Can Botino ja té web

Ja al seu dia ens vam fer ressò del desastre perpetrat a can Botino (Eivissa). Bé. En Salvador Roig, principal impulsor de les queixes contra la polèmica restauració, ja en va fart:

El Consorci Patrimoni de la Humanitat d'Eivissa (Illes Balears - Espanya), integrat per l’Ajuntament d'Eivissa i el Consell Insular d'Eivissa i Formentera, està realitzant a l’edifici de Can Botino, a Dalt Vila, unes obres que, segons el meu criteri, incompleixen no només els convenis per a la Protecció del Patrimoni Mundial si no, també, les ordenances del Pla Especial de Protecció de l’àrea en la que es troba i els preceptes de les lleis, tant estatals com autonòmiques, de Patrimoni.

Vaig presentar al seu moment escrits i denúncies davant de l’Ajuntament d'Eivissa i el Consell Insular d'Eivissa i Formentera per a que s’actués en conseqüència i es reconduïssin els treballs si la meva opinió era correcta. Posteriorment vaig enviar, també, escrits amb la mateixa sol•licitud al Sr. Francesco Bandarín, Director del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, al Sr. Koïchiro Matsuura, Director General de la UNESCO, a la Sra. Regina Durighello, Responsable de Patrimoni Mundial d'ICOMOS, a la "Organization of World Heritage Cities" i a la Sra. Ministra de Cultura. Els treballs han continuat fins al dia d’avui sense que les peticions s’hagin atès.

ICOMOS va realitzar un informe sobre les obres que no s’ha fet públic i es per això que demano la vostra col•laboració per aconseguir que es faci públic l'informe d'ICOMOS, que s’interrompin les obres - encara que ja sigui tard -, es recondueixi la intervenció en l’edifici i s’actuï administrativament com pertoqui, si es confirma que s’ha actuat en contra dels preceptes del Conveni del Patrimoni Mundial, del PEPRI i de la Llei de Patrimoni.

És per tot això que en Salvador Roig ha elaborat una sorprenent pàgina web, canbotino.org, amb informació, articles, imatges, cronologia del desastre i abundant documentació sobre el tema.

La diferència

Quines són les conseqüències de defensar la diferència? El Sr. Bono ens ho explica:

Bono afirmó ante los más de 600 militares españoles de la base de Istok (Kosovo), que «lo único miserable» es aquello que evoca «la diferencia hasta la muerte», al tiempo que recordó que la defensa de dicha diferencia provocó 100.000 muertos en Kosovo y 150.000 en Bosnia.

Gràcies, ministre. El Sr. Bono ens ha deixat molt clar, un altre cop, allò que els socialistes amb més tacte i cintura mediàtica no gosen dir. I de passada ens ha mostrat quina és la seva particular visió de la guerra dels Balcans. I ara ens hem de sentir allò de "ja sabeu com és en Bono", "s'ha d'interpretar dins el seu context", etc. Vaja. Però resulta que és un ministre socialista fent un discurs oficial, no unes declaracions en calent ni una conversa privada. Per cert, l'únic lloc on hem trobat les declaracions senceres (tal com han sortit per televisió) és a La Razón (a TV3, naturalment, ho han suavitzat).

Nadal als Països Catalans

Com que demà és Nadal, volem recomanar encoratjadament a aquells que no el van sentir, que recuperin el programa "Si més no" de Catalunya Ràdio, emès el passat dia 22 de desembre. El podeu sentir i descarregar des de la web del programa. El programa, tal com llegim a la web, "Tracta sobre les tradicions nadalenques dels Països Catalans amb Joan Solé Amigó, llicenciat en filosofia i lletres, historiador i expert en tradicions i cultura popular; l'escriptor Antoni Dalmau, autor del llibre Les festes tradicionals que no hem de perdre, Antònia Serrano, membre de l'Obra Cultural de Valldemossa i autora de llibres sobre cançons populars i tradicions, i Àlvar Monferrer, doctor en filosofia i lletres, autor de llibres sobre tradicions del País Valencià. Música en directe a càrrec del raper Pere Crim. I el comentari a càrrec de Manuel Chardi". Hom es sorprendrà de la quantitat de coincidències en tota mena de vessants de la cultura i la tradició populars que envolten el Nadal. A aquells (ja els coneixem) que neguen sistemàticament "esto de los países catalanes", els convindria sentir-lo i constatar l'evidència de la realitat que ens uneix malgrat els segles de deliberada divisió i malgrat els anys de democràcia amb café para todos oportunament inclòs.

