La normalització d'uns i d'altres

Llegim que la Comissió Constitucional del Congrés ha donat suport unànimament al Dictamen del Projecte de Llei de Publicitat i Comunicació Institucional, que inclou una esmena presentada pel grup de CiU que sol·licitava que els anuncis i campanyes de l'Administració s'elaborin també en català, gallec i euskera per tal d'adequar "la política de comunicació de l'Estat a la pluralitat lingüística". Això, que no és res de l'altre món i que fa molts anys que hauria de ser així, posarà de manifest una paradoxa: que mentre l'administració des de Madrid farà servir la nostra llengua per als seus anuncis i campanyes, el Consell i els ajuntaments d'Eivissa i Formentera seguiran incomplint sistemàticament la Llei de Normalització Lingüística en aquest camp.

També caldrà veure si aquesta utilització del catlà als anuncis i campanyes de l'Administració de l'Estat s'aplicarà només al Principat o, com hauria de ser, també a Balears i (molt especialment) al País Valencià. Se'ns ha de permetre manifestar el nostre pessimisme al respecte.

Síntesi del problema

Es el caso del último aviso a navegantes que hace el vicepresidente ejecutivo de Exceltur al presentar las conclusiones del estudio realizado por la consultoría Deloitte sobre el impacto que tiene sobre el territorio y la economía el actual modelo turístico. Y la música nos suena. El informe subraya, por ejemplo, que los desmanes y excesos de la construcción han generado destrozos irreversibles en el territorio y que la responsabilidad es en buena medida de los ayuntamientos que alimentan sus presupuestos con los impuestos y las licencias de una construcción que, más allá de la demanda, responde a la pura y dura especulación.

És la capacitat de síntesi de Miguel Ángel González al seu article al Decano d'avui.

Conceptes bàsics

Conceptes bàsics d'urbanisme i ordenació territorial a les Pitiüses. Avui: què és un sol urbà? Molt fàcil: agafes una muntanya i hi poses uns carrers. Per exemple, a sa Caixota. Molt urbà.

Primera baixa?

Ja tenim a les mans el nou i net Avui. A ningú escapa la curiosa semblança amb la maquetació de El Panfleto Periódico. Es veu que, a criteri de Godó-Planeta, els colorins, les fotos i la lletra grossa fan créixer les vendes. Tant se val. El fet és que constatem la primera de les baixes que pronosticàvem ahir: l'article diari de l'Alfons Quintà. Les veritats documentades i amb rigor molesten. Com molestava el Col·lectiu J.B. Boix. Esperem que, com a mínim, conservi l'article dels dissabtes (un dels elements d'indiscutible qualitat que tenia aquest diari) a la secció d'internacional, on podíem llegir coses que no es diuen a cap altre diari.

RECTIFICACIÓ 29/09/05: Avui ha tornat l'article (esperem que diari) de l'Alfons Quintà. Bona notícia.

El nou i net Avui

Avui surt una versió remodelada i redissenyada del diari Avui. Amb l'adquisició del diari per part de Godó i Planeta, era previsible una cosa semblant. El que no han dit és quins canvis, a banda de la nova imatge, es duran a terme. No sabem si fer un nou disseny és la manera de fer rendible un diari. En qualsevol cas, molt ens temem que la neteja de cara anirà acompanyada d'una neteja de gent molesta. Algunes persones que escriuen a l'Avui encara hi són perquè tenen contractes que els lliguen al diari durant un període que encara no ha acabat. D'altres poden sortir aviat. Ens agradaria equivocar-nos, però gent amb plantejaments liberals i un discurs agosarat com l'Alfons Quintà, gent que no té cap problema en plantar cara a l'antijudaisme i a l'antiamericanisme tronat com la Pilar Rahola, juntament amb individus que fan especial nosa com en Sostres, tenen molts números per deixar de publicar. Repetim: esperem que el temps no ens doni la raó.

