La contundència de l'Hèctor Bofill

S'agraeix que de tent en tant algú parli clar com ho feia ahir l'Hèctor Bofill al seu article "Una novel·la execrable" (versió html i versió pdf):

El cercle d'amics propers a la conselleria de Cultura socialista han arribat a una cota espectacular de nepotisme i de desvergonyiment promovent la concessió del Premi Nacional de Literatura a Toni Sala per una novel·la execrable: Rodalies.

(...) em refereixo als seus subordinats amb càrrecs institucionals que han venut antics ideals sobiranistes per un plat de llenties i als mentors culturals del poder socialista que es mouen entre bambalines, tot amanit amb la complaença de determinats sectors mediàtics i, en particular, dels crítics interessats a mantenir la literatura catalana com una mena de reserva índia (...)

Dues del cap de setmana

Aquest cap de setmana ens ha deixat dos articles que volem destacar. Pel que fa a les Pitiüses, un text clarivident (en castellà) de Joan Lluís Ferrer sota el títol de "¿Por qué hay tantos coches en Ibiza?":

Mucha gente se pregunta cómo es posible que, habiendo menos turistas, cada vez haya más embotellamientos y más coches. Y ahí se encuentra la raíz del problema. (...) Cada año se construyen viviendas en Ibiza con capacidad para unas 4.000 personas, según los datos oficiales. Y es cierto que todos los años llegan al menos 4.000 habitantes más. Eso significa que gran parte de los ocupantes de esas nuevas viviendas compran un coche, con lo que cada año se ponen a circular sobre nuestras carreteras casi 3.000 nuevos coches. (...) El Consell dice buscar soluciones a la saturación de coches, pero hace un Plan Territorial que permite construir más de 60 urbanizaciones nuevas en la isla. ¡Decenas de miles de habitantes más!

L'altre article, "Això era i no era", de Vicenç Villatoro, tracta amb gran capacitat de síntesi el tema dels drets històrics en relació al circ muntat amb el nou Estatut català:

(...) fer una referència directa als drets històrics de Catalunya és un sistema de dir que això de Catalunya no s'ho van inventar l'any 78, que no és un topònim amb què van batejar una comunitat autònoma. Que el 74 Catalunya ja existia, i no tan sols en els[sic] mapes de geografia física.

Disúrbia

Era la pàgina web (ara transformada en bitàcora, tot i que no admet comentaris) sobre la disciplina urbanística a les Illes Balears. Durant molt de temps va estar inactiva però recentment l'han remodelat i torna a funcionar. Tindran feina.

Què passa al Turkmenistan

Llegim que Saparmurat Niyazov, president de l'exrepública soviètica del Turkmenistan, ha prohibit la reproducció de música enregistrada i això afecta als canals de televisió, actes culturals organitzats per l'Estat, llocs de reunió pública, matrimonis i celebracions de tot tipus. Tot plegat per evitar "influències negatives". Això arriba després de prohibir dur el cabell larg o barba als joves, utilitzar ràdios als cotxes, i després d'haver rebatejat els mesos del calendari i els dies de la setmana.

Niyazov és l'exlíder del Partit Comunista del Turkmenistan (90% de la població és musulmana) i primer secretari de l'actual Partit Democràtic (democràtic però és l'únic partit legal al país, integrat principalment per excomunistes). El president és un càrrec vitalici. Com a Cuba.

Però els col·lectius progres i antiglobalitzadors, els de l'acampada a Francesc Macià, les samarretes del Che i les manifestacions davant del consolat d'Estats Units, no s'escandalizen per coses com aquestes. I això del Turkmenistan tampoc ho veureu a TV3.

Neix Google Talk

Era un rumor i s'ha confirmat. La gent de Google segueix el seu ritme frenètic i ara ha creat la seva versió de missatgeria instantània (i futur competidor del popular Messenger de Microsoft i del Yahoo Messenger): el Google Talk. Tot i que encara és una versió beta i, per tant, està en fase de proves, ja es pot fer servir sense problemes. Esperem que, com el servei de correu Gmail, properament estigui disponible en català. Qui vulgui més informació, de moment pot fer una ullada al que en diuen a Barrapunto.