Bilingüismo eres tú

El President del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Pere Palau Torres (PP), ha aprofitat que arribem a final d'any per resumir l'acció política duta a terme. I ens ha ensenyat diverses coses, per exemple, que bilingüisme vol dir que els indígenes, quan hem de parlar de coses importants hem de fer-ho en castellà; bilingüisme vol dir que sempre canvien de llengua els mateixos, bilingüisme vol dir que hi ha una llengua seriosa i important, la dels polítics, la justícia i l'educació, i una llengua domèstica, la del camp, la dels pagesos, la dels vells; bilingüisme, finalment, vol dir que un president catalanoparlant d'un govern insular d'un territori on la llengua pròpia és la catalana, s'adreci a la gent mitjançant un article a un diari i ho faci en castellà, renunciant a fer servir la llengua que li és pròpia.

No els preocupa la manca de dignitat que això suposa; no els preocupa la imatge que dóna de cara a la immigració el fet que el president de la màxima institució renunciï a la seva llengua pròpia per dirigir-se a la ciutadania; no els preocupa violar sistemàticament la Llei de Normalització Lingüística (que van fer ells, per cert); no els importen les advertències de la UE en el sentit que la situació de la llengua catalana a les nostres illes és molt preocupant en alguns àmbits i està entrant en situació de marginalitat; no els importa la desaparició d'un patrimoni cultural i identitari únic, que ens ha estat llegat per les generacions d'eivissencs que ens han precedit.

Sobre el contingut de l'article no hi entrarem: la propaganda habitual pepera (escrita amb molt poca gràcia, per cert).

Feina feta / feina per fer

No ens volem fer pesats però no ens podem estar de dir que segueix havent-hi àrees de l'Ajuntament d'Eivissa on la normalització lingüística no ha arribat encara. No dubtem, però, que els seus responsables ja hi deuen haver posat fil a l'agulla de manera que aquest 2006 ja poguem veure com s'hi ha actuat políticament al respecte.

"Raza"

De tots és sabut que Franco va fer servir la pel·lícula Raza (1942), amb guió seu, per posar a la gran pantalla el seu ideari feixista i difondre'l. Avui, a la darreria del partit que han empatat el R. Madrid i l'Osasuna, Carlos Martínez, el locutor de Canal+ que feia la transmissió, ha tornat a referir-se a allò dels jugadors que juguen amb raça. No és el primer cop. Què és això de tenir raça? A quina raça es refereix? Quan gairebé a cada jornada de lliga hi ha un camp on s'insulta un jugador negre, només falten els del Plus amb aquest llenguatge més propi d'altres èpoques però, pel que es veu, ben viu a la meseta. Algú s'imagina un locutor de la BBC fent referències similars a la raça de cap jugador? Doncs això.

Això ens sona

A La Vanguardia de diumenge 18 de desembre podem llegir una carta d'un català que viu a Toledo i que ens explica una música que a Eivissa ens resulta malauradament familiar: és la de "háblame en español, que estamos en España", i coses similars:

Com a català afincat a Toledo des de fa més de tres anys voldria dir que realment sí existeix una campanya anticatalana que ha calat entre la gent. Així doncs, m´he trobat des d´un "aquí no se habla en catalán" en un quiosc de diaris, al qual no he tornat, mentre parlava amb les meves filles per veure què volien, passant per un "es que los catalanes... fíjate que me caen mejor incluso los vascos", fins a la famosa llista de productes catalans que no s´han de comprar deixada a sota la porta de casa o donada a un conegut a la Universitat de Castella-La Manxa, facultat de Magisteri, per una professora a tots els alumnes en hores de classe.

Espero que les autoritats de la Generalitat no vagin dient que això passa en certs casos, ja que la meva experiència no em diu el mateix.

CARLES DE DIEGO - 18/12/2005
TOLEDO

I n'hi ha que encara parlen de pedagogia i de l'Espanya plural. Després de 30 anys de democràcia.

Patètic bilingüisme

Llegim a un comunicat de premsa que les Joventuts d’Esquerra Nacionalista d’Eivissa (JEN-ENE) critiquen

(...) la manca de presència d’actes en català o pel bilingüisme que s’ha instaurat en el Consell i l’Ajuntament a l’hora de fer documents relatius a les Festes de Nadal. Per aquest motiu, les JEN-ENE dieun que van "fartes" d’haver de criticar el mateix quan arriben períodes festius perquè les administracions locals no volen donar el paper a la llengua d’Eivissa que li pertoca.