S'han de tenir collons

Els que no són eivissencs probablement no ho coneixen: hi ha dues urbanitzacions sitaudes a la costa de Sant Josep que han estat sempre presidides per la polèmica relativa a la seva legalitat. Ara no hi entrarem. Aquestes urbanitzacions són es Cubells i sa Caixota. A aquestes alçades ja sembla irreversible el seu caràcter urbà (tot i que la realitat és la que és), però ara tenen un altre problema: s'han fet sobre terreny argilós propens a esllavissades i sobre uns trams de costa amb forts pendents i penya-segats. Sempre hi havia algun moviment que afectava alguna casa però que amb les pluges de la setmana passada es van produir greus esllavissades que van malmentre edificis sencers i van canviar el traçat de les carreteres. La orografia del litoral ja no és la mateixa i podem dir que la superfície d'Eivissa ha crescut. Ara l'ajuntament de Sant Josep diu que no en té cap responsabilitat i que aquests desastres eren "imprevisibles". Ja des de les primeres cases que s'hi van construir als anys setanta (entre elles la d'Ursula Andress), han sovintejat els problemes de moviments del terreny que afectaven les construccions que s'hi havien fet a sobre. Després hi ha hagut informes geològics. Per a tots els gustos. Ja l'avanç del Pla Territorial Insular (i l'actual text ho recull) considerava que allò era zona de risc d'esllavissades però, per no haver de fer front a enormes indemnitzacions, es va deixar tot tal com estava i s'hi ha seguit construint. Fins a l'actualitat. I no té solució. Ja poden reforçar les cases, ja poden fer murs de contenció: és el terreny allò que es mou. Ho han sabut sempre. Han seguit donant llicències.

Quan construeixes sobre zones amb risc d'esllavissades, ja ho saps: algun dia passa allò que podia passar.

El territori

"(...) mentre la capacitat de crèixer i la voracitat sobre el territori és il·limitada, el territori a protegir no ho és. El territori s'acaba".

I les actuacions que executem sobre el territori són, gairebé sempre, irreversibles.

El pilot espanyol

Molt tendre ha estat veure com s'emocionaven els locutors de TV3 (tot insultant Pompeu Fabra i les normes elementals de gramàtica catalana, com és habitual) mentre ens explicaven com el pilot espanyol guanyava el campionat del món de F1 en el que qualificaven com a "moment històric" (tot i que cada any n'hi ha un de guanyador). Tot plegat amanit amb connexions en directe amb Oviedo (!) per veure com la gent s'aplegava per seguir la carrera de l'ídol local. Ah, i després un resum de la vida de l'asturià des de la seva tendra infantesa. I tot seguit, quina era la primera notícia amb què ha obert el Telenotícies? Esports: Alonso (una cosa que només passa quan el Barça guanya la lliga). Bé. Entre això i el fet que, durant la transmissió del partit del Barça, l'equip d'en Puyal estigués frisós (també connexions en directe!) per saber què feia la selecció espanyola de bàsquet (!), ens fa pensar que el panorama dels mitjans de comunicació del país pinta molt i molt malament.

ACTUALITZACIÓ 27/09/05: Recomanem el breu article de l'Iu Forn a l'Avui.

Què diem sobre el Consell d'Europa

Ho vam saber ahir i hem esperat a veure la reacció dels mitjans de comunicació. El Consell d'Europa ha fet públic el seu informe sobre l'estat de les llengües minoritàries a Espanya, i entre les seves recomanacions hi ha la de dur a terme una "completa immersió" lingüística a Balears. No ho llegireu a la premsa pitiüsa. Només l'editorial del diari Balears en parla.

Què n'ha dit TVE3 TV3? Ahir a la nit van treure la notícia: el català té una molt bona salut, especialment dins l'àmbit educatiu (també parlaven de l'ensenyament en euskera). Ni una paraula sobre què diu l'informe en relació a la salut de la llengua a la resta de terres de parla catalana. I a sobre, per complementar-ho, hi afegien la noticia(?) de la implicació de Microsoft amb la llengua catalana, i hi incloïen declaracions de la delegada de l'empresa a Espanya tot dient que Microsoft té molt en compte el mercat català. On és la notícia? Han anunciat la versió catalana de cap sistema operatiu o de cap aplicació? Cap notícia concreta, només publicitat gratuïta d'una empresa que mai ha fet res pel català i que quan s'ha traduït alguna cosa ho ha hagut de pagar la Generalitat. Així doncs, donem una notícia cofoia, ignorem la resta de Països Catalans, i fem propaganda de Microsoft. Bravo.

