Any Coromines i legislació

Amb un acte d'homenatge ahir al Palau de la Generalitat de Catalunya i amb la inauguració de la pàgina web corresponent, s'ha encetat l'Any Coromines. Aprofitant l'avinentesa, i tenint en compte que estem parlant de la figura cabdal en l'estudi i la documentació de la toponímia arreu dels Països Catalans, seria necessari que sorgís alguna iniciativa en favor de començar a legislar d'una manera específica per a la preservació de la toponímia pròpia del nostre territori, i això s'hauria de fer amb caràcter d'especial urgència a indrets com les Pitiüses, on aquest patrimoni s'està perdent de manera molt ràpida i difícilment recuperable.

Una d'autopistes

Ahir parlàvem de la feina d'oposició d'organitzacions i plataformes, comparada amb la feina dels partits polítics. A tall d'exemple, això és un resum del comunicat d'ENE d'avui mateix. Alguns diran que és seguidisme del GEN, però en qualsevol cas valen més els fets que la passivitat o limitar-se a fer declaracions, no?

Ahir, l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) registrà un escrit davant la demarcació d’Eivissa de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el qual se sol·licita la paralització cautelar del projecte de l’autovia Eivissa-Aeroport mentre es duu a terme la investigació judicial per possibles delictes penals contra el Medi Ambient i el Patrimoni Històric amb la finalitat d’evitar que es produeixin els fets denunciats mentre es tramita la instrucció, possibilitat que els nacionalistes lamentarien.

Com se sap, el Jutjat d’Instrucció i Primera Instància núm. 1 està duguent a terme les diligències oportunes, a instàncies del fiscal de Medi Ambient, per veure si els fets denunciats per ENE són susceptibles de ser delictes contra el Medi Ambient (Codi Penal, art. 325 i següents) i el Patrimoni Històric (Codi Penal, art. 321 i següents). Per això, els nacionalistes mostren la seua satisfacció perquè la Fiscalia i el Jutjat instrueixin la causa i així ho han fet saber al fiscal.

Ara bé, en l’escrit presentat, l’Entesa (ENE) fa saber al fiscal que el Govern de les Illes Balears ja ha manifetat la seua intenció d’ocupar els terrenys a expropiar i de donar un impuls a les obres iniciades el passat mes de juliol. Aquest fet és el que ha motivat als nacionalistes la demanda de paralització cautelar de les obres mentre l’assumpte es troba en fase d’instrucció i investigació. No es voldria imaginar l’Entesa el fet que mentre es duen a terme les diligències pertinents, l’empresa concessionària del macroprojecte es pogués "carregar" alguns dels elements patrimonials (cases, molins o jaciments) o causàs impactes sobre l’àmbit del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera.

(...)

Vota GEN?

Ja fa temps que l'oposició política a Eivissa té un nom: GEN. L'organització ecologista ha assumit, per omissió, el lideratge en la tasca de fer públics els excessos del PP, denunciar les agressions sobre el territori, la corrupció urbanística, les negligències en matèria de patrimoni, etc. Ara ha creat la campanya "Salvem l'aqüeducte" i al Decano d'avui podem llegir, per exemple, que el GEN "lamenta que la adaptación del PGOU a las Directrices de Ordenación Territorial (DOT) aprobada recientemente por el Consell recoge como falsos suelos urbanos de es Prat de Vila y deja el Sector 6 como rústico común, área de transición para futuros desarrollos urbanísticos".

El GEN i la Plataforna antiautopistes són al capdavant de la presència mediàtica i, per tant, de la pressió sobre els governs del PP i del Pacte. Dins l'àmbit polític només ENE (una formació petita i sense representació als governs municipals) s'hi pot comparar. I això no és una bona notícia: significa que, com molta gent admet amb resignació, no hi ha oposició. No hi ha un lideratge, a nivell polític, que representi una amenaça remota per al PP. I així no es guanyen eleccions.