Veritats sobre Laporta

Els socis del Barça tenen la pell molt fina: durant més de 20 anys han tingut un president mafiós, amb una junta del PP, criptofranquista, de l'Opus, amb falangistes i exsocis de l'Espanyol... i no passava res. Guanyaven per majoria totes les eleccions! No els bullia la sang catalana aleshores, als socis. I ara s'escandalitzen. I els voltors i la púrria d'aquest país, encapçalats per la premsa (és un eufemisme) esportiva sempre estan amatents a disparar contra Joan Laporta.

Ho hem escrit aquest matí per mail a un amic i just després hem vist amb agradable sorpresa que en Sostres en parla al seu article a d'avui. No es pot dir més clar i és necessari fer-ho.

On trontolla el turisme?

El gran pet està cada dia més proper. Fa unes setmanes fèiem referència al turisme que trontolla. La premsa pitiüsa cada dia en recull alguna mostra. La d'avui mereix ser destacada. És una carta que explica el sentiment de tres famílies i està escrita en uns termes molt aclaridors. Inclou afirmacions com aquestes:

Somos tres familias que llevamos veraneando en Ibiza y Formentera nueve años, pero este año es el último, muy a nuestro pesar. Y los motivos son los siguientes: -Destrucción de las islas y degradación paisajística, con construcciones por todos sitios. Estando previsto su incremento con enormes carreteras, puertos deportivos, construcción de las cimas y faldas de las montañas, etc. (...) han renunciado al turismo de calidad y han elegido el turismo pachanguero, discotequero, de `todo incluido´ y de fines de semana. Todo ello, gracias a la labor de sus gobernantes (alcaldes y consellers) al servicio de los intereses particulares y no de los ciudadanos ni del interés general, que no se cansan de repetir. ¡Qué triste! ¡Qué farsa! Por todo eso, cada uno al final tiene lo que se merece, y estas islas también. ¡Hasta siempre!

El PP no ha enganyat mai sobre el model d'illa que volia per Eivissa i Formentera, i sempre ha deixat clar què entenia per "progreso y desarrollo". I els ciutadans els han votat insistentment. Aquí en tenim els resultats.

Per cert, el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç espanyol ha confirmat el que la premsa ja va fer públic fa poc: "Cataluña es el primer destino en lo que va de año y su crecimiento duplica el de la media nacional". Com diria la progressia antiglobalitzadora: un altre turisme és possible. I en català.

El país d'ERC

Ja fa un parell de dies que es parla de la darrera maragallada estatalista d'ERC: que el català sigui oficial a l'Estat. Espanyol, s'entén. Així com els espanyols mostren de tant en tant el seu vessant africanista, els republicans estan mostrant enguany una vocació estatalista sorprenent. I ho fan amb iniciatives com la de parlar català al Congrés espanyol (uns gestos fàcils d'en Tardà de cara a la galeria, no ens enganyem), i ara en forma de la Llei de llengües. Doncs, no: a Madrid es parla en castellà, que per això és un altre país. Del que es tracta és de no haver d'anar-hi. Però ara la colònia reclama que la seva llegua sigui oficial a la metròpoli. Molt bé. Sembla que ERC s'ha trobat molt a gust a Madrid i ara fa la seva política en clau espanyola. Parlen de plans d'estudis, de l'administració de justícia... però el tema era poder gestionar tot això noslatres, no? No es tracta de catalanitzar Espanya (això és el que agrada al PSC). Ni segells plurals, ni Senat plurilingüe ni òsties. Es tracta de tenir els nostres segells i el nostre Senat, no d'haver d'utilitzar el del veí. Proposen que el català sigui oficial al país veí però per molt que sigui el nostre Estat, per ERC hauria de ser el país veí. Escolteu: no és això. Espanya no és Suïssa ni ho serà mai. Espanya mai s'ha cregut això de l'Estat de les autonomies. I mentre el català desapareix a casa nostra volem que sigui oficial a Badajoz. Ja sabem que no és el mateix però els irlandesos no volen que la seva llengua sigui oficial a Londres. Tenen clar quin és el seu país.

Tot això dit amb aquella tranquilitat que dóna als indígenes veure s'enfonsa el seu món i desapareix la seva cultura. Amb aquella calma estiuenca.

Què passa a l'hipòdrom?

