Hem rebut amb satisfacció aquest comunicat de Ràdio Uc:

Ràdio Uc Eivissa (87.8 FM) torna a la seua normalitat després d´uns 4 dies que una emissora desconeguda ens tapava fortament el nostre senyal. Ahir varem poder donar amb ella amb moltes dificultats per a la seua clandestinitat. El seu nom és GREENAPPLE - IBIZA ALTERNATIVE RADIO, THE BALEARIC UNDERGROUND, una emissora de musica house, electrònica conduït per DJS. Es publiciten al 88.4 FM, quan realment sintonitzaven al 88.00 tapant i interferint el dial del Col·lectiu Cultural Ràdio UC. 87.8 FM. Aquesta emissora GREENAPPLE actua bastant ocultament, amb conjunció amb alguns locals octurns de la festa d´Eivissa: LOLA´S, UNDERGROUND, NOCTÀMBULA...etc. L'emissió de GREENAPPLE está en el centre de la Ciutat de Vila amb una potència de 500 vats. Probablement després de parlar amb ells perquè es traslladin de freqüència,continuaran en el dial d'FM els pròxims dies cap al punt 88.30.

Idò esperem que deixin d'emprenyar.

'espai nacional de comunicació'

L'editorial de Tribuna Catalana:

Els intents d’aigualir i desmuntar l’equip professional de TV3 i Catalunya Ràdio, la vergonyosa venda d’Ona Catalana a Prisa o la de Flaix TV a Vocento (ABC), l’intent de destruir les nostres televisions locals (Localia), l’afebliment de COMRàdio, l’atac al Canal 33 a les Illes Balears i una possible operació al País Valencià en la mateixa línia fan pensar que hi ha algú que té un projecte “nacional” de comunicació molt clar, consistent a substituir el model català per l’espanyol, amb el vistiplau, evidentment, del Govern central;

I davant la mirada passiva d'ERC. Cal recordar una vergonyosa visita d'en Bargalló a la seu de Catalunya Ràdio a l'inici de legislatura. L'actual situació de l'emissora deu ser conseqüència de les seves clares directrius. També cal recordar els seus cofois articles sobre l'excel·lència de l'espai comunicacional català. Gràcies.

La sang

Sempre son els mateixos. Els encanta dir que els ibicencos són fenicis. Molt. I els empordanesos són tots grecs (no n'heu vist el perfil inequívoc), i els tarragonins són roamans (les primeres paraules que diuen els boixos són sempre en llatí). Som fenicis. I per això esmorzam pa amb tomata i deim 'bon dia' al matí. A alguns els cou molt constatar que la seva cultura és catalana. Però que no pateixin. Aquests indígenes són clara minoria i la seva cultura és ja residual. Però és curiós. Quan aquesta gent esmenta coses com la sang i diu que els fenicis "han dejado huella, incluso en nuestra sangre", no passa res. Però si es demostra que els bascos tenen un grup sanguini similar, posen el crit al cel i invoquen conceptes com racisme i neteja ètnica (?). És a dir: els eivissencs poden ser fenicis però els bascos no poden ser bascos. Ah, abans fenicis que catalans (com antes roja que rota).

La destrucció de can Misses, a Fiscalia

La desaparició del conjunt rural de Can Misses i de la sènia de ses Galamones (Eivissa) ha estat denunciada per l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) davant de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. El conjunt rural de Can Misses constava de casa rural, safareig amb sènia i molí aiguader. Se’n té coneixement de la seua existència des del 1738. El seu emplaçament donava nom a la finca on s’assentava i, per extensió, a la barriada de la Ciutat d’Eivissa que s’hi ha anat conformant en els darrers decennis. A més, comptava amb un molí de vela (molí de Can Misses), construït cap el 1950. La sènia de ses Galamones, amb el consegüent safareig, es trobava immediatament propera al conjunt rural de Can Misses i presentava un bon estat de conservació. Com a mínim, la seua antiguitat data del 1738.

No podem fer altra cosa que celebrar la iniciativa d'ENE. La desaparició d'elements del nostre patrimoni representen una pèrdua irreparable per a Eivissa i Formentera. Aquest hauria de ser un cas exemplar al respecte. Esperem que el tema no caigui en mans de segons quin jutge.