Eivissa, la calma

Avui no és una excepció. Això és habitual a Eivissa. Fem una ullada al sumari de notícies locals que ens ofereix el Decano:

• La promotora de Cala Molí reclama a Sant Josep una indemnización de 2,7 millones


• El pleno rechaza una comisión de investigación sobre el `caso Huerta´


• Sant Antoni quiere llevar al Supremo un recurso para salvar la casa Cretu


• El GEN inicia una campaña para proteger definitivamente el acueducto de ses Galamones


• Un juzgado de Palma continuará la investigación del `caso Formentera´


• El TSJB confirma la orden de derribar dos ruinas falsas


• Denegada una licencia por silencio administrativo a Lloma Talamanca


• Rechazan un recurso contra el Parque Natural

No està malament per ser l'illa de la calma, el paradís. Nosaltres ja ho trobem normal i aquest és el problema: que allò que hauria de ser extraordinari és percebut com a habitual. I tot plegat gira entorn un o dos temes.

Obres i "tiestos"

Obres incontrolades en allò que fa referència a l'excavació o als moviments de terra a can Cantó i a Platja d'en Bossa. Així, si surt algun tiesto no cal procupar-se perquè alenteixi el ritme de les obres. A Eivissa no estam per òsties.

Mas sense límits

Ja fa temps que la paròdia del personatge robòtic no funciona. Artur Mas s'ha anat consolidant com un líder de primer nivell per damunt de les espectatives més optimistes, i ahir no va fer altra cosa que confirmar-ho en adreçar-se a un Palau de Congressos de Catalunya totalment ple. Fins i tot en Partal reconeix elements interessants en el discurs del president de Convergència i Unió. El seu equilibri entre el model liberal de societat i el límit d'una administració que no sigui "controladora fins a l'últim detall", però sí "garantista del que és essencial", juntament amb un nacionalisme "sense complexos i sense autolimitacions innecessàries" el converteix en allò que CiU necessitava després de l'era Pujol i en allò que, després del desencís del Tripartit, necessita Catalunya. El discurs sencer que va llegir Artur Mas està disponible com a document pdf a la web de CiU.

Conseller de Patrimoni

Avui fa trenta anys d'allò de "Viva el Rey!". Feia poc que a Ejpaña encara era habitual argumentar políticament que tots els problemes eren culpa d'alguna fosca conxorxa, un complot o un contubernio. Trenta anys després n'hi ha que encara mantenen impasible el ademán: davant les crítiques sobre la continuada destrucció d'elements del nostre patrimoni arqueològic amb la seva benedicció, el senyor Conseller de Patrimoni no ha trobat cap altre argument que el de dir que tot plegat respon a "un intento más de obstaculizar las obras impulsadas por el Partido Popular". És clar que sí. Aquesta colla de rojos i separatistes no saben fer altra cosa que oposar-se al progrés i el desenvolupament del PP.

Heptàgon

És el darrer projecte que ha engegat el veterà activista Josep Espar i Ticó en defensa de la llengua catalana i per promoure 'la catalanitat al marge dels partits'. L'ambígua expressió 'Comunitat internacional de llengua catalana' (en detriment del terme Països Catalans) ja ha despertat algunes veus crítiques. En qualsevol cas, li desitgem molta sort amb Heptàgon. Podeu trobar informació al respecte als següents documents:
Doc. 1
Doc. 2
Doc. 3

Amics de la Terra

L'associació Amics de la Terra-Eivissa celebra aquest dissabte, 19 de novembre, un dinar a les 14.00 hores, al restaurant Can Trull (a la carretera que uneix les que van d'Eivissa a Sant Joan i de Santa Eulària a Eivissa) durant el qual es durà a terme el lliurament anual de premis. Us animam a assistir-hi (eivissa@amics-terra.org - 626.289.256) per donar recolzament a aquesta associació proteccionista i la feina que fa en favor d'Eivissa (feina que es podria millorar incrementant les denúncies d'agressions sobre el territori davant les administracions).

I seria bo que la sensibilitat que els Amics mostren envers la terra i el medi ambient es traslladàs igualment en sensibilitat per la cultura i la llengua d'aquesta terra, cosa que es podria materialitzar a la seva web, per exemple corregint això de "Sta. Eulalia del Rio".

