Autoodi, nacionalisme (espanyol) i mentides

Això és el que hom troba a l'article d'avui de l'il·luminat Mariano Planells, azote de catalanes sempre en nom del cosmopolitisme, la progressia i la tolerància. Avui, de manera gratuïta i innecessària (com sempre), trobem els tòpics habituals: que la conquesta catalana d'Eivissa fou sanguinària (quan tothom sap que es pot dir que gairebé fou una negociació de rendició), que els catalans eren moooooooooooooooolt dolents, i que els eivissencs tenen sang i cromosomes fenicis (!). Ja se sap: antes fenicios que catalanes. El deliri, la indocumentació, la ignorància (que és molt agosarada) i l'odi envers qualsevol cosa que faci olor de català i, per extensió, d'eivissenc. Ja cansa. Per què no aneu a donar pel cul a l'altre extrem del Mediterrani? Allà sí que trobareu alguns gens fenicis. I estaran encantats de sentir les vostres teories. Mariano, deixeu de fer el ridícul. La comunitat acadèmica i el poble eivissenc (aquest que diu "bon dia" i menja pa amb tomata) us ho agrairan.

Com Jesús Gil

No ens ho podíem creure ahir quan ens ho explicaven. Avui ho publica el decano: "Matutes ofrece 300.000 euros a quien demuestre su vinculación con las autovías". Molt baix heu caigut, senyor meu. Ja va ser sorprenent la intervenció televisiva que vau protagonitzar quan els incidents de ca na Palleva es van començar a posar calents, però baixar a l'arena d'aquesta manera és una actitud impròpia, Sr. Matutes, i si vós no en sou conscient, de res servirà que altres li ho expliquin. Vau magnificar el moviment antiautopista aleshores i el torneu a magnificar ara. I ens sorprèn perquè fins ara no havíeu entrat al drap dels que us anomenaven cacic, mafiós, etc., mentre d'altres, com el Sr. Vilàs, es barallaven, d'una manera força grollera per cert, a Eivissa Confidencial (i deixava en evidència la seva categoria intel·lectual), com una folklòrica es baralla amb els tertulians de Salsa Rosa. Molt decebedor, Sr. Matutes, veure-us fent de Jesús Gil d'aquesta manera. Ja sabem que Eivissa s'assembla cada volta més a Marbella, però home! Tant fort ha estat l'efecte del 17-F? Que el Sr. Vilàs és un nou ric arrogant i no està curtido en mil batallas ja ho sabíem, però vós! Don Abel!

25 anys, pocs canvis

Avui sentirem socialistes i populars fer poesia política sobre com ha evolucionat Espanya, com queda de lluny aquell fallit 23-F, i com entre tots hem sabut tirar endavant i superrar aquella etapa. Bé. Ni el 23-F va fracassar, ni hem superat cap etapa, ni Espanya ha canviat el seu cognom, que segueix sent Coño. El cop va fracassar formalment però va quallar el seu esperit i va condicionar tot el procés democràtic (café para todos, LOAPA, etc). 25 anys després tenim la reacció que ha generat la devolució dels papers de la Guerra Civil a la Generalitat, les declaracions de Mena Aguado, la recollida de signatures en contra de l'Estatut, en Rajoy dient que el castellà es persegueix a Catalunya com en època de Franco es perseguia el català, el PP convocant manifestacions contra el diàleg amb ETA (!), Catalunya que veu com li és impossible que li reconeguin que és una nació, l'Estatut Valencià que encara manté tesis antiacadèmiques sobre la llengua i, finalment, 25 anys després, el cap visible del cop d'Estat, Antonio Tejero, no només fa temps que viu en llibertat sinó que es dedica a publicar cartes als diaris on reclama que es prenguin mesures dràstiques en aquests moments en què està en perill la unitat de la pàtria. I ho fa amb total impunitat. Tot plegat demostra que, després de 25 anys de democràcia, diàleg i pedagogia, poques coses han canviat a Ejpaña (coño).