Aquest és el document sencer:
Pàgina 1
Pàgina 2
Pàgina 3
Pàgina 4
Pàgina 5

Actualització: Decano 27.07.05

El Dia del Gran Pet

I Déu nostre senyor estava trist i disgustat perquè havia donat les Pitiüses als seus habitants i ells les havien malmès, venut i explotat fins al punt que havien perdut les virtuts per les quals Ell les hi havia cedit. Ni tan sols aigua dolça, que Ell havia posat a la seva disposició, en quedava. I Déu deixà que alguns entre ells s'adonàssin i fessin advertències sobre la còlera divina però veié com era la pròpia naturalesa humana, enfosquida per l'afany de poder i diners, la que sense fer cas de les profecies conduïa aquella terra cap a la destrucció i els seus responsables cap a la condemnació eterna.

Fins que un dia la paciència del Senyor arribà al seu límit. El cel s'enfosquí, la terra tremolà sota els peus dels homes, els animals s'amagaren, els pardals callaren, els homes miraven amunt cercant una explicació però ja era massa tard. I fou aleshores quan d'entre mig de l'ennuvolat que tapava el cel s'obrí un forat per on veieren un feix de llum divina. I baixà un àngel. I feu sonar una trompeta. I sentiren una veu aterridora, més forta que el tro, que els parla així: "Imbècils! Què collons heu fet amb la terra que us vaig donar?" Havia arribat el Dia del Gran Pet.

La imatge que donem

La qualitat (el tipus) del turisme que un lloc rep està directament condicionada, entre d'altres coses, no només per la imatge que dóna la promoció exterior, sinó també per allò que el visitant troba al lloc de destinació. I a Eivissa troben això. I ara algú, com ha passat altres vegades, preguntarà 'què hi veus de dolent en això?' Res, fillet. Cadascú té allò que es mereix i nosaltres tenim això: a fuckin' island. Per cert, se'n fan samarretes i bolsos.

Firefox 1.0.6 en català

Ja podem descarregar la versió 1.0.6 del navegador Firefox.

Com parlem?

Imprescindible article de Francesc Puigpelat a l'Avui:

"El futur del català sol tractar-se més en termes quantitatius que no pas qualitatius. (...) I, pel que veig en els meus fills, la qualitat cau en picat. Poso alguns exemples. Tots ells diuen "ningún", en lloc de cap. Tots diuen "o sea", enlloc de o sigui. Diuen "jugar a l'escondite" en lloc de jugar a amagar. Tots diuen "s'ha caigut", en lloc de ha caigut. Tots diuen "no està", en lloc de no hi és. Etcètera. És una degradació evidentíssima. Com la dels comentaristes de TV3 que, durant un partit de futbol, repeteixen deu vegades "hi ha que veure" en lloc de s'ha de veure o cal veure".

Aquest és el tema. Aquesta és la qüestió. Però no se'n pot parlar perquè el que agrada als polítics és presentar dades d'estudis sobre nivell de coneixement del català i coses similars que renten la cara dels directors de Normalització Lingüística. I de TV3 també ni parlar-ne. Tema tabú. Que, per exemple, Catalunya Ràdio tingui gent que surt per antena i sembla que no tinguin ni el nivell B és inadmissible. La seva eina de treball és la llengua catalana. El mínim que se'ls demana és que la facin sevir correctament (com al conductor d'autobús se li demana que conegui les normes de circulació). No és demanar gaire. I són responsables parcials del que descriu en Puigpelat al seu article.

Turisme i asfalt a El Temps

El setmanari El Temps, d'heroica existència, inclou aquesta setmana un article amb aquest explícit títol: "Un soci de Matutes fa l'agost omplint Eivissa d'asfalt", on es parla de Matías Arrom Bibiloni, pederes, asfalt i la manifestació. A la secció d'economia trobem l'article "El model turístic balear, a debat", un debat sobre el qual, sincerament, tenim poques esperances dipositades.

