Curiosa i necessària iniciativa

Un grup de ciutadans de Salamanca ha decidit que ja en va fart de la manipulació política que des de les seves institucions s'està fent en relació a la devolució dels papers de la Guerra Civil. És per això que estan fent una recollida de signatures dirigida al "Ayuntamiento de Salamanca, Alcalde y equipo de gobierno del PP":

"A favor de una imagen exterior de Salamanca como ciudad democrática, vinculada a la cultura, tolerante y con vocación integradora. (...) Nuestro absoluto rechazo a la utilización partidista de los espacios públicos de la ciudad así como de su misma imagen, cuyo último y vergonzoso ejemplo es la exhibición de una pancarta en el balcón del Ayuntamiento (Plaza Mayor), lo que supone un claro abuso de poder de las autoridades municipales, además de una clara muestra de parcialidad con que se están gestionando los intereses generales, pretendiendo hacer pasar por un sentimiento generalizado y un unánime clamor el contenido de dicha pancarta (...) creemos que cualquier boicot o rechazo a productos catalanes, propiciado también por esa misma operación política partidista de desgaste y acoso al gobierno de la nación y al de la Generalitat de Cataluña, no propicia otra cosa que el seguidismo absurdo de unas intenciones electoralistas que no tienen empacho en provocar el odio y la exclusión (...)"

El model de l'Ajuntament

L'Ajuntament d'Eivissa, per aquells que no ho sàpiguen, és l'únic d'Eivissa que no està en mans del PP, però la manera com tracta la nostra llengua s'assembla massa sovint a la resta de consistoris illencs. La darrera mostra és el torneig internacional de futbol Ibiza Cup 2006, organitzat per l'Ajuntament, que ha apostat per la denominacióIbiza que tant agrada elssocialistes però que a la gent d'ERC nonels hauria de fer gaire gràcia. I per promocionar-ho podem visitar la seva pàgina web, on trobarem tota la informació... exclusivament en castellà.

Les Pitiüses a Serra d'Or

El número de gener del 2006 de la revista Serra d'Or està dedicat a les Pitiüses. Sota el títol "Notícia d’Eivissa i Formentera" el lector trobarà 19 pàgines on es tracten diversos temes relacionats amb l'illa: patrimoni històric, naturalesa, turisme, llengua, etc. Una mirada global al passat i una reflexió sobre el futur que ens espera, sincerament inquietant.

• Joan Carles Palerm Berrocal i Fanny Tur Riera Josep M. López Garí i Ricard Marlasca Martín. "La riquesa arqueològica de les Pitiüses"


• Núria Benito Muñoz, Joan Carles Palerm Berrocal i Fanny Tur Riera. "Ses Feixes: zona humida i lloc d’interès etnològic"


• Santi Ferrer Colomar. "Eivissa, la fi del turisme de masses?"


• Maria Torres Torres. "De la narrativa oral i el teatre popular a les Pitiüses"


• Josep M. Cadena. "Lluís Millà, editor i llibreter al servei de Catalunya"


• Teresa Iribarren i Donadeu. "Forjar Esteves"


• Gaspar Jaén i Urban. "Poètica de la ciutat. Alfàbregues"


• Bernat Joan i Marí. "Sal rossa. Llengua i identitat literària"


• Núria Santamaria. "Rere el guardamalles. Pas de puça"


• Josep Faulí. "Premsa. «El tatano», una novetat que té setze anys"


• Francesc-Marc Álvaro. "Mals pensaments. La història, per dins"

Vells mètodes

Per als qui no ho sàpiguen, fa un parell de dies va haver-hi una manifestació antiautopistes davant la seu del Consell Insular d'Eivissa, manifestació en què hi van participar alumnes d'alguns institus d'Eivissa. Per als qui estan avesats a veure manifestacions multitudinàries a grans ciutats, això d'Eivissa fou una protesta d'un grup de persones. I no hi va haver ni trencadissa, ni intervenció policial, ni res. Però hi ha inèrcies que costen d'abandonar. Preguem al lector que encengui el filtre No-Do:

El equipo de gobierno del Consell Insular decidió ayer, en una reunión mantenida por la mañana con carácter de urgencia, solicitar a la conselleria balear de Educación que «active los mecanismos oportunos» para «depurar responsabilidades» entre el profesorado y los alumnos de los institutos Sa Colomina y Sa Blanca Dona que el pasado miércoles participaron en la «manifestación ilegal» celebrada frente y dentro de la sede de la administración insular en contra de la política de infraestructuras viarias.