No ens podem estar de destacar la curiosa carta d'en Miquel Àngel Tur Marí apareguda al Decano sobre el que està passant a l'hipòdrom (ara hipódromo) de Sant Rafel (Eivissa):

"I des de fa unes setmanes hem deixat d´escoltar s´eivissenc pels altaveus de s´hipòdrom de Sant Rafael, coincidint amb el canvi de la concessió. S´han acabat paraules com manador, cabriol, cabeçada, engallador, brida... les han donat de baixa i no les tornarem a escoltar mai més. A on sinó les podríem escoltar?"

Idò ja ho sabeu: els amos són dels que prefereixen fer-ho tot en castellano, que queda mejor i no fa pagès. Igual com feien algunes famílies a la postguerra. Molt moderna aquesta gent de l'hipòdrom (perdó, hipódromo). I també aprofiten les instal·lacions per convidar-hi a dinar alguna gent a qui convé tenir contenta amb un arròs i unes copes de vi. Això té un nom.

Dos apunts d'avui

Diu el PP que proposarà "un sistema más objetivo, metódico y profesional" per saber el nivell d'ocupació hotelera a Formentera. Tenint en compte que més de la meitat de l'ocupació turística de l'illa és il·legal, què pinten els hotels? Una dada fiable, ara per ara, sobre ocupació turística a Formentera: que és excessiva i incontrolada.

Interessant escrit "Al conseller insular de Urbanismo" de Miguel Ángel González:

"Intento, en fin, con la mejor voluntad, aceptar que la intención del Consell no es urbanizar, ni construir, que su objetivo es ordenar y proteger los litorales y el territorio. Pero, aunque lo intento, no puedo creerles. (...) Llevan demasiado tiempo en el poder para decirnos ahora que todo lo que se ha hecho mal en Ibiza lo han hecho los otros. ¿Quién puede creerles? (...) Ibiza es como ustedes han querido que fuese. Ibiza ha cambiado para mal y en esa película ustedes han sido los principales protagonistas".

Cert però el més greu és que Eivissa és com els eivissencs hem volgut que fos: per això hem votat el que hem votat. Aquest és el tema i hauria de ser el motiu de reflexió.

Llicències a can Misses (Eivissa)?

Hem sabut que l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) ha presentat sengles escrits a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i a l’Ajuntament d’Eivissa posant en el seu coneixement la promoció immobiliària d’un edifici d’habitatges al solar on hi havia la sènia de ses Galamones, i que va ser destruïda amb nocturnitat, alevosia i sense autoritzacions, així com el proper conjunt rural de Can Misses.
Segons el seu comunicat, l’Entesa deplora haver tengut coneixement que fa dos mesos que l’Ajuntament d’Eivissa concedí llicència d’edificació a la promoció d’Albor (nom de l’edifici promogut). Aquest atorgament no només és una temeritat perquè hi ha hagut destrucció il·legal de béns patrimonials sinó que, a més, és un enorme acte d’hipocresia institucional per dues raons. En primer lloc, el que no pot fer mai un consistori és publicar un catàleg de béns patrimonials a protegir (conjuntament amb la revisió del PGOU) i, després, on hi han desaparegut alguns, concedir-hi llicència d’edificació, com si res. En segon lloc, tampoc és defensable obrir un expedient de disciplina urbanística per la destrucció de dos béns patrimonials i, més tard, concedir llicència sobre el solar on es perpetrà la destrucció que en provocà l’obertura.

Enllaç relacionat d'Indigenes.
Enllaç relacionat d'Eivissa Confidencial.

La discreció del President

Humor pitiús. Llegim que el president del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Pere Palau, ha viatjat a l'Argentina on ha visitat els centros i casas baleares i ha repartit regals. Era necessària aquesta manca de discreció, President?

Dues recomanacions

No ens podem estar de recomanar dos articles apareguts recentment a l'Avui. El primer, del 10 d'agost, és el darrer article del Grup Hayek, "Catalunya 3.0 serà global o no serà!" (versió html i versió pdf):

"Cap on va Catalunya? ¿On se situa en el nou escenari Catalunya com a societat i com a economia? Aquí no val només parlar de plans de coordinació, d'ajuts governamentals a l'exportació, de petits ajustos del mercat laboral, de subvencions públiques, parlar constantment de la Xina, de més proteccionisme, i de discursos políticament correctes, en definitiva, perspectives de curta volada".