'Aquests radicals'

Sí, no cal que m'hi insisteixis, ja sé que aquest no era el pla. En teoria l'Estatut ens l'havia de retallar el govern del PP, i no els amics socialistes.

És un fragment de l'article 'Aquests radicals' (versió html i versió pdf) que Jordi Cabré ha fet en forma de carta aobrta a 'Josep-Lluís' i que probablement passarà desapercebut a l'Avui d'avui. És per això que creiem necessari recomanar-lo.

Ha anat de poc, Matas

Del Decano:

La llamada `sala de la discordia´ del Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJB) decidió en la tarde de ayer, por cuatro votos contra tres, no citar como imputados en el caso Formentera, la presunta trama de captación ilícita de votos de emigrantes baleares en Suramérica para el Partido Popular (PP) en las elecciones autonómicas de junio de 1999, al presidente y a la vicepresidenta del Govern, Jaume Matas y Rosa Estaràs.

Quatre a tres. Ha anat just aquesta volta però no s'ha de perdre l'esperança en la justícia, encara que sigui la d'aquest puta país. De tota manera, quatre a tres no és per estar-ne gaire orgullós.

Desfer el Rosselló

Llegim a Vilaweb:

El president de la regió Llenguadoc-Rosselló, el batlle socialista de Montpeller, Georges Frêche, va anunciar en el mateix discurs d'investidura la intenció de canviar el nom d'aquesta entitat administrativa, que engloba una part d'Occitània i Catalunya Nord. Retrocedint a l'època romana i visigòtica, Frêche hi vol imposar el nom de Septimània, en un intent més d'unificar amb una pretesa identitat històrica comuna els nord-catalans i occitans, englobats administrativament en una regió de l'estat francès dintre uns límits que no segueixen cap criteri cultural, lingüístic o geogràfic.

És per això que tant el Bloc Català com Aire Nou fan campanya a la xarxa.

Ha tornat!

Semblava que ho havia deixat córrer però sortosament ha tornat. El gran Salvador Grifell, fuet implacable de sociates i altres bèsties malèvoles!

Un altre any primers

A Balears i Pitiüses fa trenta anys que polítics, empresaris i hotelers aposten per un model turístic i una manera de fer les coses:

• que vinguin turistes d'allà on sigui i al preu que sigui
• la promoció i la imatge que es dóna de les illes es fa en funció de la quantitat de turistes que aconsegueixi atreure
• es tracta de fer que el turista es trobi com a casa seva, raó per la qual no cal que tingui contacte amb la cultura i la identitat del lloc on passa les vacances
• és per això que tota la informació, cartells, cartes de restaurants i indicacions de tota mena es fan en idiomes forasters de manera que la llegua pròpia no existeix dins àmbits turístics

Al Principat es va practicar aquest mateix model fins a finals del 70 i inicis dels 80 i ja fa molt de temps que tenen clares algunes coses, com ara que els turistes saben arribar fins a Girona encara que els cartells no posi Gerona, que saben trobar l'Empordà encara que als mapes fa molts anys que no és Ampurdán. De la mateixa manera saben que no per promocionar altres tipus de turisme es perdrà el de platja. I saben que els valors mediambientals actuen com a reclam turístic. I és per això que Catalunya lidera sempre les llistes de destinacions turístiques estatals. I com a mostra llegim a l'Avui (versió html i versió pdf) que, segons dades que el ministeri d'Indústria i Turisme va fer públiques ahir, Catalunya es consolida com el primer destí turístic de tot l'Estat, seguit de les Illes Canàries (4,6 milions d'arribades), de les Balears (3,8 milions) i d'Andalusia (3,5 milions). Números canten. Però a Eivissa seguirem apostant només pel turisme i seguirem amb els nostres hooligans, el nostre ciment i el nostre asfalt... hasta la derrota final.