Per una banda, l’Ajuntament d’Eivissa ha editat el programa de festes bilingüe. Aquest fet és molt greu pel què significa de passa enrere. Des de fa molts anys, el Consistori sempre havia editat el programa de Festes només en català. El 2005, sense saber-se’n el motiu, la regidora de Festes, Sandra Mayans, i l’equip de govern han canviat de criteri i el fan bilingüe; això és una evident passa enrere i significa un retrocés en la normalització lingüística. Editant bilingüe, no s’ajuda a la comprensió de la llengua perquè els no catalanoparlants tendeixen a llegir allò que busquen en la seua llengua, i prou. Per altra banda, els jóvens nacionalistes han de lamentar que no hi ha prevista cap actuació –musical, cultural o humorística- en català per a la joventut (...). Alhora, han de lamentar que el cinema en família per als dies 29 i 30 no serà en català, com tampoc ho serà l’actuació teatral de dia 2, "Merlín el encantador". Aquest aspecte és trist perquè la població escolaritzada ha de poder assistir a activitats d’oci en català i poder veure que la llengua vehicular de l’ensenyament també és habitual en actes.

(...) l’enllumenat nadalenc als carrers de Vila no diu sempre "Bones Festes", aspecte que no s’entén d’un Ajuntament progressista. Les JEN-ENE es demanen si existeix una política de normalització lingüística a Eivissa.

Home, ja sabem que als consistoris on el PSOE talla el bacallà, això del bilingüisme agrada molt.

El Consell d’Eivissa i Formentera, per altra banda, segueix immers en el seu automàtic i patètic bilingüisme, (...). Ara, per Festes, el Consell torna a editar opis informatius felicitant les Festes de forma bilingüe i el president, Pere Palau, envia felicitacions bilingües.

Això és el conegut bilingüismo del PP, i serveix per constatar que alguna cosa tenen en comú els uns i els altres.

Gotovina

No podem fer altra cosa que recolzar les paraules del sempre políticament incorrecte Salvador Sostres a l'Avui de dimecres 14, en relació al judici del general croat Ante Gotovina:

"El Tribunal Penal Internacional (és a dir, europeu) que ara jutja Gotovina hauria de jutjar prèviament els líders europeus de llavors, els que van assistir impassibles a les atrocitats de Milosevic. Els de l'inefable "no a la guerra" d'aquells temps, que també va haver-n'hi. Els que van deixar sols els croats i els bosnians fins que una vegada més van haver de venir els americans a posar ordre".

I no oblidem tampoc el vergonyós paper de França.

Normalitat?

N'hi ha que sempre bramen, especialment a Eivissa, contra el que anomenen "imposición del catalan" unida a una "persecusión del castellano". No és conya. Hi ha gent que ho manté seriosament fins i tot en públic. Són els mateixos que aposten per la segregació a les escoles i, en definitiva, l'apartheid lingüístic. Bé. Avui s'estrena la versió que Peter Jackson ha rodat del clàssic film King Kong. Després de dos anys de govern tripartit al Principat, el cinema en català segueix sent residual: a Barcelona, King Kong es podrà veure en català a 2 sales! I a la resta del Principat només a 11 sales. Això deu ser el català que imposa el malvat Carod que tanta por fa a l'Espanya cavernària. De la resta de Països Catalans val més no parlar-ne, oi?

Dignitat al Camp Nou

Més enllà del fet que Oleguer vagi o refusi d'anar amb la selección, ahir al Camp Nou es va retirar una pancarta que deia "Oleguer no hi vagis". No insultava ningú, no hi apareixien símbols feixistes o de qualsevol altra mena. Només s'hi llegia "Oleguer no hi vagis". I es va retirar. Com pot permetre el president del FC Barcelona que a casa seva es retiri una pancarta que es limita a expressar una opinió amb correcció i sense ofendre ningú? A Montjuïc cada jornada s'exhibeixen esvàstiques i banderes espanyoles amb pollastre i ningú diu res.

El GEN, encara

Com sempre, ha de ser el GEN qui dugui la iniciativa quan es tracta de marcar d'aprop i exigir explicacions al Govern insular. En parlàvem fa poc i avui en tenim un altre exemple. En aquest cas no podem fer menys que destacar l'article de Joan Carles Palerm al Decano. No hi ha líder de l'oposició capaç de fer res semblant?