Espais amenaçats

Com tothom sap, l’Ajuntament d’Eivissa ha anunciat que la proposta de Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) del municipi inclourà la classificació de ses Feixes des prat de Vila com a sòl rústic, cosa que celebrem i que estava als programes electorals del Pacte.

També hem sabut que l'Entesa (ENE) ha presentat mitjançant CiU una proposició no de llei per la qual s’insta el Govern central a l’adquisició d’espais litorals amenaçats de les Illes Balears, concretament ses Feixes, Benirràs, ses Variades i es ca Marí per part de l’Estat i, a més, se li demana que conveniï amb el Govern de les Illes Balears la redacció i execució de plans especials per a la dinamització dels espais. A més, denuncia que l’Estat no ha comprat ni un cm2 de terreny a Eivissa i Formentera, en contra del que sí ha fet a Mallorca.

No hi ha cap partida aprovada que indiqui nominalment la compra de cap espai. La Comissió de Pressupostos del Congrés només ha aprovat una partida que diu "Recuperación de espacios naturales en Catalunya, Comunidad Valenciana, Islas Balears, Murcia i Andalucia" i dotada amb 20 ME. Per tant, es tracta d’una partida oberta i genèrica. No hi ha cap referència a ses Feixes ni cap altre espai. És per això que convindria que els partits polítics pitiüsos presents al Congrés donin suport a la proposició per poder preservar aquests espais.

La família urbanística

Igual com passa a València, on tothom sap qui talla el bacallà dins del fosc món de la construcció i l'urbanisme, a Eivissa hi ha noms que coneix tothom. D'un dels més il·lustres en parla el Decano. És només la punta de l'iceberg però ja és alguna cosa. De tota manera, tothom dorm tranquil. Aquesta gent sempre ha confiat en la justícia.

Què passa a València

El cantautor valencià Pau Alabajos ens explica que "el New York Times va publicar el juliol del 1992 la història de Vedran Smàilovic, que durant el transcurs de la guerra dels Balcans, fart de mines antipersona, carros de combat, tocs de queda i víctimes civils, va eixir al carrer per interpretar amb el seu violoncello l’adàgio d’Albinoni com a senyal de protesta. Durant vint-i-dos dies consecutius, a les 17:30 hores, enmig del foc creuat de la ciutat bòsnia de Sarajevo, Smàilovic va tocar el seu instrument sota l’atenta mirada dels soldats atrinxerats a la zona i dels periodistes europeus i nord-americans, que no donaven crèdit al que estava succeint. Vestit d’etiqueta, amb l’uniforme de l’Orquestra de l’Òpera de Sarajevo de la qual era violoncel·lista titular, aquest músic va protestar enèrgicament, sense paraules, contra la devastació que comporta una guerra, qualsevol guerra.

València, tretze anys després: entra en vigor la nova normativa d’Activitats a la Via Pública, que castiga amb una multa de cinc-cents euros qualsevol manifestació artística (músics, mims, malabaristes, etc.) espontània que tinga com a escenari els carrers del municipi, i més particularment, el districte de Ciutat Vella. És aquesta la capital cosmopolita i avantguardista amb què s’omplin la boca els polítics locals? És València una ciutat oberta a la modernitat? Pense que no. Invertir una xifra escandalosa de les arques públiques en un projecte colossal com la Ciutat de les Arts i les Ciències no és suficient per desmarcar-se de tota la càrrega de prejudicis i provincianisme ranci que atresoren els nostres polítics representants, per molt que els gratacels de Calatrava s’assemblen a les columnes de la Llotja: El Cabanyal es cau a trossos, literalment. El barri del Carme té l’aparença de Mosul o Bagdad, i el maquillatge de la Bienal no enganya ningú. L’AVE arribarà, tard o d’hora, però els usuaris del metro seguiran desesperant-se en les estacions, clamant al cel, indignats davant d’un servei deficient. Reivindicar unes senyes d’identitat, per moltes adhesions que reba el manifest Broseta, no és prou per preservar el nostre patrimoni cultural. Prorrogar una batalla de nomenclatures fins a la sacietat, mentre la llengua dels valencians (digueu-li X si voleu) perd un 10% de parlants per dècada; ometre els músics que utilitzen el valencià com a vehicle d’expressió de les ones de RTVV; no potenciar la literatura d’un idioma minoritzat com és el nostre; en definitiva, vulnerar sistemàticament la Llei d’Ús i Ensenyament de 1983 no és precisament predicar amb l’exemple.