Francino a can Polanco

Llegim que la icona dels informatius sociates de TV3, Carles Francino, ha rebut una oferta de can Polanco per al Canal 4, la futura cadena sense codificar del Grup Prisa que substituirà Canal+. Segons Tribuna Catalana, "Darrerament, l'ambient en el si de la redacció d'Informatius de TV3 s'ha enrarit, per la pèrdua de prestigi que estan patint els informatius de la cadena, sobretot en algunes franges horàries molt concretes. Aquest malestar seria un bon pretext per al periodista per acceptar l'oferta de Polanco". Contribuir a enfonsar l'audiència i convertir el TN en un pamflet bé val una recompensa. S'han de cobrar els favors.

Trobarem a faltar el teu estil Carrascal-versió-progre-PSC, Carles.

Insòlita impunitat

La web de la BBC ho treu avui en portada:

España pidió la extradición del ex gobernante de facto chileno Augusto Pinochet y condenó al ex militar argentino Adolfo Scilingo por crímenes de lesa humanidad, aplicando el principio de jurisdicción universal.
Sin embargo, "no ha sido capaz de ofrecer verdad, justicia y reparación para las víctimas de su propio país durante la Guerra Civil y el régimen franquista", denunció la organización de defensa de los derechos humanos Amnistía Internacional (AI).

Ara sembla que el món comença a conèixer l'insòlit fenòmen espanyol on encara perdura un gran oblit deliberat sobre la història recent. Van passant els anys i Espanya encara és plena de tabús com el de les fosses comunes. A Alemanya, que fa anys que tenen els deures fets, els deu semblar vergonyós.

Ses Salines: interès públic?

No podem deixar de recomanar la lectura de l'article "Ses Salines: interès públic?" de Josep Antoni Prats, d'alt valor informatiu.

L'Ajuntament d'Eivissa i el català

Veiem amb sorpresa que la regidora de festes de l'Ajuntament d'Eivissa, Sandra Mayans, quan fa servir la premsa diària local per respondre, en aquest cas, un dels lectors, fa servir el castellà, cosa que està en el seu dret de fer, però que no deixa de sobtar venint de qui ve, una integrant d'un consistori governat pel Pacte (ERC inclosa), als regidors del qual se'ls suposa capacitat per escriure en la llengua pròpia de la seva terra. No cal recordar que lleis autonòmiques fonamentals (i no precisament recents) assenyalen, entre d'altres, els governs locals com a responsables de fomenar i difondre la llengua catalana, etc, etc.

Ah, i no és res personal, Sandra (a Eivissa, això, s'ha d'aclarir).

Més sobre el turisme de qualitat

(...) vómitos, botellas de cristal volando de lado a lado de la calle, ingleses tirados por las esquinas rozando el coma etílico, ingleses defecando (sí , lo que leen) enmedio de la calle mientras pasa todo el mundo... Esto es lo que parece que se considera `turismo de calidad´ desde las altas esferas de San Antonio.(...)

Un altre testimoni que també ha experimentat de primera mà allò a què ens referíem fa poc.

Franja i Llei de Llengües

Iniciativa Cultural de la Franja (ICF) manifesta el seu posicionament davant la possible aprovació d'una Llei de Llengües a l'Aragó:

Estem davant un moment històric en què les llengües pròpies d'Aragó (català i aragonès) podrien convertir-se per fi en llengües cooficials i així subsistir dins d'una normalitat social i cultural. L'executiu aragonès sembla anar per aquesta línia però encara dubta enfront la necessitat de declarar aquests idiomes com cooficials. Des de la ICF recolzem el treball del Govern però l'instem a no hipotecar el futur cultural i lingüístic d'una comunitat tan rica culturalment com Aragó per no marcar d'entrada aquesta normalitat amb la cooficialitat de les seves llengües.

Del Forum a Catalunya Ràdio

Llegim a l'e-notícies:

El fins ara portaveu del Fòrum Universal de les Cultures, Oleguer Sarsanedas, es perfila com a director de Catalunya Ràdio en substitució de Montserrat Minobis, segons fonts de l'emissora. Minobis, que va ser elegida directament per Pasqual Maragall, ha patit un notable desgast a causa de la marxa de diversos professionals (Jordi Basté, Toni Clapés, etc.). i la vaga laboral de les últimes dues setmanes. Sarsanedas ja havia estat vinculat a Catalunya Ràdio.