La dosi d'espanyolisme

La dosi de nacionalisme espanyolista caspós que ens proporciona Don Mariano avui consisteix a negar la catalanitat de coses ben catalanes: el pa amb tomàquet no és català perquè el tomàquet va venir importat d'Amèrica. Gran raonament. I, com sempre, també repeteix incansable que l'essència eivissenca és... fenícia! Tal com sona. No és conya. Això ha sortit publicat avui:

Nada es lo que parece: ni (Pérez) Carod-Rovira ni el tomate con pan son productos de la tierra catalana. Ya lo decía Néstor Luján: nada es menos típico de Cataluña que el pa amb tomàquet. El nuestro es un fuertísimo acento fenicio, como todo el mundo ya sabe.

La cultura catalana és inexistent a Eivissa. De fet, la gent diu "bon dia" al matí perquè hi ha alguna expressió fenícia que és fonèticament similar.

Coses nostres

Llegim al Decano que

El fiscal de Medio Ambiente, Manuel Campoy, ha solicitado la convocatoria de juicio oral contra el concejal de Urbanismo del Ayuntamiento de Santa Eulària, Vicente Riera Noguera, y la ex arquitecta de dicho municipio, Raquel García Palerm, por haber autorizado la construcción de un restaurante en una zona protegida de Cala Nova. (...) la licencia de obras fue solicitada, informada por la arquitecta municipal y aprobada en comisión de gobierno en el breve plazo de tres días, y ello a pesar de que el terreno en cuestión no admitía este tipo de construcción, de que el promotor era primo hermano del concejal Riera Noguera y de que, pese a ese parentesco, dicho edil participó en la votación de la licencia.

Què farem sense Manuel Campoy? Quina garantia de justícia ens quedarà a Eivissa quan el fiscal de Medi Ambient marxi?

I llegim a La Vanguardia que

Dos contrincantes muy especiales, que encarnan sendos modos de afrontar la política y la legalidad, se batirán el próximo junio en las elecciones regionales de Sicilia. Rita Borsellino, hermana del juez Paolo Borsellino, asesinado por la mafia hace trece años, se presentará candidata por el centroizquierda frente al actual presidente siciliano del centroderecha, Totò Cuffaro, a quien se investiga por presunto favorecimiento de Cosa Nostra, la mafia siciliana. "Es un sueño que toma forma y dignidad; con Borsellino comienza el rescate que sacará Sicilia del medievo mafioso", dijo anteanoche Claudio Fava, eurodiputado de Demócratas de Izquierda y cuyo padre, el escritor y periodista Giuseppe Fava, fue también asesinado en 1984.

Ells ho saben

"No hay mas que una nación, la española". Ho ha dit Mariano Rajoy avui. Però és que això ho diu la Constitució. No hi pot haver Estatut ambiciós que hi encaixi. Caldria haver-la reformat abans d'iniciar qualsevol reforma estatutària, però ja sabem que la Constitució, pel que fa a aquest tema, és intocable. L'Espanya plural i tolerant que volen pintar els socialistes no existeix. I ells ho saben.

Firefox 1.5 en català

Ja tenim nova versió estable del popular navegador de Mozilla, el Firefox 1.5. Animem a qui encara no el conegui que el descarregui i el provi.

Déu n'hi do

El Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya ha publicat el baròmetre d'opinió política corresponent al mes de novembre del 2005 (arxiu pdf). La intenció de vot situa CiU (20,8%) i PSC-PSOE (20,6%) gairebé en empat (per primer cop aquesta legislatura), i la valoració dels líders polítics situa Artur Mas per davant de Pasqual Maragall, cosa que probablement haurà sorprès fins i tot els convergents més optimistes.

Sentències, universitat i lleis

Llegim que el Tribunal Superior de Justícia ha admés l’expressió llengua catalana en els Estatuts de la Universitat de València, tal com vàren ser aprovats pel Claustre. La sentència ha anul·lat parcialment el Decret 128/2004, de 30 de juliol de 2004, de la Generalitat que aprovava els nous Estatuts de la institució acadèmica. Els magistrats expliquen el principi d’autonomia universitària i recorden anteriors sentències dels més alts tribunals on s’admet la denominació acadèmica de català per a la llengua pròpia de la Universitat.

Aquesta notícia posa en evidència i hauria d'invalidar les tesis secessionistes del PP (i d'alguns dirigents del PSOE). Malgrat que l'Estatut valencià digui que la seva llengua pròpia és el valencià, aquesta molt desafortunada redacció (pactada entre PP i PSOE) no pot servir mai per interpretar que aquest valencià és un idioma diferent del català. Mai les lleis s'haurien de redactar contra els criteris de la comunitat acadèmica.