Valent Xavier Roig

Entre ca na Palleva i el 17-F no voldríem que passés desapercebut l'article d'en Xavier Roig sobre les protestes islamistes que va aparèixer divendres a l'Avui i que diu coses com aquestes:

A mi em preocupa que l'anàlisi es limiti al radicalisme que agafen alguns corrents de l'Islam. Aquest no és l'afer principal. La qüestió és clara: ¿s'accepta sense embuts la democràcia que, inqüestionablement, inclou el dret a la llibertat d'expressió i, per tant, el dret d'ofendre? (...) "El govern danès hauria de demanar disculpes". Aquestes declaracions ens semblen civilitzades pel simple fet que no van acompanyades de còctels Molotov. Ho sento, però em fa l'efecte que molts musulmans no han entès res -i nosaltres no volem acabar d'assumir-ho. (...) El diàleg entre democràcies i dictadures no acostuma a oferir un marc estable a llarg. No és l'objectiu. (...) Perquè els problemes profunds de l'Islam no provenen de la colonització occidental. Vénen de molt més lluny. És una frustració secular provocada pel fet de no haver sabut crear institucions eficaces -polítiques i econòmiques- quan tocava.

La tebior i el silenci còmplice de bona part de la societat catalana han estat els habituals. El president de la CCRTV, el senyor Majó, deia que "Europa fa un trist paper quan sacralitza la llibertat d'expressió; perquè, com a dret, té uns límits". A quins límits es refereix? Als que marca l'Alcorà? I la majoria d'intel·lectuals -si és que en queden- continuen obsedits per convertir la cultura en un substitut de la democràcia. Aquests professionals de la subvenció són capaços de simular indignació per qualsevol inconveniència del Papa. Ara, quan es mata un director de cine holandès, quan se suspenen representacions teatrals a Londres, o quan s'han de cancel·lar exposicions a Berlín, i tot per haver criticat l'Islam, aleshores ni piulen. Veritablement, cal tenir el cervell enrevessat per fer que l'antioccidentalisme passi per sobre de la defensa dels nostres drets civils.

La ressaca del 17-F

Mentre la premsa local (Decano i Última Hora) han coincidit amb altres mitjans de comunicació del Principat en el sentit que la manifestació de divendres va ser un èxit de convocatòria, que va transcórrer pacíficament i que el nombre de manifestants oscil·la entre els 18.000, 20.000 i 23.000, El Mundo va decidir posar-ho en portada però com a tercera notícia, a la part inferior i amb el seu peculiar estil d'informar: "Menos de 6.000 personas apoyan al Pacte en su protesta contra el PP". A la seva web la notícia directament no existia), i diumenge afegeix que hi va haver incidents violents (que ningú va veure) i que els seus redactors van comptabilitzar els assistents manualment mitjançant fotografies. Bon profit els faci. La reacció al 17-F per part del govern del Consell Insular, tal com els indígenes ens temíem, ha estat que aquí no ha passat res i que s'actuarà tal com estava previst, impasible el ademán. Tenim el que ens mereixem.

17-F: la darrera oportunitat per a Eivissa

Ja saben els que ens llegeixen des de fa temps que els indígenes som poc optimistes però si Eivissa té una oportunitat per evitar que el desastre sigui encara més gran, avui és el dia.

De moment, Vilaweb, el diari digital de referència als Països Catalans, parla de la manifestació com a primera notícia de portada.

I per mantenir el panorama animat, llegim al Decano que l'arqueòleg del Consell, Joan Ramon (aquest home s'està fent tràgicament famós) ha signat un altre dels seus informes on diu que les restes arqueològiques de ca na Palleva no tenen cap interès i, per tant, es poden destruir. Faràs carrera, al·lot. Vejam: s'ha trobat un canal, l'existència del qual ja es coneixia i que

El informe señala que este canal «tiene una función desconocida igual que su cronología, tal vez de la época antigua si se compara con otros presumiblemente similares».

Si la funció i la cronologia són desconegudes, com es pot declarar la seva "nula entidad patrimonial "? A la mateixa zona també s'ha descobert "una sitja (horno) púnico y dos acequias, sèquies de conreu, de la misma época". I això, pel que es veu, tampoc té cap valor. Ja se sap: tiestos púnics n'hi ha molts a Eivissa i no fan més que emprenyar, oi? En aquesta illa, si no surt una piràmide de Keops o un Partenó, que podria donar rendibilitat econòmica, qualsevol altra resta arqueològica no és més que un munt de pedres que no han de ser mai un obstacle per al progrés i el desenvolupament.

Les autopistes a La Vanguardia

Definitivament, se'n comença a parlar. La Vanguardia d'avui dimarts parla de Ca na Valleva, de la Plataforma, del clan de la família Matutes, etc. Cal registrar-se per accedir a la notícia però nosaltres en fem la transcripció íntegra:

Vecinos y ecologistas bloquean las obras de la autopista en Eivissa

JOANA MARIA ROQUE - 11/02/2006
EIVISSA

Las obras de construcción de la autopista que unirá la capital de Eivissa con el aeropuerto, emprendidas por el gobierno de Baleares (PP), llevan dos semanas paralizadas por las acciones de protesta de los propietarios de los terrenos expropiados y grupos ecologistas.