Amb la qual cosa es demostra que, lluny de voler una ràdio competitiva i nacional, tenim una central de col·locació d'amics que havien quedat desmamellats.

Torredembarra, com Eivissa

Mitjançant una carta apareguda a l'Avui d'ahir sota el títol de "La pregunta que es fa Torredembarra", la Núria Rimbau ens demostra com aquesta simpàtica població adopta trets característics de la manera de fer pitiüsa:

A finals de l'any passat la Generalitat va suspendre l'aprovació definitiva del Pla Parcial Muntanyans II, i va delimitar la meitat del terreny com a inundable, ja que hi desemboca un dels torrents més perillosos de la Costa Daurada. El Pla Parcial preveia que tres dels carrers principals de la urbanització fossin "carrers riera", on no hi poguessin aparcar cotxes, on hi hagués murs de contenció a les cases d'un metre i s'hi col·loquessin senyals vials d'avís de perill d'avingudes. Una animalada.

Així doncs, la comissió d'Urbanisme de Tarragona no va fer altra cosa que aplicar la llei 9 d'Urbanisme, que estableix que tota zona inundable és no urbanitzable, deixant que només la meitat del terreny fos susceptible de ser construïda. Com cal imaginar, la constructora hi va presentar un recurs. I deu ser llavors quan des de la conselleria del Sr. Nadal van saber que l'empresa a qui vetaven la meitat dels beneficis possibles era una potent societat andalusa, participada per Caja Granada.

Ara la Conselleria es fa enrere en la seva decisió, ja no té importància el perill d'inundació que hi haurà a la urbanització de 550 vivendes. Ara ja no es fa cas de la llei, ja no es valora la vida de les persones, i aquest departament i l'ajuntament es neguen una vegada i una altra a demanar nou parer a l'Agència Catalana de l'Aigua. Per què?

Núria Rimbau

Zones inundables? Ens resulta molt familiar.

Paradís del Mediterrani

Sant Antoni de Portmany (a la pràctica San Antonio). Concretament, l'anomenat West End de Sant Antoni. Això deu ser el que els polítics i hotelers eivissencs anomenen 'turisme de qualitat'. Per cert, un barri molt agradable per viure-hi.

Veritats sobre l'Àfrica

"De fet, avui, novament, he de defensar l'administració Bush a França. A causa de la seva ideologia política, [a França] refusen acceptar que ell [Bush] ha fet, efectivament, més que cap altre president per Àfrica. Empíricament això és així".

Són paraules de Bob Geldof, citat per Alfons Quintà al seu imprescindible article d'avui (versió html i versió pdf). Fans de Manu Chao abstenir-se.

Llengües i animals

Fa un parell d'anys, una publicació eivissenca per a extrangers, escrita en anglès i castellà, incloïa un article d'un senyor el nom del qual sincerament no recordem, que deia que l'eivissenc (voldria dir el català que es parla a eivissa?) "solo sirve para llamar a los perros". Els pagesos poden cridar els animals en la seva llengua, però no es pot, per exemple, escriure un artícle sobre biologia en català i menys encara si ets eivissenc. Bé, idò avui la ploma més fina dels Països Catalans inclou això a la seva columna d'avui:

Els senyors i ministres Pedro Solbes i Jordi Sevilla són valencians tots dos. Fills d'un país espoliat sistemàticament per l'Estat i agredit en les parts més íntimes del seu organisme. Tant, que el mateix senyor Solbes reconeix que parla bé el català -o el valencià- a casa i al corral, on totes les gallines acudeixen a menjar dacsa i no pas maiz, però que, quan es tracta de referir-se estrictament a qüestions econòmiques, el seu idioma fa molt curt i s'estima més passar-se al castellà, que Déu nostre senyor va crear per a coses realment importants.

Com aquell senyor dels perros i com gran part dels eivissencs, que tenen assumit que la seva llegua és de segona categoria, per parlar amb la família. I sense cridar, no fos cas que algú ens sentís i s'ofengués.

IEB: 1 - Mieras: 0

Les Balears només promouran escriptors en català a Frankfurt. Hi ha gent que té conceptes bàsics molt clars. N'hi ha que també els hi tenen però el seu ofici és crear confusió. És lo nuestro, no?