El document del Consell d'Europa també esmenta greus mancances pel que fa a la utilització de les llengües diferents del castellà a l'administració i als jutjats, i esmenta la precària situació del valencià. A la seva web, però, es poden trobar continguts que no segueixen precisament els criteris acadèmics sobre la unitat del català. Esperem que algú amb més autoritat que nosaltres en parli.

ACTUALITZACIÓ (27/09/05): En Gabriel Bibiloni en parla, amb l'habitual rigor i autoritat acadèmica, al seu bloc.

L'estafa de l'Estatut?

A aquestes alçades hem de confessar que ens fa mandra llegir un altre article sobre el nou Estatut. És per això que valorem veus com la de l'Eduard Vallory (recomanem una visita al seu bloc) i el seu article "Quin Estatut per a què" (versió html i versió pdf), aparegut a l'Avui del 21/09/05:

(...) ens repeteixen insistentment és que l'oportunitat política és única i que seria una llàstima no aprofitar-la. Però ningú no ens parla de la hipoteca que comporta, quan els pròxims 25 anys ens hàgim de sentir que ja ens vam autodeterminar amb el nou Estatut. Ningú no ens diu el motiu pel qual hem d'acceptar com a intocable la Constitució espanyola de 1978. (...) Si aquesta legislatura havia de ser constituent per a Catalunya, i els independentistes advocaven per un pacte que transformés Espanya en un Estat federal plurinacional, per què accepten ara un nou Estatut constret per una Constitució feta des del pacte amb els franquistes? (...) Si els socialistes han passat 25 anys dient que el seu model era el de la Catalunya nacional dins l'Espanya federal, ¿per què ara que governa a la Moncloa el president més sensible a les seves reivindicacions accepten que es limiti la reforma de la Constitució a quatre temes menors que, a més de no ser federalistes, perpetuen la perversa confusió entre nacions i regions?

Inèrcies atàviques

És sobradament coneguda la vergonyosa inèrcia de molts indígenes (especialment a Balears i Pitiüses) que fa que s'adrecin per defecte en castellà al seu interlocutor sense saber quina llengua parla. És habitual entrar a una botiga i que el dependent, catalanoparlant de tota la vida, digui "Buenos días" abans que el client hagi obert la boca. És per lluitar contra aquesta por i aquest complex d'inferioritat que de tant en tant surten a la llum iniciatives com la de repartir xapes que identifiquin els indígenes amb alguna frase de l'estil "Parla'm en català" o "Entenc el català". Bé. És probablement per això que ja fa temps que a l'establiment eivissenc que apareix a la imatge tenen penjat el cartell de "Parlam eivissenc". Així està el panorama.

El domini '.cat' a l'Avui

A l'Avui de dimarts 20 de setembre es publicava a pàgina sencera (versió html i versió pdf) l'article "Revolució 'cat'" de Josep Gifreu, catedràtic de Comunicació de la UPF.

(...) el fet que per primera vegada s'atorgui a una comunitat lingüística un domini de primer nivell a Internet, com si fos un territori propi amb fronteres i constitució reconegudes per l'autoritat internacional, s'ha de considerar potencialment revolucionari en el mapa tradicional dels Estats territorials. (...) Estic segur que aviat tindrem ocasió de veure com moltes de les institucions, entitats o empreses valencianes, s'afanyaran a desmentir els prejudicis del PP valencià i s'incorporaran sense reserves al domini .cat. Segur que aviat començarà una campanya en aquests termes al País Valencià i a les Illes, malgrat el PP i altres reticents, com ja ha començat a Catalunya.

Per cert, llegim al bloc de Gabriel Bibiloni que "l'alegria generalitzada no és compartida, tanmateix, per tots els membres de la família. Un dirigent de CIU ha manifestat que «el domini .cat és estrictament comercial i simplement [simplement!] reconeix una comunitat vinculada culturalment i lingüísticament, mentre que el .ct és el que ens reconeixeria com un país normal» [és a dir un país en què més de la meitat no hi és i un rave que els importa]." Lamentable l'actitud de CiU en aquest cas.