Aquests alumnes no sabien que a Eivissa tot el que hom fa o diu, així com els actes "revolucionaris" a què hom assisteix i les recollides de signatures on hi participa, tot és documentat per poder ser utilitzat en contra seva si cal. No és broma. A Eivissa, com a lloc petit que és, és molt més fàcil controlar la gent que s'ha de controlar i elaborar útils dossiers que esperen pacientment el moment en què podran ser posats sobre la taula i ser utilitzats convenientment. Està tot atado y bien atado. Deixeu d'especular amb conxorxes de governs i multinacionals per controlar la població per Internet, via satèl·lit o amb càmeres al carrer. Deixeu de cercar el Big Brother. El teniu a casa. I fa servir els mètodes tradicionals. Observació, anotació, represàlia.

No són els troglodites

L'editorial del New York Times d'ahir, "Army Troglodytes in Spain", parla clar:

"Un principi bàsic de la democràcia és que els oficials de l'exèrcit no desafien públicament la legitimitat dels governs elegits o parlen sobre entrar a la capital amb les seves tropes per tombar decisions del Parlament. I això és el que ha passat dues vegades en un mes a Espanya (...) El Partit Popular, de centre-dreta i principal força de l'oposició, sembla més interessat en elaborar excuses per als oficials que en defensar l'ordre democràtic (...).

El que a can New York Times no saben és que molt més greu que uns militars que amenacen amb un cop d'estat que a aquestes alçades no faran és el cop d'estat que a la pràctica s'ha donat dins el poder judicial, especialment dins l'Audiència Nacional. I no ens referim als papers que no ens volen tornar. És una cosa palesa des de l'inici de la democràcia.

El vici de l'Estatut

L'Estatut té un vici de naixement: per presentar aquest text (amb el seu article 1) a Madrid, primer calia haver reformat la Constitució al seu article 2, on diu allò de la "indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols...". Si dins la Constitució només hi ha una nació, l'espanyola, mai s'acceptarà jurídicament un Estatut que recull el terme nació a l'articulat. Els partits polítics catalans, amb els socialistes al capdavant (com a principals defensors que realment existeix l'Espanya plural), haurien d'haver promogut aquesta reforma constitucional com a pas necessari i previ a la tramitació de l'Estatut a Madrid.

Quins esportistes! Quina imatge!

El Consell Insular i l'Ajuntament d'Eivissa recorren a esportistes per promocionar-se a Espanya (Meca, Rafa Nadal, ...) però els trien espanyolistes i del Madrid. Ara llegim que per part de l'Ajuntament d'Eivissa han triat Camacho i els exjugadors Michel i Gallego per a promocionar el torneig de fútbol «International Ibiza Cup» [sic], presentat per l'Ajuntament d'Eivissa.

Per què tanta caspa? Per què només madridistes? Hi té alguna cosa a veure l'afecció de la majoria de regidors? Què en deuen pensar els regidors culers? Què en deuen pensar els d'EU i d'ERC? Ningú a l'Ajuntament discuteix aquesta espanyolització? No havíem dit que era molt important la imatge per a Eivissa? Per cert, per què Ibiza. No som a l'any 2006?

L'esquerra

"Còmplices, com sempre". És Xavier Roig l'outsider, sempre agosarat. Els seus articles, com els de n'Hèctor Bofill, en Sebastià Alzamora o en Salvador Sostres, tant de bo els poguem llegir durant força temps:

Bona part de la incapacitat que pateix la societat catalana per analitzar la realitat que ens envolta, té les arrels en aquesta manca d'objectivitat col·lectiva que s'acostuma a projectar sobre les dictadures d'esquerres. (...) I per arribar a justificar que el règim de Stalin va ser menys cruel que el de Hitler, cal recórrer un tortuós camí que no arribo a comprendre. (...) La societat catalana (la de l'Europa meridional, en general) s'ha empassat la teoria que el comunisme no ha funcionat, però que es tractava d'un error de benintencionats. El senyor Fini és un postfeixista però, en canvi, el senyor Saura no és un postcomunista, sinó (miracles del transvestisme mediàtic) un "ecosocialista". (...) Per això és d'una gran candidesa caure ara del cavall i sorprendre's que el progressisme espanyol d'esquerres guardi silenci davant el nostre dret a tenir l'Estatut que desitgem, mentre sí que s'hi manifesten The Economist o el Financial Times. (...) La deformació encara viva dels que sempre han prioritzat els drets de l'Estat per davant del de les urnes -aquells que, en conseqüència, guarden silenci, també, per Txetxènia; per les matances a la Xina, o per l'amenaça de l'Iran-. Un col·lectiu que, si bé entén poc de democràcia, sí té molt clars els interessos -es critica el progressisme madrileny, però jo tampoc no he vist que aquí s'organitzi un concert massiu amb Joan Manuel Serrat, o d'altres, al front, a favor de l'Estatut (que potser tindríem més suport si l'Estatut fos argentí, o cubà?).

