Consagrem Eivissa Ibiza?

L'Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa, l'únic de l'illa que no està ens mans del PP, sembla decidit a consagrar la fórmula "Eivissa-Ibiza" per a la denominació de la ciutat i l'illa. Això és el que hom pot veure, per exemple, a la nova denominació del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa-Ibiza, o a Eivissa-Ibiza Patrimoni de la Humanitat (que de passada aprofita per potenciar els dominis www.eivissa.es i www.ibiza.es en detriment del domini www.eivissa.org, encara vigent). Ja ho diu la web minicipal: "La ciutat d'Eivissa, es troba ubicada a la zona est de l'illa del mateix nom, illa coneguda internacionalment amb el nom d'Ibiza" i com que això és així, seguirà sent així amb l'ajuda inestimable de l'Ajuntament, que contribueix a perpetuar-ho (i que precisament hauria de ser l'únic ajuntament en no seguir aquest joc). Ja sabem que aquestes coses agraden molt als socialistes però ERC, que també forma part del cosistori, hi hauria de dir alguna cosa.

Països Catalans, en plural

Dilluns, el mateix dia que les Corts aprovaven el nou Estatut valencià, el programa Si més no de Catalunya Ràdio aprofitava la recent edició del llibre "Països Catalans, en plural" per parlar sobre aquesta realitat amb alguns convidats de pes com són Damià Pons o Vicenç Villatoro que van coincidir amb la resta de convidats a qualificar els Països Catalans com un projecte de futur. Podeu escoltar el programa o descarregar-lo des de la seva web.

'Autopista a mastegots'

Ni més ni menys que Sebastià Alzamora s'encarrega d'escriure l'article 'Autopista a mastegots' que apareix a l'Avui a tota pàgina i inclou fragments com aquest:

Les excavadores van entrar per la força i contra la voluntat dels amos dins les dues propietats, per tal d'iniciar les obres de construcció de dos vials qualificats de secundaris, que en realitat connectaran la nova autopista amb una finca de la qual és propietari l'empresari Abel Matutes. L'exministre ha arribat a oferir 300.000 euros a qui demostri cap vinculació entre les empreses del Grupo Matutes i les adjudicatàries dels projectes, tot i que s'ha significat contundentment en diverses rodes de premsa en defensa de la construcció de les autopistes. Es dóna per altra banda la circumstància que la seva filla, Stella Matutes, ocupa el càrrec de consellera de Vies i Obres al Consell d'Eivissa, presidit per Pere Palau.

"Eivissa: veus contra l'autopista"

Sempre amatent envers tot el que està passant a Eivissa, Vilaweb ha creat un apartat especial sobre l'oposició ciutadana als projectes d'autopistes. Sota el títol "Eivissa: veus contra l'autopista", recull les opinions d"'algunes de les persones que han encapçalat aquests moviments de protesta" i també ofereix "un recull d'imatges de les mobilitzacions".

Els amics socialistes

Com tothom sap, les Corts valencianes han aprovat el nou Estatut. Però el titular de la notícia no hauria de ser aquest sinó "Els socialistes certifiquen la segregació i el secessionisme lingüístic". I és que, efectivament, el nou text estatutari ha estat aprovat amb els vots favorables de PP i PSOE (i amb els vots contraris d'Esquerra Unida i el diputat del grup mixt). Felicitats. Ah, i de passada han perpetuat la vergonya del sostre del 5% de prepresentació parlamentària. Un dia trist.

La invasió sorollosa

No ens podem estar de comentar (i recomanar) l'entrada Com se'n diu del que va amb la finestra oberta i la musica a tope? del blog Cap i Collons, que inclou fragments com aquests:

(...) mai entendré què motiva aquesta gentussa a escoltar la música a tot drap amb els vidres baixats per tal que en poguem gaudir la resta. I no és música: sempre és flamenc o reggaeton, o alguna cosa simil.lar. Acostumen a portar els vidres negres, llantes horroroses, i algun distintiu que deixi clar –per si no n’estava prou, de clar- que és espanyol: un toro de l’Osborne, una “E”, un “soy español, soy rociero, ¡qué más quiero!” o dues banderes “rojigualdas” amb el seu nom i el de la “xati”, en plan rallye.