Sóc cantautor i escric cançons en la meua llengua. Comprove diàriament que els canals de difusió institucionals (la ràdio i la televisió públiques, sobretot) estan prohibits per als valencianocantants per raons de caràcter polític, cosa que em porta a buscar-me altres vies de comunicació amb el gran públic: si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma; si la gent no pot arribar a la nostra música a través de les radiofórmules o els programes de videoclips, anirem nosaltres a trobar a la gent in situ, i com que no trucarem porta per porta, edifici per edifici, l’únic que podem fer és traure les nostres cançons al carrer, actuar en directe (cello, guitarra i veu) per a qualsevol persona que es passege pel centre històric, sense filtres, sense distincions, sense estudis de mercat que determinen els hàbits de consum dels nostres potencials compradors. Sin trampa ni cartón, com diuen en castellà: ací estem, aquesta és la nostra música, si t’agrada i vols fer-ho, tens la possibilitat de lliurar-nos alguna moneda o, fins i tot, comprar-nos el disc. Si no t’agrada, simplement passa de llarg. Quin és el gravíssim delicte que cometem? Insinuen que espantem el turisme? París, Londres, Dublín, Madrid, Barcelona regulen l’activitat musical dels seus carrers i l’allau diària de japonesos no s’ha vist perjudicada... Els molesta que exercim el nostre dret a la dissidència? Primer ens censuren la llibertat d’expressió en els mitjans de comunicació i ara ens tapen la boca en el carrer. Què vindrà després?"

La destrucció de l'aqüeducte

No podem fer altra cosa que destacar l'article "La destrucció de l´aqüeducte" que publica al Decano l'exarqueòleg de les obres del segon cinturó d'Eivissa, Ricard Marlasca. Podria semblar que estem tirant d'hemeroteca per recordar un trist episodi dels anys 50. No. Això està passant a Eivissa l'any 2005:

(...) el Consell ha decidit traslladar el tram de l´aqüedute aparegut als terrenys propietat de la familia Matutes. Diuen que l´aqüeducte es protegirà i conservarà. Perquè una vegada més ens prenen per tontos? A qui volen enganyar?, què volen, traslladar l´aqüeducte pedra a pedra? Per què no deixen de dir mentides i d´enganyar a l´opinió publica. Qualsevol amb un mínim de lògica sap que fer el que proposen significa destruir el monument. L´aqüeducte consta de dos murets de pedres paral·lels de petites dimensions amb un canal central referit amb una capa de calç i petits trocets de ceràmica triturada (l´opus signinum romà). Queda clar que fer el que proposen, per començar, garanteix la destrucció total d´aquesta capa de referit que és precisament per on passava l´aigua i l´ànima de l´aqüeducte.

ACTUALITZACIÓ: Ja tenim reacció del conseller: «Eivissa es un yacimiento toda ella y en pocos lugares se puede hacer un agujero sin que salga algún tiesto». Això és el que emprenya al conseller, els tiestos de fa dos-mil anys i que surten obstinadament a la superfície. I és precisament perquè Eivissa és tota ella un jaciment que, en planificar les obres d'una gran infrastructura sobre el seu territori, s'ha de preveure que sortiran tiestos (i coses més grans), que demanaran en m0olts casos la seua conservació, encara que al Sr. conseller de Patrimoni li emprenyi això de conservar patrimoni.