El català a la justícia

Amb el temporal polític que estem vivint aquests dies, és probable que algunes coses importants passin desapercebudes. De tots és coneguda la tradicional marginalitat de la llengua catalana dins l'àmbit judicial al Principat (imagineu-vos a la resta del territori). Bé, doncs a l'Avui d'ahir llegíem que els socialistes han vetat que el català sigui requisit per exercir de jutge o fiscal a Catalunya. Moltes gràcies, doncs. I amb aquesta gent s'han de negociar coses com el finançament?

Som pesats

Sabem que som pesats. Com sempre, comencem l'any convençuts que l'Ajuntament d'Eivissa adaptarà la retolació pública de Dalt Vila a la legalitat vigent, per exemple, des de l'entrada en vigor de la Llei de normalització lingüística a les Illes Balears. Segur que ho faran.

Les nostres vergonyes

És una imatge de Torremolinos als anys 70? És d'una pel·lícula d'en López Vázquez, d'aquelles on es dedicava a perseguir sueques? No. Aquest anacronisme, aquest insult a la dignitat dels eivissencs, és del 2006 i es troba a Corona (Eivissa).

El llop i les ovelles

Patètica entrevista amb Miquel Melià, Director General de Política Lingüística del Govern Balear, que ens ofereix el Decano avui. Li pregunten quina és la salut del català a les Pitiüses (quelcom tant evident que ni s'hauria de preguntar, però vaja...). En Melià no respon!

-En estos momentos de lo que puedo hablar es del objetivo básico de la dirección general de Política Lingüística que es avanzar el uso social de la lengua catalana propia de Balears en todos los ámbitos. No ha cambiado la legislación respecto a la legislatura anterior pero sí la manera de conseguirlo.

I aleshores, el periodista ens diu que en Melià, sense pregunta prèvia que ho justifiqui, treu un paper, sí un paper, i es posa a llegir el discurs oficial del PP, com si fos Robocop:

-Hay respeto y protección de la lengua catalana de acuerdo al marco vigente de la legislación de ecuerdo al artículo 3 de la Constitución y el 14 del Estatut, pero siempre con respeto y protección de los derechos lingüísticos de los castellanoparlantes, de acuerdo al derecho constitucional que les asiste. Eso implica una política de no imposición lingüística, de búsqueda de adhesiones sin vulnerar la libertad personal de ciudadanos y ciudadanas de las Islas, que pueden sentirse integrados independientemente de la lengua que hablen. Por tanto, respeto a los derechos de los castellanoparlantes (...)

El periodista, però, torna a preguntar quina és la salut del català a les Pitiüses:

-Sin hacer volar palomas [?], optimista. La presencia del catalán en el mundo de la cultura balear es muy importante y seguro que también lo es en las Pitiüses.

I això ho recolza dient que "el 96% de los nacidos en las islas entienden el catalán.. Ah! Ara ens deixa més tranquils. El periodista li pregunta si no li preocupa l'ús social: el 22% dels joves ni usen ni coneixen el català:

-Con el uso social nos llevaríamos sorpresas extraordinarias. Por ejemplo [saca otro papel] resulta interesante el número de jóvenes que piden presencia de la lengua castellana en la educación.

Convidem el lector a llegir l'entrevista sencera perquè va tota en aquesta línia surrealista: el llop protegeix les ovelles. Estem salvats.

Veurem qui demana el cap d'aquest senyor, per incompetent, per voler reduir el català a una curiositat folklòrica, per defensar l'apartheid lingüístic a les escoles, i per burlar-se de tots nosaltres, començant pel periodista.

No existeix

Les deeclaracions del tinent general José Mena Aguado, general en cap de la Força Terrestre de l'exèrcit, i les del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando, no responen a fosques estratègies per dinamitar el govern Zapatero. No són tampoc casos aïllats de dos radicals incontrolats. Són opinions que reben un ampli recolzament des de diversos àmbits (les trucades d'oients de programes de ràdio i de telespectadors de les espanyes ho testimonien). Són declaracions que responen a unes concepcions molt arrelades i a un sentiment força estès. La intel·lectualitat espanyola progressista, per variar, roman en silenci. Tot plegat ens segueix ensenyant que l'Espanya plural que tant promociona el discurs socialista no existeix. Després de trenta anys de democràcia i pedagogia. L'últim que apagui el llum.