L'altre, del 14 d'agost, és "Memòria? Quina memòria?" (versió html i versió pdf), de Vicenç Villatoro. Sobre la iniciativa del conseller Joan Saura de recuperar la memòria del temps de la guerra:

"en aquest context de necessitat de recuperar una memòria completa, incloent, no sectària, capaç d'integrar i fer emergir tots els patiments i totes les barbaritats que es van arribar a cometre, és absolutament escandalós i impresentable el resultat d'aquesta convocatòria i la intencionalitat ideològica i política que transparenta".

Eivissa: el mite que mai no mor?

Al número del 9 d'agost del setmanari El Temps (d'heroica existència) hi ha un article de Joan Lluís Ferrer anomenat "Eivissa, el mite que mai no mor". Efectivament, Eivissa manté els mites de ser illa de la calma, un paradís de platges i cales de postal, però la massificació, la degradació de la qualitat del propi turisme i, sobretot, la degradació de l'entorn mediambiental juntament amb l'excessiu ciment i asfalt, tot plegat fa temps que amenaça els atractius pitiüsos i provoca un fort desengany en molts dels visitants que venen atrets precisament per aquest "mite que mai no mor", i que la realitat ja ha començat a matar.

L'autopista, a Fiscalia

Els de l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) han presentat davant la demarcació d’Eivissa de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears una nova denúncia per mor dels impactes que causarà l’execució de la via a l’àmbit del Parc Natural de ses Salines. Demanen la paralització de les obres mentre durin les investigacions i reiteren els impactes ambientals (construcció de quatre canalitzacions de formigó per a desviar l’aigua recollida a l’autovia als estanys de la Sal Rosa; transport de materials perillosos per a les aigües dels estanys i la seua flora i fauna) i patrimonials (destrucció de diversos molins aiguaders i de tres jaciments arqueològics) que les obres poden causar, la impossibilitat de la construcció de carreteres segons el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) prohibeix ampliar o construir carreteres dins l’àmbit del parc. Aquest és el document sencer:
- Pàgina 1
- Pàgina 2

Lloable iniciativa, però sempre diem el mateix (no ens hi podem estar): tenim poques esperances al respecte.

Cinc anys de Fites

Fa cinc anys, l'Associació d'Amics del Museu Arqueològic, va crear aquesta revista, dedicada a temes d'arqueologia, història, patrimoni i museus d'Eivissa i Formentera. Sense publicitat (que és la font d'ingressos bàsica de qualsevol publicació), i amb un rigor acadèmic del més alt nivell, ja han assolit el seu cinquè número. Iniciatives com aquesta, amb un prestigi que ha transcedit l'àmbit estríctament pitiús, són (o haurien de ser) un motiu d'orgull per a aquestes illes i haurien de rebre un recolzament institucional a l'alçada de la seva qualitat.

Ses Feixes sense ciment

El Grup d'Estudis de la Naturalesa (GEN) ha editat uns adhesius molt polits amb el lema "Ses Feixes sense ciment". Vist com està el pati, no sabem si molts dels que posarien l'adhesiu al cotxe ho podran fer i tenir la consciència tranquila.

Les mentides de can Botino

De la polèmica restauració de can Botino (Eivissa) ja n'hem parlat alguna volta. El tema és que la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Eivissa, Lurdes Costa, va afirmar que els inspectors d'IOMOS (l'organisme assesor de la UNESCO) no van trobar irregularitats a les intervencions realitzades a can Botino. De fet, en van trobar i l'iforme d'Icomos va dir que la intervenció a can Botino era un nyap, però el Decano va preferir no fer-ho explícit amb el seu titular: "Icomos califica de «muy negativas» las obras de adecuación de Can Botino". No. Aquest no era el tema. El titular, en tot cas, hauria de ser: Icomos esbronca la regidora i l'acusa de mentir en relació al seu infome. Esperem amb delit les explicacions de na Lurdes.