La misèria de l'autoodi

Aquest dissabte hi tornava. Quan no troba res per escriure, sempre hi ha el recurs de disparar contra la catalanitat (sempre des de postures no nacionalistes, és clar). Però quan en nom del no nacionalisme s'escriu en clau nacionalista espanyola i, per acabar-ho d'adobar, es juga a ser historiador, surt un nyap que inspira una barreja de vergonya aliena i compassió. El tema és negar la catalanitat d'Eivissa i, si la documentació històrica ens ho impedeix, s'ha d'intentar minimitzar-la i menysprear-la, per exemple titulant un article "La miseria de los primeros catalanes ibicencos". I la misèria, segons aquest aprenent d'historiador, era doble: passaven fam i, utilitzant terminologia Acebes, eren uns miserables. Uns exemples. La conquesta (conquesta!) catalana va ser moooolt dolenta: "trauma violento" amb "cambio de leyes y quizá de nombre" (?), i fins i tot "cambio de cultivos que condujeron a un empobrecimiento de la isla". Tot culpa de los catalanes. Acte seguit parla de "una peste que diezmó la población", de manera que si quedaba algun fenici (ai, que se'ns escapa el riure) que s'havia salvat de l'espasa dels dolents catalans (que van entrar a sang i fetge!), va morir amb alguna de les pestes. I després diu que Eivissa podria haver rebut "ciertas y significativas remesas de colonos catalanes ya en los comienzos del siglo XV." Vejam: així, a Eivissa hi havia quatre fenicis, quatre moros, i tres catalans miserables però la pesta els va matar i van haver de venir més catalans miserables a repoblar, no? Així, què en queda de la sangre fenicia? Res, però de la catalana tampoc: "Planells, Cardona, Torres, Riera, Serra, Marí, Costa, Ferrer", encara que són llinatges indiscutiblement catalans, no són catalans els seus "orígenes biológicos". No. Van venir tots de Badajoz però el dolent Jaume I els va obligar a tots a canviar-se el nom.

No entrarem, per compassió, a comentar la cita surrealista del "cantar de los cantares fenicio, bereber, musulmán" (!). Qui juga amb foc es pot cremar i escriure coses com aquesta. Bé. I acaba l'article dient que els catalans patien fam i pobresa al Principat, a mans d'uns senyors feudals mooolt dolents, i van voler provar fortuna a una altra terra (Eivissa), cosa que en Mariano deu trobar insòlita i molt poc habitual: ja sabem que els castellans que van anar a escampar la sífilis per Amèrica eren el millor de cada casa, que a Castella i Andalusia vivien molt bé però van voler sortir a fer una mica de turisme.

Tot sempre "al margen de las tergiversaciones nacionalistas coyunturales hoy al uso." Ah,està bé saber-ho.

Però el que relament és trist és que un senyor pugui vomitar el seu odi mitjançant aquesta sèrie de mentides i no hi hagi cap historiador eivissenc que tingui el valor de sortir a posar les coses al seu lloc (una mostra més de la dignitat col·lectiva i l'autoestima que ens caracteritza). Serà que fa molta mandra donar lliçons de cultura general per rebatre obvietats. Idò mira, la d'avui no la cobrarem.

Què diem sobre França?

En relació als darrers esdeveniments que està vivint França, han hagut de passar alguns dies perquè poguessim gaudir de les reflexions de dues veus sempre agosarades i políticament poc correctes. Diu en Sebastià Alzamora al seu article de l'Avui d'avui (versió html i versió pdf):

Les destrosses generades fins ara pels disturbis de París no són tan sols materials, sinó també, i molt profundament, morals. En dóna fe la quantitat exorbitant de baves retòriques i llocs comuns que, en els tretze dies que fa que duren els aldarulls, s'han divulgat en nombre exponencial i directament proporcional a la quantia de les pèrdues comptables en vehicles, establiments i mobiliari urbà debolit. Més que cap altra cosa, és aquesta tendència a intentar conjurar els mals a còpia d'entonar mantres de manual allò que ens informa de la naturalesa de les larves que minen les societats del benestar. "El petit Maig del 68 dels suburbis", ha publicat tot un Le Monde sense que ningú es posés vermell. (...) parlem de fets antagònics: aquí no es tracta de nens de casa bona que volen canviar el món, sinó de colles marginals i furioses que desitjarien devastar-lo.