Son els mateixos que escolten la tele a tot drap. Que fins i tot els entrepans de pa amb nocilla els cuinen amb all. Que quan es troben entre ells es foten un crit encara que hi hagi una distància de dos quilòmetres entre ells. Els que es diuen “Jóse” “Míguel” o “Jésus” amb l’accent a la primera síl.laba en comptes de dir-se “José”, “Miguel” o “Jesús”. (...) Per no barrejar-nos ni la meva família ni jo mateix mai no anem a “La Maquinista”, l’Heron City”, el “Mataró Parc” o el “Parc Vallès”. Tampoc aniria mai a una discoteca de Polígon Industrial, ni assisteixo a la Formula 1 des que ens omplen el circuit de fans de l’Alonso.

Sensacional. Però això no es pot comparar amb el panorama que hem de suportar els que vivim a Eivissa. Nosaltres no tenim escapatòria: aquesta gent és a tot arreu i són majoria. Es pot dir que l'illa és seva. I aquest gènere humà sembla que a Eivissa posa un especial èmfasi en promulgar a tot volum la seva espanyolitat atès que, a banda del reggeton o la música de discoteca, el seu repertori inclou sevillanas, flamenco, i folklore andalús cridaner en general. Per cert, molts d'ells van pel món amb una actitud d'oberta hostilitat envers la nostra llengua i la nostra identitat, que solen menysprear i qualificar amb l'adjectiu (pejoratiu, evidemntment) de payés! Són especialment adorables els que llueixen samarretes de "Gibraltar español o pa nadie". Uns angelets, vaja.

Llengua oficial

Llegim que un seguit d'organitzcions socials i culturals han demanat a Mercosur que declari l'oficialitat de la llengua guaraní (com ho són el castellà i el portuguès), que actualment només és oficial a Paraguay (on el 95% de la població el parla). Perla Álvarez, representant del Movimiento Campesino Paraguayo, afirma que "una de las causas del abandono del guaraní es la falta de valor que tiene el guaraní en la sociedad, un valor que perdió cuando dejó de ser lengua de trabajo. El rechazo del guaraní se da porque fuimos criados con una mentalidad colonial que todavía no hemos superado". I a això s'hi afegeix el sentiment d'inferioritat que acompanya els parlants de guaraní, que és vist encara com una llengua inferior, de baixa categoria, de poc prestigi. Una cançó que ens sona, oi?

El PP no ho vol

Com tothom sap, ETA ha anunciat un alto-el-foc 'permanent'. Bé. Els indígenes, pessimistes de mena, vaticinem que la reacció del PP serà la de torpedinar la situació com ho va fer amb el pacte de Lizarra. De moment, Manuel Fraga ja ha dit que "Detràs de esto está lo de siempre (...) la autodeterminación", i molt ens temem que aquesta serà la postura del PP: allò de la "tregua-trampa", del preu per la pau, de no negociar amb terroristes, etc. De moment, off the record, algun dirigent popular ja ha volgut lligar aquest anunci d'ETA amb l'aprovació de l'Estatut català. Rajoy acaba de dir que això no li agrada gens, que només és una pausa, que ETA no ha demanat perdó, que "el objectivo de siempre es el derecho a la autodeterminación" i que "no se puede pagar ningún precio político". Comencem bé, doncs. Diu ETA al seu comunicat que "Hacemos un llamamiento a todos los agentes para que actúen con responsabilidad y sean consecuentes ante el paso dado por ETA", i afegeix que "ETA hace un llamamiento a las autoridades de España y Francia para que respondan de manera positiva a esta nueva situación, dejando a un lado la represión". Doncs ja veuen les respostes: els socialistes s'omplen la boca de falsa prudència alhora que es pengen les corresponents i comprensibles medalles, i el PP es manté impasible el ademán. Tant de bo ens equivoquem, però la cosa pinta molt malament.

Partal clarivident

Avui no podem estar-nos de destacar l'article d'opinió de Vicent Partal a Vilaweb, perquè inclou un original raonament relatiu als beneficis que ens pot aportar aquest Estatut català retallat:

És un estatut fracassat abans de nàixer, sobretot comparat a l'estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya, i vista l'abismal diferència a la baixa que hi ha entre l'un i l'altre. Si s'haguera aprovat aquell estatut, és molt probable que una altra generació s'hauria acomodat de bon grat a l'estat de les autonomies. Però l'enorme retallada, la manera com s'ha fet (ensenyant que Espanya no té la menor voluntat de respectar-nos) i el despertar sobiranista (que encarna, més enllà dels partits, la manifestació del 18-F) obren a l'horitzó polític d'aquest país un nou escenari: el de la independència. La independència no pas com un anhel romàntic, sinó com una opció concreta, raonada i pròxima. (...) A mi, l'estatut aprovat pel Parlament de Catalunya em semblava insuficient, però prou digne. I em va semblar magnífica la manera com es va aprovar i com es va defensar a Madrid el primer dia. Però crec que tot quant ha vingut després és la crònica d'un final d'època. El menyspreu amb què el govern socialista espanyol ha tractat la voluntat del Parlament de Catalunya és extraordinàriament irresponsable, perquè ignora que a tot el Principat el sentiment de ser una nació i de tenir el dret de decidir ha adquirit una amplitud que abans no tenia i que ja no té marxa enrere.