El desengany de l'esquerra

No podem fer altra cosa que destacar l'article d'opinió de Vilaweb d'avui, "Despotisme sense il·lustració", a càrrec de Joan Mir, per la seva capacitat d'admetre que la realitat no sempre s'ha comportat tal com l'esquerra esperava (ooh!), i perquè demostra que, per si encara algú no ho havia entès, el panorama polític actual no és bidimensional, és a dir, que ni s'explica en termes de bons i dolents ni s'explica en termes de dreta-esquerra. I és força mediocre, per cert:

Ja no hi ha espai per a la il·lusió. Lula ens ha decebut emparant la corrupció i Evo Morales troba progressista de fer-se amb dèspotes. (...) On es col·locarien ara Bono i el PSOE, si tornàs el 36? Contra Franco demostràvem que la seva sedició fou contra Catalunya i el País Basc (que ho fou), però no volíem recordar (perquè era contra Franco) que Negrín es dedicà a humiliar l’autoritat de la Generalitat quan traslladà el govern a València i a Barcelona. (...) Com volem, per exemple, que els partits del govern català retirin l’estatut per una retalladeta, si acceptaren sense piular que Madrid destituís el seu conseller en cap? Com s’explica la permissivitat d’Unió Mallorquina o d’ERC amb les aberracions (Institut Ramon Llull, Som Ràdio, IB3, etc.) que cometen impunement amb la llengua els governs que han triat de patrocinar? Com s’entén la decisió d’Esquerra Republicana de Catalunya de liquidar la Universitat Catalana d’Estiu per afavorir l’invent socialista de la Universitat Progressista?

"Estatut de Catalunya, veritats contra mentides"

Estem tenint un inici d'any amb agradables novetats editorials. En Ramon Tremosa ha enllestit el llibre "Estatut de Catalunya, veritats contra mentides" (Editorial 3 i 4), que pretén proporcionar arguments per fer front a uns tòpics seculars, alguns ja utilitzats contra els Estatuts de Núria i de Sau. D’altra banda, tant si hi ha Estatut català com si no n’hi ha, l’any 2006 toca revisar el model de finançament autonòmic. Aquest llibre conté també tot allò que cal saber del nou finançament que serà proposat, incloent algunes orientacions per a que els lectors puguin valorar-lo. Tot mirant de fer entenedor al públic no especialitzat els diferents conceptes acadèmics utilitzats, el llibre també actualitza alguns quadres i opinions del llibre "L’espoli fiscal", editat a València el 2004.

La presentació del llibre tindrà lloc el proper dijous 19 de gener a les 20 hores, al Col·legi de Periodistes de Barcelona (Rambla Catalunya, 10, principal 1a). Hi parlaran Francesc Marc Àlvaro i Joan B. Culla, a més de l'editor Eliseu Climent.

'Països Catalans, en plural'

'Països Catalans, en plural' és el títol del llibre impulsat per PSM-Entesa i editat per Editorial Moll, que tot just acaba d'aparèixer, del qual s'ha fet la presentació a Palma i es farà oportunament l'acte correponent a Eivissa. Es tracta de quasi quaranta reflexions d'intel·lectuals i professionals de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, que n'analitzen el passat històric i el present polític, la societat i les institucions, la llengua i l'economia, la cultura i els mitjans de comunicació, a partir d'una aposta absoluta per la realitat i pel pragmatisme. Aquesta novetat editorial ha de ser motiu d'orgull per tractar el gran tema tabú entre els tabús (a nivell nacional i a nivell estatal), i també motiu d'alegria per ser símptoma d'un país que encara batega. Caldrà recolzar-ne la presentació quan tingui lloc.

De moment, Vilaweb n'ofereix un tast: el sumari i el pròleg en format pdf.

Col·laboració institucional

A Eivissa tothom coneix els darrers escàndols derivats dels diversos episodis de destrucció d'elements del nostre patrimoni, fruit de la particular gestió que les autoritats estan fent de les obres d'infraestructures viàries que s'estan executant sobre el nostre [petit] territori. Hi ha hagut amenaces a arqueòlegs, declaracions del conseller de Patrimoni menyspreant les troballes arqueològiques, cartes i articles creuats als diaris, etc. La cosa nostra eivissenca, vaja.

Un d'aquests escàndols és el de la destrucció parcial de l'aqüeducte romà aparegut als afores de la ciutat d'Eivissa i les conseqüències que comportarà el seu trasllat. Bé. Avui tenim un nou episodi: al gener es perpetrarà aquest trasllat, beneït pels serveis jurídics del Consell Insular. Però el Decano ens proporciona la perla del dia:

El conseller de Patrimonio agradeció la colaboración del Ayuntamiento de Eivissa, «que no sólo no ha puesto ningún obstáculo urbanístico al traslado sino que además ha cedido el espacio público para ubicar el acueducto».

Això és col·laboració institucional.

Com navega TVC

A hores d'ara tothom ja ha sentit a parlar de la iniciatva d'un estudiant que va decidir crear una pàgina web que és una quadrícula d'un milió de pícsels. A 1$ el pícsel, hom en pot comprar per fer-hi aparèixer el que vulgui. L'estudiant ha fet bon negoci: tot venut.

Bé, doncs al Telenotícies Vespre han decidit treure-ho avui i han il·lustrat la notícia amb tot un seguit de captures de pantalla. El navegador utilitzat: Internet Explorer. En quina llengua? Castellà. En la línia habitual, doncs.