Formentera casposa

Ens han arribat imatges interessants de Formentera, on hi ha nombrosos exemples de retolació pública orientativa, infomativa i promocional feta només en castellà i a càrrec d'entitats i institucions públiques que, d'aquesta manera, no només incompleixen la legislació vigent sinó que ofenen i menyspreen els formenterers i la resta de catalanoparlants, a banda de donar una imatge anacrònica pròpia d'altres temps que crèiem superats.

"Si guanya Zapatero..."

Acabem de llegir que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha condecorat l'expresident del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, amb la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica. Aquell jurista que durant la transició passava per progressista. Com tants d'altres. Collonades. Ja els coneixem. Els sociates han premiat la caverna. La caverna progressista.

Com era allò? "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya", oi?

Els fums de Baleària

Un incendi al motor d'un vaixell? No. Aquesta és la contribució que fa Baleària a enriquir l'aire que respirem. No els deu afectar la legislació vigent en matèria d'emisió de fums ni les directives europees. I això agrada especialment al turisme centreeuropeu. És just el que volen trobar a Eivissa.

Llicències al Puig des Molins (Eivissa)

(...) según confirmó ayer el concejal de urbanismo Vicent Torres, el Consistorio ha aprobado tres licencias en la zona que habían quedado en suspenso tras la aprobación del BIC de este espacio.

Cal remarcar-ho, atès que la notícia ha aparegut petiteta. Que l'any 2005 encara es pugui atorgar una llicència d'obra al Puig des Molins és una vergonya que seria impensable a qualsevol lloc de l'Europa civilitzada.

Les carreteres, al Parlament

Els de PSM-Entesa Nacionalista han donat entrada al Parlament Balear a un escrit on proposen la creació d'una creació d’una "comissió d’investigació per tal d’investigar els motius de l’increment del cost de les carreteres adjudicades pel Govern de les Illes Balears respecte de les previsions inicials i les excessives despeses financeres generades en algunes d’aquestes obres".

La ràdio i la televisió que tenim

L'Avui d'quest cap de setmana ens ha deixat dues joies en relació a un tema sobre el qual, sortosament, cada cop se'n parla més. La primera és l'article "TVE, la meva?" d'en Xavier Roig (versió html i versió pdf):

Ignoro si a vostès els succeeix el mateix, però cada cop coincideixo amb més gent que troba els informatius de TV3 i de Catalunya Ràdio absolutament insofribles. (...) És clar que a aquests nivells de degradació no s'hi arriba per atzar. És el fruit d'una acció perfectament calculada que es basa en l'auto-descomposició pel mètode del laissez faire políticament correcte. (...) En general, i aquí, aquest sector és d'un corporativisme, d'una superficialitat, d'un progressisme de pensament únic naïf i babau, que revolta l'estómac. Només cal analitzar com es cobreixen els conflictes internacionals i llegir, en paral·lel, el que diu la premsa estrangera. (...) Els informatius de Catalunya Ràdio són el límit d'allò que un demòcrata català pot tolerar: boicot o silenci sobre determinades informacions i persones, connexions en directe amb les rodes de premsa (senceres) dels consells de ministres de Madrid, informatius absolutament provincians i sempre referenciats a "l'Estat Espanyol", reculls de premsa estrangera tendenciosament esbiaixats, etc.

I a la secció d'economia trobem "TV3 i Catalunya Ràdio i la qualitat de la llengua" de Modest Guinjoan i Josep Maria Llaurador (versió html i versió pdf):

Imaginin-se que el Sr. Jiménez Losantos cada dos per tres utilitzés expressions en català, o que li sortissin de l'ànima construccions catalanes dites en castellà. Què dirien els empresaris de la COPE? I els seus oients? Catalunya compta amb uns mitjans de comunicació en català que des del punt de vista dels continguts han estat i són competitius, com mostren les quotes de mercat aconseguides. (...) Aquest èxit no exclou el fet que en alguns -per sort, pocs- programes un atribut tan fonamental com la llengua sigui de mala qualitat. (...) Un pot entendre que un atribut del producte comunicatiu com la qualitat de la llengua interessi poc els empleats i, fins i tot, molts oients. Però costa d'entendre que els directius i els propietaris (en aquest cas els càrrecs electes), que són els que en definitiva manen, practiquin la indiferència en una matèria tan bàsica com aquesta. En una organització competitiva normal no passaria. Que potser és a causa de la manca de competència, en alguns sentits i nivells?