L'altra veu és, com sempre, na Pilar Rahola al seu article "Una república islàmica" (versió html i versió pdf):

Tot allò que va començar al barri parisenc de Clichy-sous-Bois i s'ha estès a tot França té a veure amb la qüestió islàmica. Òbviament parlem de marginació social, però no és la marginació la que està cremant cotxes. Parlem d'exclusió social, però els primers perpetradors d'exclusió són els que porten dècades predicant contra Occident des de les pròpies mesquites que Occident li ha construït. I podríem parlar d'emigració, però sorprenentment (o no) es tracta específicament dels fills i néts de l'emigració musulmana. La qüestió, per tant, té múltiples arestes, però n'hi ha una que és clau: què està passant i passarà amb el repte que l'Islam ens ha llançat a través dels milions de persones d'aquesta religió que viuen a Europa. (...) Durant anys hem potenciat la bonica idea del multiculturalisme, concepte que només ha servit com a coartada perquè els que parlaven en nom de l'Islam consolidessin la visió més paranoica d'aquesta cultura. Lluny de democratitzar l'Islam, hem permès que les idees totalitàries impregnessin territoris sencers de l'Estat de dret. És a dir, en lloc de potenciar els Bourgiba i els Attaturk de l'Islam democràtic, hem donat la maneta als aiatol·làs i als mulàs, creient que això era cultura. I els hem permès allò que no permetríem a cap altre ideologia. El darrer exemple? La decisió holandesa d'acceptar la publicació del llibre El camí del musulmà, emparant-se en la llibertat d'expressió. Entre d'altres meravelles, el llibre demana que els homosexuals siguin llançats des d'edificis alts.

Poc hem canviat

Dins del Curs Eivissenc de Cultura que com cada any organitza l'Institut d'Estudis Eivissencs, aquest dimecres hem pogut sentir na Fanny Tur. L'exconsellera ha parlat de l'Eivissa dels anys 50. Més enllà de la nostàlgia d'una illa tranquila, on tothom es coneixia i les portes no es tancaven a la nit, cal destacar que en alguns aspectes seguim igual que fa 50 anys, o pitjor. Ja aleshores, la premsa reflectia alguna carta d'un usuari indignat amb Trasmediterranea (l'estat dels vaixells, el servei del personal de la companyia, etc). Aleshores es trigava 13 hores en anar a Barcelona. Ara 9 o 10. També n'hi havia que es queixaven que la Comissió Provincial d'Urbanisme semblava ignorar la llei, i advertia de la gran quantitat de construccions que s'estaven aixecant sense tenir cap llicència o permís! I l'asfaltat de la carretera del recentment inaugurat aeroport (comercial), es va presentar com la nova "autopista del aeropuerto", quan era una simple carretera. I ara que faran autopistes, ha dit l'exconsellera, diuen que fan desdoblaments. Ironies de la història.

Actualització 10/11/05

Matas té raó

No podem fer altra cosa que celebrar l'editorial d'avui del diari mallorquí Balears, per la seva claredat i síntesi:

Té raó el president Matas quan diu que les Balears són una comunitat màrtir. Ho són ara i ho eren quan governava el Pacte de Progrés i des del Madrid del PP se'ls negava el pa i la sal. Té tota la raó del món Matas quan reclama un millor finançament, més competències i exigeix el mateix tracte que Catalunya. Però no es comprèn per què insinuà que Zapatero du l'Estat central al «suïcidi» quan Catalunya és i ha estat des de fa molts d'anys una comunitat capdavantera a l'hora de reclamar els seus drets i, darrere d'ella, s'han pogut formar autogoverns arreu de l'Estat que han funcionat molt bé i que en alguns casos han tret del subdesenvolupament els seus respectius pobles. Matas es deixà endur ahir per l'anticatalanisme visceral, ara mateix tant de moda en la cúpula madrilenya del PP, per... acabar demanant el mateix que els catalans. Però amb una diferència: el Principat s'ha presentat a Madrid amb el suport del noranta per cent de la seva Cambra (...)