Unas 200 personas bloquean permanentemente, cerca de la maquinaria, los movimientos de tierra. Hasta el momento se han producido tres descargas de la Guardia Civil, una de ellas el miércoles pasado, cuando una excavadora intentó derribar el edificio Ca na Valleva sin notificarlo a sus propietarios. También se ha detenido a tres manifestantes y la tensión entre los concentrados y la administración crece.

El proyecto prevé la demolición de más de una docena de casas en menos de un kilómetro de los seis que recorrerá la nueva carretera, ya que en esta zona de la isla son frecuentes las pequeñas propiedades.

Los tribunales de Baleares estudian los recursos y denuncias de los dueños de las fincas afectadas.

La tensión se ha relajado levemente con las afirmaciones del portavoz del delegado del Gobierno central, Ramón Socias - cuya dimisión ha solicitado Izquierda Unida (IU) por la actuación de los guardias civiles-, sobre la necesidad de que los tribunales juzguen la legalidad de las expropiaciones y ocupaciones de fincas. Los propietarios aseguran que los procesos administrativos del Gobierno balear para ocupar sus tierras adolecen de múltiples defectos e irregularidades en el procedimiento. "Han comunicado las actas a personas que no son propietarias y han llegado a firmar otros titulares ajenos´, explica Isabel Costa una de las activistas de la Plataforma Antiautopistas.

El Gobierno balear afirma que se cumple su programa electoral y la legalidad vigente. La plataforma tiene una percepción muy distinta y anticipa que las movilizaciones tienen como meta romper el calendario de ejecución de las obras viarias.

El vicepresidente portavoz del Consell Insular de Eivissa y Formentera, Joan Marí, efectuó ayer el primer gesto para aplacar la crispación vecinal. "Estamos dispuestos a estudiar alternativas. Cambiar los proyectos no es factible, aunque sí perfilar y detallar actuaciones que sean asumibles. La voluntad de diálogo es manifiesta".

Los opositores al proyecto señalan el peso político de la familia de Abel Matutes - empresario turístico y ex ministro de Exteriores del PP- cuya hija, Stella Matutes, es la consejera de Carreteras. El ex ministro indicó que es imprescindible realizar la carretera por razones de seguridad.

"Soy el más perjudicado", añadió Matutes, cuya familia tiene los únicos terrenos expropiados por el trazado de la autopista que han sido ocupados por las máquinas. El grupo empresarial Matutes compró meses atrás una de las canteras de grava de la isla junto con la firma MAB, que se adjudicó la concesión de la autopista.

Llengua i territori

Tal com molts esperàvem, en Terricabras ha exposat al seu blog (gràcies Benjamí) el panorama que ha trobat a la seva recent visita a Eivissa. Dues coses l'han impressionat: la precària (nosaltres en diríem agònica) situació de la nostra llengua i les famoses autopistes. Certament, per al visitant, la decadència de la llengua i la cultura, la manera com hem arribat a abaixar el cap en relació a la pròpia identitat i dignitat col·lectives, fa témer el pitjor en relació al nostre territori. I malgrat tot, encara sembla que tenim capacitat d'indignació i de reacció. Tant de bo sigui així.

I jo? On visc?

El diari Avui ha distribuït a la seva edició de diumenge 23 de febrer, els adhesius del

Codi dels catalans, que ha de convertir-se en la nova icona dels ciutadans de la Catalunya d'avui i que vol reflectir el sentiment i l'orgull de ser català i viure a Catalunya.

El Codi es concreta gràficament en un codi de barres on queden ben definides les quatre barres de la nostra bandera i es juga amb les paraules "Visc a Catalunya", que també es poden llegir "Visca Catalunya". El primer lema, perquè vivim a Catalunya, i el segon, perquè sentim Catalunya.

Meravellós. I els que vivim a Balears, Pitiüses, País Valencià, o qualsevol altre indret del Països Catalans, què collons hem de fer? Hom creia que teninr un director valencià serviria d'alguna cosa, però es veu que la sensibilitat nacional de l'Avui segueix estant força allunyada del que hom pot llegir a Vilaweb, El Punt o El Temps. Llàstima.

Patrimoni? Quin patrimoni?

Amb arqueòlegs institucionals com en Joan Ramon, el patrimoni d'Eivissa no necessita enemics.

El arqueólogo de la institución, Joan Ramon, redactó ayer mismo un informe sobre los restos en el que considera que la mayor parte «no tiene valor» como para impedir la continuidad de las obras.