Institut d'Estudis Baleàrics: 1 - Caterina Mieras: 0. Quina cara se us ha quedat, consellera?

Europeus i suïcides

Amb sorpresa veiem que el Vicent Partal de la columna d'avui a Vilaweb no sembla el de sempre:

"De totes les dades relatives a l'atemptat de Londres s'ha confirmat la pitjor: els autors de l'atemptat són europeus i suïcides. De fet, són els primers suïcides jihadistes que tenim. És una constatació terrible. De primer, perquè, a la gent que vol perdre la vida, no li serveixen de res els arguments ni les amenaces convencionals. I després perquè no som davant de gent desesperada, adolorida per la misèria o per una opressió visiblement cruel. Som davant de gent que sempre ha viscut com nosaltres i entre nosaltres".

Ja és alguna cosa. Felicitats i benvingut al club. I és precisament per això que recomanem la lectura de l'article If It's a Muslim Problem, It Needs a Muslim Solution de Thomas L. Friedman al NY Times. Serà veritat que estem abandonant dogmatismes antiamericans tronats en benefici d'una anàlisi menys esbiaixada de la realitat?

La comèdia de l'Estatut

Això és capacitat de síntesi: l'article de Joan Roy a Tribuna Catalana. No s'hi pot afegir gairebé res. Només dir que ara ja es comença a fer palès que això del nou Estatut fou un 'farol' d'un PSC que no esperava haver-ho de posar en pràctica. La jugada, però, els haurà sortit bé: tindrem un Estatut més aigualit que l'actual. I tot plegat amb aquell talante.

És el turisme que volem

Aquest és el turisme que es fomenta i, per tant, és el que ens visita. Surt del terruño i quan arriba a les Pitiüses creu que està al paradís. Què vol aquest turisme? Platges, restaurantets (bé han de menjar) i festa. Ah, i no trobar embussos a les carreteres (per això volen autopistes). Per què els ha d'importar el territori a ells? El PP governa per satisfer aquesta gent (i per la pasta, naturalment). Amb el vot dels eivissencs. És el turisme que volen. És el turisme que volem.

Les 'pífies sonades' del tripartit

No ens volem fer pesats, però en relació al tema de la commemoració dels 20 anys de l’arribada de TV3 a Balears hi ha coses que resulten simptomàtiques, com ho és llegir a Tribuna Catalana (el diari digital dirigit per Miquel Sallarès, que fou Secretari General de Comunicació de la Generalitat de Catalunya a l'accidentat inici d'aquesta legislatura) coses com:

Després d’una llarga campanya amb forta implicació social, TV3 es va començar a rebre a Mallorca el 4 de juliol de 1985. Gairebé vint anys més tard, la recepció de TV3 a les Balears va estar a punt de perdre’s. Superada una de les pífies més sondes del tripartit en matèria comunicativa, TV3 es continua veient amb normalitat.

Sobre aquesta normalitat ja en vam parlar ahir. Repetim: molt significatiu.

20 anys de TV3 a Balears: què celebren?

L'Obra Cultural Balear (OCB) organitzarà un acte commemoratiu per celebrar el 20è aniversari de la recepció de Televisió de Catalunya a Mallorca, que es va complir el passat 4 de juliol. "S'ha acabat un cicle històric amb l'assumpció, unilateral i incomunicada, d'aquestes emissores de televisió per part del Govern Balear", afirma un comunicat de l'OCB. I una merda, afegim els indígenes.

1.- Els acords signats entre els governs (és un eufemisme) català i balear durant aquesta legislatura i les anteriors han demostrat no tenir cap valor, atès que el seu compliment ha estat sistemàticament ignorat.

2.- A dia d'avui, malgrat els articles del Sr. Bargalló congratulant-se d'haver consolidat l'espai comunicacional català, la recepció de TV3 a balears i Pitiüses és clarament defectuosa, intermitent i amb contínues interferències, alhora que la recepció de les emisores de ràdio de la Corporació es limiten a poder sentir només Catalunya Ràdio (no en estèreo, només un canal) i quan les interefrències i els talls ho permeten.