ACTUALITZACIÓ: També el diari Balears publica l'article "puntCAT" de Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB:

no hi ha d'haver res que impedeixi fer realitat al Ciberespai aquesta realitat lingüística i cultural que són els Països Catalans, per damunt d'absurdes divisions territorials o administratives, la llengua com a referent i nexe d'unió (...) la [resposta] feta pel portaveu del govern [balear] ja que ha dit que no adoptaran el .cat per a les webs oficials de les Illes perquè les Illes Balears són part d'Espanya i no de Catalunya. La qual cosa demostra la ignorància -si és que no és una altra cosa- del govern

Com tractem el nostre litoral

Un exemple del que no s'ha de fer amb el nostre litoral. És la costa de Santa Eulària des Riu (per a l'alcalde, Santa Eulalia del Río).

Una icona del segle XX

Ha mort Simon Wiesenthal, una icona del segle XX.

ACTUALITZACIÓ: A l'Avui del 21/09/05 podem llegir l'article "'Iehudi tov' Simon Wiesenthal" (versió html i versió pdf) de la Pilar Rahola.

'L’incident'

No volem començar la setmana amb 'atacs entre nacionalistes' però no ens podem estar de destacar una cosa. Aquests dies hem parlat del desencís d'alguns sectors de l'independentisme català decebuts amb ERC. Bé. Doncs això és l'article de portada d'avui a... Vilaweb:

Ningú no esperava que ERC, dins el govern plural que es formà, pogués imposar, al cent per cent, el seu model de xarxa viària, ni la ubicació de les presons, per posar dos exemples d’interessos importants, però no essencials, del nacionalisme. Tampoc no esperàvem, però, de cap manera, que es produís el desastre de TV3 i Catalunya Ràdio, ni el desmantellament de l’Institut Ramon Llull, ni que els primers pressuposts aprovats a Madrid amb el vot favorable d’ERC implicassin per a Catalunya el major dèficit fiscal de la història. Hi havia coses per les quals, ingènuament, crèiem que ERC no passaria. (...) Fins al 10 de setembre, per exclusió, era “el” partit modern i presentable que tota una generació jove havia votat i tornaria a votar. Aquesta percepció bastava per mantenir els dirigents dins el cofoisme i creure que l’acció de govern era correcta. Ara, després de l’incident del Fossar de les Moreres, s’obre un interrogant. Els joves dels mocadors i les estelades, els ciutadans addictes als gests contundents... pensen encara que ERC és el non plus ultra?

Això passa per posar a la Generalitat el primer president no nacionalista (Zapatero dixit). Què esperàveu?

Eivissa

És el títol del breu article de Joan Solà aparegut ahir dins del suplement de cultura de l'Avui (d'heroica existència, ambdós), que proporciona una finíssima visió sobre Eivissa: patrimoni, llengua, autopistes, gastronomia... Considerem que és de lectura obligada en la seva integritat: versió html i versió pdf.

Què som?

L'article 14 de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears (pdf), encara vigent (tot i que no ho sembla) diu clarament:

Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana.

Això és d'aplicació fins i tot per part d'ajuntaments governats pel Pacte Progressista. Però a la web de l'Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa hom troba l'apartat Història: Evolució de la Ciutat d'Eivissa - Ibiza. I per acabar-ho d'arrodonir, tot i que l'Ajuntament encara té en funcionament el domini eivissa.org, quan s'adreça per carta als seus ciutadans publicita amb lletres ben grans el nou domini eivissa.es, cosa que ens situa en el deure d'aclarir què collons és això dels dominis: els dominis identifiquen (ajuden a identificar) el tipus de contingut d'una pàgina web. Així, el domini .org, en principi, està pensat per identificar pàgines d'organitzacions (de qualsevol tipus, també governamentals). El domini .es té com a principal raó de ser la d'identificar pàgines web el vincle principal o definitori de les quals és Espanya o allò espanyol. Però la gent d'ERC probablement ja ho sap això.

Un altre turisme és possible?