Sant Josep: la vergonya

La gent que va passar diumenge al matí pel poble de Sant Josep de sa Talaia, que estava de festa major, no va trobar cap diferència entre les celebracions populars que hi tenien lloc davant de l'església i les celebracions que hi pot haver a qualsevol poble d'Andalusia. Els indígenes del poble estaven probablement reclosos a la seva reserva, dalt del cim de sa Talaia, on cantaven allò d'"Eivissa ja no és Eivissa", mentre el govern municipal (PP) feia sentir la comunitat andalusa com a casa. És normal: el vot dels indígenes ja el tenen; ara només cal assegurar el dels immigrants (una tasca a la qual el PP illenc ja fa anys que s'hi dedica). Integració és un concepte que uns i altres deliberadament no contemplen.


Deu ser per això que, en una nova vulneració (i en van...) de la Llei 3/1986, de normalització lingüística a les Illes Balears, l'adreça de la web de l'ajuntament de Corleone Sant Josep utilitza els topònims san jose - ibiza, i ofereix diversos plànols de la nostra illa on tots els noms hi són en la seva forma preconstitucional. Aquest deu ser el bilingüisme de què sempre parla el PP, que tant estima la nostra illa.

Concentració antiautopistes

Aquest divendres hi ha una concentració de membres i simpatitzants de la Plataforma Antiautopistes davant l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany per exigir que es mostrin els plànols de l'autovia Eivissa-Sant Antoni. Serà a les 12.00 hores, a la seu nova de l'Ajuntament (passeig marítim).

No ens creiem res

Aquests darers dies s'han produït dos fets insòlits. Per una banda Foment del Treball (àlies Fomento, flaira franquista inclosa) va decidir plantar la junta directiva de la CEOE, en una mostra de la seva indignació per les declaracions anticatalanes de l'ínclit José María Cuevas. I per altra banda, per primer cop a la història parlamentària espanyola, el PSC va votar en un sentit diferent al dels seus companys del PSOE, en aquest cas sobre la gestió de l'aeroport del Prat i sobre les seleccions esportives. Haurien de ser dues bones notícies, mostra que alguna cosa es mou, etc. oi? Doncs mireu: no ens ho creiem. No ens creiem res de res. De moment la pugna de patronals sembla que s'ha resolt amb dos breus comunicats d'aquells de "si algú s'ha sentit ofès..." i aquí no ha passat res. Pel que fa al PSC, s'agraeix el gest de cara a la galeria però molt ens temem que quedi en no res. La història ens avala.

Renunciem a l'ecotaxa

N'hi ha que encara recordem la manera com durant la legislatura en que el Pacte Progressista va governar a les Balears hi va haver una campanya (i aquesta volta va ser una veritable campanya mediàtica, perfectament orquestrada), en que el sector hoteler i l'empresariat més immovilista i cavernari van demostrar que aquesta part del sud d'Europa ni és Europa ni ha entrat al segle XXI. La manera com van forçar la desaparició de l'ecotaxa va ser contundent, barroera i va apel·lar a aquell sentiment que tant útil políticament s'ha demostrat: la por. Contra la por no hi ha arguments, ni fets contrastats, ni dades, ni documentació, ni exemples d'altres indrets europeus de llarga tradició turística i amb fortes ecotaxes. I la por encara hi és. Precisament per això els socialistes balears ja han anunciat que renuncien a l'ecotaxa de cara a les properes eleccions. I només per la manera com hi va lluitar en contra la caverna balear, calia no renunciar-hi.

Eivissa al límit

La plataforma Eivissa al Límit, integrada pel Grup d'Estudis de la Naturalesa, l'Institut d'estudis Eivissencs, i Amics de la Terra, ha posat en funcionament la campanya de recollida de signatures per ser presentades davant del Parlament Balear, i que ja es pot fer a diversos establiments comercials de l'illa. L'esperit de la campanya es pot llegir al seu manifest (pdf):

(...)el territori de les illes es veu per cada dia més amenaçat per agressions constants. Unes agressions que, sumades a la transformació ja viscuda, posen en perill l’estabilitat del nostre territori i, per tant, del nostre futur socieconòmic. Una nova realitat en què l’harmonia de la mesura humana que ens ha caracteritzat i ens ha permès assolir una posició preeminent en el mercat turístic de darrers del segle XX, es veu greument amenaçada per la irresponsabilitat de qui sols volen entendre de quantitat i lucre fàcil, paraules que pretenen fer-nos confondre amb qualitat i progrés.(...)