Què passa al Pirineu

El Centre d’Estudis Ribagorçans, l’associació rurbans i el Bloc per la Vall us conviden a assistir i participar a les jornades que tindran lloc a partir del proper divendres 18 de novembre al Pirineu ribagorçà i pallarès. Tenint en compte els canvis, les dinàmiques de transformació i les normes que s’estan aplicant avui en dia al Pirineu creiem era necessari promoure un debat entre els professionals de l’urbanisme i l’arquitectura que hi pensen, els qui hi treballen dia a dia i tots aquells que poden, com qualsevol de nosaltres, aportar el seu punt de vista, encara que no en sigui especialista. No deixeu de fer-ho ni de venir perquè és una oportunitat única per exposar les vostres idees i sentir les possibilitats que existeixen i es preveuen per als vostres pobles, cases i terres. També fem una crida als arquitectes del Pirineu (els que hi viuen o els qui hi treballen des de la distància) per intervenir i fer un esforç en comú, beneficiós per tots.

Que el retirin

Zapatero ho ha dit clar i castellà: ni nació ni finançament. Llegim a l'Avui que Zapatero, va voler deixar clar ahir que, per més que ho digui el projecte d'Estatut, Catalunya no pot aspirar a un model específic de finançament. Més enllà que l'executiu central delimiti els marges de maniobra, el futur sistema es discutirà i s'acordarà de forma multilateral. L'avís no era gratuït. Zapatero va escollir molt bé el marc -el debat autonòmic que ahir es va obrir al Senat- i la fórmula -diàleg entre tots- per deixar clar davant el president Pasqual Maragall que no admetrà que des de Catalunya es dissenyi el model de finançament autonòmic.

Per sort, i en previsió de l'enculada, CiU i ERC van presentar ahir una esmena conjunta al nou reglament del Parlament per flexibilitzar la retirada de l'Estatut en cas que el projecte fos retallat severament a les Corts. L'esmena rebaixa el llistó a la majoria absoluta (68 escons), i suposa que amb els vots de CiU i ERC n'hi hauria prou. Cal fer-ho. Cal tenir la dignitat de no acceptar un text que és una humiliació, de no deixar que torni a passar com amb l'Estatut del 32.

Informàtica, llengua i Tinell

Llegim, via Bloc Catxipanda, una notícia relativa als Mossos d'Esquadra que ens proporciona una captura de pantalla allotjada al servidor de la Generalitat, i això ens indica que els ordinadors dels Mossos funcionen amb el sistema operatiu Windows (probablement Windows 2000), software propietari contra el qual no hi tenim res, si no fos perquè va en contra del que estableix el Pacte del Tinell (document en pdf), que al capítol X ("Societat de la Informació i la Comunicació"), punt 3.6 diu: "Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català". Per cert, l'esmentada captura de pantalla també posa de manifest que la llengua en què estan configurats els ordinadors no és la pròpia de Catalunya (i que hauria de ser vehicular de la seva administració). Per tant, ni lliure ni en català. Tant si es tracta de casos aïllats com si és quelcom general, no dubtem que, com a mínim, Esquerra haurà près les mesures necessàries al respecte.

Igual com fa 30 anys

Amb l'acabament del règim de Franco i l'arribada de la democràcia va començar un procés de recuperació de les formes correctes dels noms de lloc d'arreu dels Països Catalans mitjançant el canvi de la retolació pública. Ja fa temps d'això. Aquest procés fou recolzat per l'aprovació de les lleis de normalització lingüística de principis del anys 80: la de Balears, per exemple, al seu article 14 (fins que Jaume Matas no decideixi canviar-lo, com ja ha manifestat), diu que "1.-Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana". Clar i català. Però la legalitat democràtica no ha arribat a tot arreu, encara. Alguns indrets especialment proclius a la caspa, a relativitzar el valor de les lleis, i a menysprear la llengua i la identitat pròpies, resisten. Per exemple, Eivissa. I és un fenòmen que no abasta només la retolació pública sinó que també afecta la documentació oficial generada per les institucions de govern. Són reiterades violacions de la llei que justifiquen la seva denúncia i haurien d'esperonar les forces polítiques nacionalistes presents a les Pitiüses per denunciar-ho insistentment i actuar contra els responsables. Això humilia tots els eivissencs.

Diada antiautopistes

La Plataforma "No volem autopista", la Plataforma "Eivissa al límit" formada per GEN, Amics de la Terra i l'Institut d'Estudis Eivissencs, organitzen conjuntament una diada per demà diumenge: "Hi haurà música, menjar i beure des de les 11 des matí a les 12 de la nit. També Skate, jocs per a tothom, clowns i taules informatives. Qui es quedi a ca seva està col·laborant a fer ses autopistes. Es llegirà un manifest per part de Gerard Quintana (Sopa de Cabra). Recordau: Diumenge, tot es dia. A nes Pàrking de Gesa".