La notícia té collons: L'alcalde de Lloret diu que s'ha superat el «turisme de borratxera» i que ara és familiar. Les enquestes, segons l'alcalde, assenyalen que el 70% del turisme de Lloret de Mar és familiar; que enguany s'ha increment un 8% el nombre de visitants i que, en general, més de la meitat dels turistes estan disposats a tornar a Lloret. Tot plegat, allunya la població dels aldarulls i el turisme de borratxera , que l'any passat van ser el centre de debat, i l'acosta a un turisme de més qualitat. L'enquesta, naturalment, cal agafar-la amb pinces, però hi ha una sèrie d'elements simptomàtcs i que haurien de fer reflexionar altres indrets turístics (si volen fer-ho, naturalment). Segons les dades esmentades, el que més valoren els visitants són les platges netes i, en segon lloc, el paisatge. Els turistes critiquen que la platja està massa plena de gent, especialment a l'agost i es queixen de la manca d'aparcament i de l'excessiu trànsit que hi ha al municipi. Enguany, Lloret ha començat a notar la recuperació del mercat alemany, en crisi durant les últimes temporades. A les Pitiüses cal que en prenguem nota perquè estem fent precisament tot el contrari.

Però, com els alcohòlics, per reflexionar-hi cal que siguem conscients que tenim un problema.

Projecte DACCO

Llegim que el State College de Pennsilvània (EUA) ha presentat a Internet l'última edició del seu diccionari Anglès/Català de codi obert, anomenat projecte DACCO. El lliurament comprèn quatre diccionaris diferents, segons el sentit de la traducció (anglès a català o català a anglès) i l'idioma matern de l'usuari (català o anglès). Una gran notícia.

Queixes des de Txetxènia

Llegim que el Terek Grozny, actualment 16è a la primera divisió de lliga de futbol russa, ha demanat per escrit al president Putin que intervingui per aturar els arbitratges que pateixen i que, segons ells, els perjudiquen sistemàticament. Una història que ens resulta familiar...

El tresor de Catalunya

(...) Però ja sabeu el que passa amb els tresors. Sabeu allò d’aquell pare que diu als fills “tenim un gran tresor colgat en el nostre camp, a les nostres feixes. Busqueu-lo.” I els fills el busquen i el busquen, i ho regiren tot. Ho llauren tot un cop i dos i tres. Un cop i un altre. Tant si feia fred com si feia calor. Tant si plovia com si la terra era seca i resseca. I no el troben. I al capdavall renuncien, i fet i fet, ja que els camps estan llaurats, decideixen plantar-hi blat. A les feixes llaurades un cop i dos i tres. I això fa que la collita d’aquell any sigui la millor que mai no havien tingut. De molt. I aleshores entenen quin era el tresor. Era el fruit d’un bon camp, d’una bona terra, sí, però molt treballada, molt suada, amb un esforç extraordinari. D’un treball i d’un esforç extraordinaris.

És prou clar el què vull dir.

Pujol en directe, al Fossar de les Moreres, el 10 de setembre (versió html i versió pdf).

'Grandesa política'

Més enllà de les tàctiques, d'esgarrapar uns quants vots a l'adversari als propers comicis, de l'estira-i-arronsa de les negociacions, dels Estatuts, dels dictàmens jurídics, del retrocés de la llengua, de l'expoliació financera, de les diades edulcorades, de la llosa dels mitjans de comunicació, més enllà del bloqueig mental que ens priva de la defensa dels nostres interessos, del pacte de seguretat i cohesió a canvi de desaparició, més enllà de tot això, el catalanisme polític necessita un acte de grandesa, de política amb majúscules (...) A la plenitud només s'hi arriba a través d'un pacte nacional entre aquells representants polítics que aspiren al màxim per a Catalunya i a través d'una ruptura de l'ordre constitucional existent. Un pacte dirigit a convocar un referèndum de sobirania que centri l'atenció d'Europa i del món, tot això en paral·lel a una soterrada construcció de factors de poder (econòmics, mediàtics, socials i exteriors) encetada des d'avui mateix.

Són fragments de "Grandesa política" (versió html i versió pdf), l'article d'Hèctor Bofill a l'Avui.

Més destrucció patrimonial

Eivissa entrarà enguany al Guinness Book of Records dins l'apartat de destrucció patrimonial i amb una gran foto d'en Botja (aquest senyor tan divertit però que incomprensiblement té un càrrec públic). Dissabte ho publicava el Decano i avui hi torna.