3.- Si, efectivament, TVC havia estat un instrument de difusió de la llengua catalana, actualment potser seria preferible no rebre'n el senyal, atesa la política de desnaturalització i castellanització de la llengua que practica la cadena.

4.- Lluny de tenir vocació de televisió nacional, darrerament ha accentuat el seu caràcter regional de "tercer canal" (simbologia simptomàtica: el fons groc de les quatre barres ha desaparegut del logo, i el número tres ha augmentat de mida), i fins i tot a les falques que es poden veure entre programació i anuncis se sent una veu que diu "tres" en castellà!

En definitiva, no creiem que hi hagi gaires motius de satisfacció en relació a TVC, ni per allò en què s'ha convertit ni per la seva suposada "recepció garantida" a Balears i Pitiüses. I el mateix és aplicable a Catalunya Ràdio. És per tot això que ens sorprèn la postura cofoia i conformista de l'OCB.

El desastre de Catalunya Ràdio

L'estratègia socialista que té com a objectiu enfonsar Catalunya Ràdio en detriment del país i en benefici de la resta d'emissores, preferentment la SER i la COM (s'han de tornar els favors), segueix impasible el ademán. Després de les fugides d'en Basté i en Solé i Sabaté (amb diverses vagues i manifestacions per complementar l'espectacle), ara resulta que en Clapés fuig a RAC1. Ja ens havia sobtat, al llarg dels dos darrers anys, que al Versió Original es deixaven anar comentaris plens de sarcasme i ironia envers la direcció de Catalunya Ràdio. Amb comissaris polítics com la Minobis no s'hi juga. Clapés.

Per cert, substituir en Clapés pel Xavier Grasset a Versió Original no fa més que confirmar la incompetència de l'actual direcció de l'emissora. I seguim perdent oients amb aquella tranquilitat, oi Minobis?

Per un nou sistema electoral

'Si pensem en les fórmules que fem servir per triar aquells que van al davant de les institucions i organitzacions que estructuren i determinen la vida col·lectiva -des dels alcaldes i diputats fins als presidents de les cambres de comerç, passant pels bisbes i els dirigents de clubs esportius-, entendrem millor per què sovint els resultats finals d'aquests processos selectius són insatisfactoris -honorables excepcions al marge.

Aprofitem, doncs, el moment neoconstituent que estem vivint (reforma de l'Estatut, nova generació de líders polítics i socials, modificacions en la Constitució?) per avançar també en aquest front'

Són dos fragments de l'article "Per un nou sistema electoral" (versió html i versió pdf), del Grup Hayek, aparegut a l'Avui d'ahir.

L'Ajuntament d'Eivissa amb Madrid 2012!

Com s'ha sabut recentment, el batle d'Eivissa, Xico Tarrés, no va assistir a la manifestació antiautopistes del dia 1 de juliol perquè era a Madrid. El motiu del desplaçament era la signatura d'un conveni de suport de l'Associació de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya a la candidatura olímpica Madrid 2012 i, per tant, tots els batles d'aquesta associació visualitzaren públicament el seu suport a la candidatura madrilenya i a Ruiz Gallardón.

No sabem si aquesta actuació ha tingut el suport de la totalitat del Pacte Progressista i dels regidors de l'Ajuntament d'Eivissa. Vistes les pèssimes repercusions econòmiques que hagués tingut per a Eivissa el fet que Madrid hagués estat ciutat olímpica (enfoteu-vos de l'actual espoli, es multiplicaria per pagar les obres i inversions dels que tant ens estimen!) i l'onada d'espanyolisme que ens vendria a sobre, no sabem si el gest de l'Ajuntament d'Eivissa ha tingut el vistiplau d'EU, ERC, els seus regidors i el trànsfuga Leopold Llombart.

Clarivident Sostres

Sobre la comèdia socialista de l'Estatut català, feia temps que no llegíem un diagnòstic encertat i amb la capacitat de síntesi que mostra en Salvador Sostres a 'Ens tracten d'imbècils'.