Evidentment: si no tenia valor tot el que es va destruir amb el segon cinturó, què n'ha de tenir?

Según detalló el conseller de Patrimonio, se ha encontrado en el lugar «cerámica dispersa» y una «zanja que no tiene valor». El GEN asegura que esa zanja es en realidad un canal de conreu, una acequia posiblemente romana o púnica.

Sr. Conseller, això deu ser el que vós anomenau "tiestos", no? Per cert, una «zanja que no tiene valor» és la que jo faig a ca meua per sembrar cebes.

Un portavoz del GEN recordó que la ley ampara al Consell a parar las obras durante 20 días para excavar el terreno.

Home, a aquestes alçades ja hauríem de saber que a Eivissa la Llei de patrimoni no és més un text que es va publicar l'any 1998 i que, com s'ha vist des d'aleshores, no té valor jurídic.

ACTUALITZACIÓ 11/02/06: "El GEN quiere denunciar al conseller Marí Tur por prevaricación"

17-F

La Plataforma No Volem Autopista ha convocat per al proper dia 17 de febrer, divendres, una tercera manifestació contra la política de construció de grans carreteres a la nostra petita illa, un atemptat contra el territori que, si s'acaba perpetrant, és irreversible. És important que sigui més multitudinaria que mai. Estem convocats a Vara de Rey (Eivissa), a les 20.00 hores.

Els nostres amics

La secció de notícies internacionals de l'Avui ens dóna una idea de com està el panorama:

-La violència creix i provoca quatre morts més a l'Afganistan.
-Caricatures antijueves: la revenja de l'Iran. Un diari de Teheran organitza un concurs de dibuixos satírics sobre l'Holocaust.
-El 'premier' danès crida al seny i al diàleg. Culpa els radicals islàmics de l'onada de violència.
-La policia turca arresta un noi de setze anys per la mort d'un capellà. El jove diu que va matar un sacerdot italià diumenge passat a Turquia influït per les caricatures de Mahoma.
-Musulmans de Catalunya estudien fer una protesta.

Les protestes no són només verbals ni diplomàtiques. I l'odi ja no és contra un diari ni contra Dinamarca. És contra Occident. I tot plegat per una caricatura del profeta, que els artistes musulmans medievals (fins i tot TV3 ho ha dit) sempre havien representat sense cap problema. Ells sí llegien l'Alcorà.

Conclusions sobre el cava

El Consell Regulador del Cava ha fet públiques (no a la seva web) les dades de les vendes de cava l'any 2005. Se'n parlarà força. Nosaltres només volem fer unes breus consideracions al respecte:

1. Dels 222 milions d'ampolles de cava venudes el 2005, 93 milions (el 42%) s'han destinat al mercat interior (es deuen referir a l'Estat). La majoria, doncs, s'exporta.
2. Les vendes a Espanya han caigut un 6.6%: més de 14 milions d'ampolles menys! (això és l'Espanya plural i tolerant que ara beu sidra El Gaitero).
3. Malgrat aquest descens, el global de les vendes ha augmentat perquè creixen les exportacions.
4. L'argument segons el qual el mercat de Catalunya és Espanya i, per tant, n'és eternament dependent, és fals.

No a l'apartheid

Com tothom sap, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat una escola de Badalona a donar "atenció i suport individualitzat en castellà en totes les àrees de coneixement" a un alumne de segon de primària els pares del qual van demanar l'ensenyament en castellà per al seu fill. La consellera d'Educació de la Generalitat, Marta Cid, va deixar molt clar ahir a La nit al dia que d'aquests casos no en tenen ni una dotzena a tot el Principat.

Ja des de l'any 83, fou justament als barris amb més immigració on els pares van començar a reclamar escolarització en català per als seus fills. No volien que quedassin al marge de la societat. No volien negar-los el coneixement. Era la manera que els seus fills estiguessin en igualtat de condicions amb la resta de catalans. Era una mentalitat pràctica i de visió de futur que a Balears, 25 anys després, encara no ha arribat. Aquest sistema d'immersió ha demostrat que l'alumnat acaba l'escolarització coneixent les dues llengües oficials i amb resultats acadèmics iguals o millors que la resta de l'Estat. Però a Balears no en fan cas. Prefereixen l'apartheid vidalquadrista.

Aquests que neguen el coneixement d'una llengua als seus fills mostren una mentalitat cavernària que no fa altra cosa que accentuar el nostre fet diferencial. Voluntat d'integració, vaja.