Máquinas excavadoras de la empresa Matías Arrom Bibiloni (MAB), encargada de realizar las obras de ampliación del segundo cinturón de ronda de Vila, han destruido un tramo de unos 15 metros del acueducto romano descubierto recientemente junto al camino que conduce a Puig d´en Valls. Los hechos -que se suman a la destrucción de otros yacimientos arqueológicos por la misma obra- fueron conocidos ayer durante la reunión de la Comisión Insular de Urbanismo y Patrimonio, que acordó conservar el tramo que permanece intacto y recuperar los fragmentos destruidos.

Una notícia que probablement interessarà als senyors de l'UNESCO. Per cert, la notícia esmenta que "El arqueólogo responsable del seguimiento de las obras de ampliación de la carretera emitió el día 19 de agosto un informe en el que señalaba que el acueducto «ha sido parcialmente cortado por una máquina excavadora, a pesar de lo cual todavía mantiene suficiente valor testimonial» como para ser protegido". No deu ser el mateix arqueòleg que va emetre un altre informe, en aquest cas per permetre la destrucció de l'única necròpolis rural romana d'Eivissa.

'Mas president'

Ho diu fins i tot Vilaweb. Aquest matí, a l'ofrena floral que es fa al monument de Rafael Casanova a Barcelona:

Mas ha estat aclamat per alguns assistents amb crits de 'Mas president'.

Qualsevol que hagi assistit habitualment a aquest acte sap perfectament que una escena com aquesta era impensable i, per tant, el fet d'enguany és altament significatiu.

Segadors? Els oficials

Ja sabem que això és el que agrada als socialistes, diluir la catalanitat, i fer-ho mitjançant els seus símbols és una bona i coneguda opció. Ara bé, cal deixar les coses clares: himne català ja en tenim un, amb una partitura oficial, del qual s'enregistratren diverses versions al seu dia i foren publicades en un disc del qual en reproduïm la portada perquè en pogueu fer memòria, President. Tot plegat consta al DOGC. Així doncs, gràcies, Pasqual, però per als actes de l'11 de setembre no en necessitem cap altre d'himne.

Per cert, hem tingut accés a un assaig dels actes de la Diada, concretament un de nou proposat pel PSC-PSOE, del qual hem aconseguit una imatge.

Ara ens n'adonem?

Va acabant la temporada turística a les Pitiüses i s'accentua el debat i les anàlisis sobre el turisme (sobre el seu descens, la seva degradació qualitativa, etc). Ara, trenta anys després, tots els sectors comencen a veure a veure les conseqüències de la seva negligència, avarícia i menyspreu per l'illa. A bones hores. Una bona síntesi del panorama l'ofereix el Sr. Ramis Marí al Decano d'avui:

Para todo el que lo quiera ver, es muy evidente, sobre todo desde unos pocos años a esta parte, que la calidad del turista (por llamar de alguna manera al compendio de características que reúne el visitante) se ha degradado. Y es una degradación que se aprecia de forma palpable de un año para otro. No es sólo cuestión del poder adquisitivo, que también, sino de sus formas, de sus intenciones al llegar a Eivissa, de la imagen preconcebida que trae de la isla, de lo que hace durante su permanencia, de su comportamiento y de la imagen que finalmente se lleva de ella.

Què hem de celebrar, Xico?

Vagi per endavant que, com els lectors habituals saben, els indígenes no simpatitzem precisament amb el PP (ja sabem que a Eivissa qualsevol crítica a un socialista et converteix en fatxa automàticament). Bé. L'article de l'alcalde de la Ciutat d'Eivissa, Xico Tarrés, que apareix avui al Decano sota el títol "Eivissa, en el Dia de les Ciutats del Patrimoni Mundial" és senzillament una vergonya. Enguany hagués estat millor no escriure res. La pantomima d'Eivissa Patrimoni de la Humanitat és un enorme frau. Frau a l'UNESCO i frau als ciutadans. La gestió dels sous ha estat pèssima. Han servit, per exemple, per asfaltar l'Avinguda d'Espanya i carregar-se de passada un jaciment fenici únic i de primer ordre (destrucció que si hagues estat responsabilitat pel PP i en Botja, ara tindríem tota l'illa escandalitzada). L'article de l'alcalde és tan autocomplaent que fa fàstic. Parla de "la creació de la Festa Medieval" (!). I no li cau la cara de vergonya. Parla de la "conversió del Castell d´Eivissa en Parador de turisme": que el Castell esdevingui Parador Nacional no és un mèrit, Sr. Alcalde, és indignant i un insult als eivissencs. Del Castell ni ens en parli.