La casa per la teulada

Llegim que ara "Zapatero es dóna sis mesos per intentar impulsar la reforma de la Constitució", reforma que serà vetada pel PP. La casa per la teulada: ja vam dir a l'inici del procés de reforma de l'Estatut català que no es podia canviar l'article 1, i dir que Catalunya és una nació, sense modificar abans la Constitució. Ni Zapatero, que era tan bo per Catalunya, ni ERC amb la seva clau han estat capaços o han volgut posar en marxa una reforma constitucional del model d'estat prèvia a la redacció del nou Estatut. I mentre la Constitució parli de la "Nació espanyola, pàtria comú i indivisible..." no hi pot haver cap més nació. Seria jurídicament inviable. Es va fer així durant la redacció constitucional a instàncies de Pujol i contra el parer de Fraga, i des d'aleshores ningú ha gosat canviar la carta magna. Probablemeent per això CiU no va voler reformar l'Estatut i va preferir pactar finançaments: sabien que una reforma estatutària ambiciosa no tindria cabuda en l'actual text constitucional i aquest text no el vol reformar ningú.

El PP ho sap

Ho ha dit clar i castellà el Sr. Sarkozy, que parla des de l'experiència que tenen els francesos en això de l'unitarització: España és UNA. A nosaltres ens pot fer riure. A les tertúlies sentirem els comentaris habituals sobre Fraga i la seva peculiar visió del 23-F, sobre la recuperació mediàtica de n'Aznar, sobre la retórica d'Acebes i Zaplana, que no han acceptat el resultat de les darreres generals, etc. Nosaltres ja ho sabem tot això, però el cert és que el recurs de fer servir el discurs més nacionalista, el més agressiu, el de proclamar-se salvadors de la pàtria, sempre ha donat bon resultat per al PP. És un discurs que a les espanyes qualla, fa el seu efecte i funciona. No ens cansarem de repetir-ho: l'Espanya plural, la que ens volen vendre els socialistes, no existeix. El PP ho sap.

Sóller: el territori

Sempre són benvingudes les iniciatives de defensa del territori i reivindicació d'un desenvolupament i una gestió racional dels seus recursos. En aquest cas, hem de felicitar Sóller, on ets?, una plataforma que vol dir prou a "la destrucció de més territori, la política de fets consumats, l'urbanisme uniformador i despersonalitzat". Tindran feina.

Països Catalans, en plural

Fa poc en vam parlar, però aquests dies el llibre "Països catalans, en plural" torna a ser notícia a arrel de la seva presentació el passat dia 27 de febrer a la seu d'Òmnium Cultural, a Barcelona. En parlava Ada Castells a l'Avui i l'endemà tornava a aparèixer a la secció de novetats bibliogràfiques del suplement cultural:

Països Catalans, en plural reuneix trenta-nou reflexions d'intel·lectuals de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. En tots els casos, trobem el rigor d'aquells que no pensen els Països Catalans des de la nostàlgia historicista ni a partir d'un voluntarisme forassenyat. Al contrari, els pensen a partir d'una aposta absoluta per la realitat i pel pragmatisme: la voluntat de fer-los perquè ens convenen.

I avui en parla en Desclot a la seva àcida columna:

La idea de Països Catalans va ser una trobada genial en els[sic] anys seixanta, una reivindicació nacional durant els setanta i part dels vuitanta, i un ròssec des d'aquell moment fins ara. Però hi és. Si no, no s'entendria que el president de la Generalitat de Catalunya decideixi apel·lar a l'Euroregió de l'Arc Mediterrani per buscar viabilitat a l'aeroport de Barcelona... Ara el PSM-Entesa ha propiciat un debat i un recull d'articles que ha publicat l'editorial Moll en un volum que es diu Països Catalans, en plural. Quaranta reflexions de vells i nous pensadors i activistes que repensen i recuperen el territori que s'escampa de Salses a Guardamar com a projecte nacional, com a marc institucional, com a espai de comunicació, com a economia comuna... Un llibre que ens repesca una vegada més. I en van...