Per dignitat

Jordi Pujol va advocar ahir per retirar l'Estatut del Congrés si durant la seva tramitació se'n modifiquen les "tres parets mestres", que des del seu punt de vista són el reconeixement de la identitat catalana, el blindatge de les competències i el nou model de finançament.

L'endemà de la presa en consideració de l'Estatut per part de les Corts espanyoles, l'expresident va recordar que el text aprovat a Catalunya és bo, però que no hi ha cap garantia que acabi tirant endavant amb els seus continguts actuals. Al contrari, es pretén "imposar un Estatut rebaixat" en els tres àmbits abans assenyalats, la qual cosa situaria les forces polítiques catalanes davant un "problema" sobre si s'ha de retirar o no.

Finalment, entre tanta comèdia i tanta pantomima, ha hagut de ser Jordi Pujol qui ha tingut el valor de dir allò que els qui estan en primera línia de foc no gosen dir: que si es retalla l'Estatut en algun dels seus aspectes bàsics (una possibilitat més que probable), caldrà retirar el text. I caldrà fer-ho per dignitat política i nacional. Però ja sabem que els nostres polítics tenen massa por que sembli que "han fracassat". Tindrem, doncs, un text aigualit i ple d'ambigüitats. Igual com fa trenta anys. Serà un text desvirtuat en matèria d'autogovern i finançament, i d'aquesta manera hipotecarem el futur del país per als propers anys. Tant de bo ens equivoquem, però el PSC no va presentar una pila d'esmenes només per passar l'estona.

Avui, la Catalunya Nord

Vilaweb es fa ressò de la commemoració del Tractat dels Pirineus, signat fa tres-cents quaranta-sis anys per les corones francesa i castellana, que mutilà Catalunya i en deixà annexionar una part a França. Això coincideix amb l'acte final del Correllengua. És per això que avui de 15:00 a 16:00 s'emetrà en directe des de Perpinyà una edició especial del programa "Si més no" de Catalunya Ràdio a càrrec de la Rita Marzoa. Per cert, a les Pitiüses es pot sintonitzar (amb els habituals talls i interferències) al 95.5 FM. També es pot descarregar, amb posterioritat, a la web del programa.

Controlar i regular Internet

El diari "El País" publicava ahir que el Senat ha aprovat una moció socialista mitjançant la qual s'insta al govern a la creació d'una mena de "govern" d'Internet, una institució que tindria per objectiu elaborar normes per regular el seu funcionament. És una de les conegudes rèmores que arrossega l'esquerra: la tendència a ampliar tant com sigui possible el control de l'Estat (i les institucions que en depenen) sobre tots els àmbits de la vida de la població (ara en diuen "ciutadans"), control que, en aquest cas, s'exercirà també sobre Internet.

ACTUALITZACIÓ: També en parlen a Barrapunto.

'Contubernio...'

Meravellós. Antena 3 emet un reportatge que mostra la nit de les discoteques d'Eivissa, amb tots els seus excessos i delictes, i el president del Consell Insular fa allò de matar el missatger i diu que "pondrá el documental `Sobredosis de fiesta´ de Antena 3 en conocimiento de la Fiscalía por si pueden ser constitutivos de delito de incitación al consumo y tráfico de estupefacientes". Així, com sona. I hi afegeix aquell argument tan delirant (i que recorda altres èpoques), segons el qual tot plegat és una conxorxa, un contubernio sota el qual hi ha "intereses inconfesables, también políticos, para perjudicar a Eivissa en general y a las instituciones gobernadas por el Partido Popular en particular". Sr. Palau, té raó. Hem d'aturar això: podríem començar per exercir un control sobre els senyals de televisió que es poden rebre a Eivissa i Formentera (similar al que ara exerceix IB3 amb el futbol), i d'aquesta manera estalviarem als eivissencs haver de veure aquestes calúmnies.