Una perla d'article. Que això ho facin polítics peperos ancorats en la caspa dels anys setanta, s'entendria. Que una cosa així l'escrigui en Botja entraria dins la normalitat, però no era d'esperar venint d'un alcalde progressista. Dalt Vila, les muralles, la posidònia, l'escàndol de can Botino (vergonya superlativa)... vaja, que no tenim el patrimoni per moltes festes Sr. Alcalde.

Com a mínim, l'article és escrit en català, cosa cada volta més escassa dins dels socialisme pitiús. Per molts anys.

Què fomenta IB3?

PP3 IB3 refusa qualsevol producte de TVC doblat al català i ofert de manera gratuïta, tal com al seu dia també ho va refusar Canal 9. Les excuses són les de sempre: que es vol fomentar la modalitat balear del català (quina d'elles, per cert?). Però a l'hora de la veritat el que es fomenta és el castellà perquè la majoria de la programació es fa precisament en aquesta llengua. I és sobre això que en Gabriel Bibiloni publica avui un article al diari Balears anomenat "El doble escàndol del doble doblatge".

El turisme que volem

José Manuel Bar al Diario de Ibiza d'avui:

El flagrante abuso en la invasión de carreteras, o incluso playas, espacios protegidos, áreas boscosas o zonas comerciales, a cualquier hora del día o de la noche, el saltarse los límites de horarios y aforos, los equipos musicales audibles a kilómetros de distancia, los desechos y la suciedad por todos los aledaños, los botellones, son problemas tan conocidos como intolerables.

Sr. Bar, us esteu ficant en problemes.

Els referents de la 'Corpo'

A la secció de cartes dels lectors de l'Avui hi trobem aquesta de l'Oriol Riba i Sabaté, referent a TV3, la nuestra, amb fragments com aquest:

És curiós veure l'esforç i els mitjans que desplega la suposada nostra (TV3) perquè els catalans puguem seguir en directe com el pilot espanyol Alonso fa les seves curses de Fórmula 1. Programes especials dedicats a la seva escuderia, experts pontificant i aclarint dubtes i fent prediccions i tot un seguit de notícies a l'entorn d'aquest pilot que ja les voldria per a molts pilots i altres esportistes catalans.

Bé. Doncs ahir, a un dels informatius horaris de Catalunya Ràdio, en donar les notícies d'esports van parlar del Gran Premi de F1 de Monza: la notícia era en quina posició havia quedat el 'pilot espanyol'. Ni tan sols van dir qui havia guanyat! Què, Sarsanedas, com ho veus?

La censura de Catalunya Ràdio

La Vanguardia (cal registre gratuït) de diumenge 4 de setembre ens oferia una entrevista amb Toni Clapés, màxim responsable de l'exitós programa Versió Original, que va fer que Catalunya Ràdio fos líder d'audiència a la franja horària de tarda durant uns quants anys. Clapés ara marxa i ha fitxat per RAC1. Aquest és un fragment de l'entrevista:

- ¿Qué le hizo fichar por RAC 1?

- En la vida se necesitan cambios y nuevos retos profesionales. Cuando te sientes poco valorado y aparece un grupo de gran proyección como es el Grupo Godó y te busca durante dos años, te dejas querer y convencer.

- ¿No se sentía querido en Catalunya Ràdio?

- Me gustaba el trabajo que hacía pero llegó un momento de gran tensión y un punto de inflexión: la huelga de trabajadores que hubo en Catalunya Ràdio. Yo me puse a favor de los huelguistas y eso pesó en la dirección.

- ¿Hasta qué punto?

- Me coartaron la libertad de expresión. En 22 años de carrera no me había pasado nunca. Me censuraron en tres ocasiones. Lo consideré como una clara invitación a que me fuera de la emisora.

Dos en una

La pàgina 18 de l'Avui d'avui és especialment interessant. Inclou dos articles imprescindibles. El primer és "Una autopista" (versió html i versió pdf) de Sebastià Alzamora. La descripció i les reflexions que l'escriptor mallorquí fa de la seva illa faran que molts eivissencs s'hi sentin identificats:

(...) en qüestió d'una dècada, els llucmajorers veurem el nostre poble (se suposa que és una ciutat, però fa molt temps que no té entitat com a tal, si mai l'ha tinguda) convertit en una superpoblada barriada dormitori de Palma; i el poc litoral valuós que li queda, transformat en una altra argamassa arquitectònica informe consagrada al sector serveis, que a Mallorca és l'equivalent a la terra de Déu nostre Senyor.

A la mateixa pàgina, just a sota, hi ha una joia de Jordi Cabré sota el títol de "Cultureta" (versió html i versió pdf). Socialistes, Francinos i Manuchaos abstenir-se:

(...) per primera vegada vaig ensumar, en una reunió que era fruit de la iniciativa privada però també de l'angoixa acumulada durant dos anys de govern (és un dir) tripartit, una atmosfera d'incipient clandestinitat. (...) que la llengua catalana recula al carrer és un fet incontrovertible, palpable, notori. És cert que el marge de la política lingüística és petit, però evidentment el prestigi d'un país va lligat al prestigi i la solidesa del seu govern, i això incideix en el prestigi de l'ús de la llengua, i sobretot en l'autoritat que caldria poder aplicar. (...) Que TV3 hagi perdut prestigi i audiència no és només cosa de professionals, que encara n'hi ha de molt bons: és un afer de paràmetres, de política en majúscules, de concepció del país al qual es dirigeix (en Francino deu saber de què parlo, ara que torna a casa). (...) he volgut parlar bàsicament de cultura per anar a l'essència. I perquè hem vist aparèixer alguns membres d'ERC, amb un somriure d'orgull i satisfacció, proclamant que ells no són nacionalistes perquè no volen fer cultureta retrògrada.

Barcelona, posa't 'guarra'

Potser passarà desapercebut, al final de la secció d'opinió de l'Avui, i és per això que hem cregut necessari recomanar el darrer article de Xavier Roig, "Barcelona, posa't 'guarra'" (versió html i versió pdf). En forma d'una carta que un turista anglès que està de vacances a Barcelona envia a un amic seu, se'ns fa impossible destacar-ne cap fragment i és per això que en recomanem la seva lectura íntegra.

La Pilar, una 'outsider'

Ja ha aparegut a l'Avui "De Gaza a Beer Sheva" (versió html i versió pdf), el nou article d'una de les poquíssimes persones que tenen pebrots de parlar clar sobre el que passa a Israel i denunciar el vergonyós tractament mediàtic que s'hi dóna a casa nostra:

Hem esmorzat, dinat i sopat amb cada jueu que ha resistit a Gaza, tot i que la voracitat periodística no ha aconseguit gaires fotos de resistència numantina als assentaments desnonats. (...) a pocs llocs del món, sis mil persones que fa trenta anys que viuen en una terra de risc, on hi han enterrat desenes de morts, i on han viscut amb míssils caient dia rere dia, serien desallotjats per un exèrcit sense armes i amb l'única resistència de les seves llàgrimes. Ja sé que la mítica occidental, tan avesada a practicar el tir a l'israelià, necessitava dibuixar els colons de Gaza com representants del fanatisme més violent. (...) La pressió internacional per tal que Israel fes algun gest d'aquesta naturalesa ha estat diària, contundent i inequívoca. Tanmateix, aquesta mateixa pressió planetària contra un país i un president que pateixen una situació de terrorisme quotidià, s'ha produït també damunt de l'altre bàndol?

Letizia i Felipe, encara

Ara ens ha tocat a Eivissa rebre aquesta exposició del Govern Balear (!) amb fotografies de la visita dels Prínceps. I l'han posat al lloc més cèntric de la Ciutat d'Eivissa. És d'interès primordial per la població.

Gmail en català!

Ho dèiem fa pocs dies amb motiu de l'aparició de Google Talk (el programa de missatgeria instantània de Google): properament seria una realitat la seva versió en català, així com la del correu electrònic de Google, el Gmail. Idò ja ho tenim aquí. Ahir ho anunciava en Caballé i avui ho fa Vilaweb. Només cal entrar al nostre compte de Gmail, clicar a la part superior dreta on posa 'settings' (configuració o preferències) i canviar l'idioma. I recordeu que GMail oferirà 3 GB el proper 1 de gener de 2006.