"Navarra sola, foral i espanyola"

En Desclot, una de les plomes més clarividents i amb més capacitat de síntesi dels Països Catalans, toca avui el tema de Navarra i Euskal Herria, un tema que ens hauria de fer reflexionar:

Els defensors de la Navarra sola, foral i espanyola han començat a brotar com els bolets. (...) en el procés que ara s'ha obert al País Basc la reunificació territorial d'Euskal Herria és un punt bàsic (...) la Constitució considera la incorporació de Navarra al País Basc.

Aquest és un dels grans tabús que es manté ben viu a Espanya després de 30 anys de democràcia. L'altre és el dels Països Catalans (i aquest ni tan sols és a la Constitució). Els únics que tindran collons per plantejar-lo (tot i que no en treuran res) són els bascos. Com sempre.

Altres cultures

No calen gaires comentaris. És per coses com aquesta que som diferents. Aquesta gent té una altra sensibilitat, una altra manera de veure el món i de fer les coses. És una altra cultura. I a Eivissa cada cop n'hi ha més d'aquests simpàtics ciutadans. Sortosament, són gent comprensiva, tolerant, culta, treballadora i oberta. No dubten a integrar-se a la terra on viuen: aprenen ràpidament el seu idioma i no se'ls acudiria mai dir allò de "Háblame en español que estamos en España".

Per cert, imprescindible enganxar l'adhesiu a un Renol... inyectiong amb alerón. Una altra cultura.

A Marbella no eren del ram

El cap de setmana passat ens ha deixat algunes coses que no volem passar per alt. la primera que el diari Avui ha fet 30 anys. Poca conya. I la segona és l'imprescindible article de Xavier Roig que va sortir publicat divendres a l'avui amb el títol "A Marbella no eren del ram", i que inclou fragments com aquests:

¿De veritat algú s'empassa que, de Marbella, només n'hi ha una? ¿Algú creu sincerament que les irregularitats de Marbella (amb les gradacions que vulguin) no tenen lloc en altres municipis de, posem per cas, Catalunya?(...) Des d'aquestes pàgines, mai he amagat l'opinió absolutament desfavorable que tinc sobre el sistema municipal espanyol -que, malauradament, i gràcies a les eficaces negociacions de l'Estatut, és i serà el que regirà a Catalunya per molts anys, també. És un sistema que afavoreix el descontrol i la corrupció, encobreix el mètode irregular de finançament que tenen els partits i, al capdavall, ha bastit un sistema administratiu absolutament incompetent que practica el nepotisme i destrueix el territori.

El que dèiem: imprescindible.

Festes medievals i "festes medievals"

Ja fa uns anys que s'ha instaurat la moda de fer festes medievals a alguns dels nostres pobles. N'hi ha de dos tipus. Alguns pobles trien una opció de qualitat que veritablement mira de recrear per al gran públic diversos aspectes de l'Edat Mitjana. És el cas de Montblanc, on el pregó el farà el cap de Serveis de Difusió del Museu d'Història de Tarragona i el programa inclou cercavila de nobles i trobadors, sopar medieval amb actuacions de joglars, mostra d'oficis, vins, caves, i grastronomia de la Conca de Barberà, tallers d'escuts, espases i cascs, actuacions de grups de teatre (per exemple, es representarà la Vida i mort de Martí l'Humà), visites guiades, etc. Aquesta és una opció. L'altre tipus de festa medieval consisteix a contractar una gent forastera que pretesament es vesteix d'època medieval per donar ambient a un mercat (principal motiu i raó de ser de la mal anomenada "festa medieval"), on els aspectes culturals i històrics són pura anècdota i on es fa una posta en escena estàndard (que serveix per a qualsevol localitat espanyola que contracti aquest servei), i on les referències a la cultura i la història local són pràcticament inexistents i es redueixen (per variar) a pur folklorisme. Aquesta és la "festa medieval" que tenim [ja] cada any a Eivissa. Pur negoci. Un insult a la història, a la cultura, a la identitat i al passat d'Eivissa. Serveix per poder comprar, a un preu abusiu, miel de Jaén. Gràcies.

ET General Franco

Aquest és el nom que hom pot llegir a la placa de l'estació transformadora que GESA-ENDESA té a Dalt Vila (Eivissa). I la placa és recent.

Països Catalans, en plural a Formentera

L'OCB de Formentera ha organitzat un acte de presentació del llibre "Països Catalans, en plural", que tindrà lloc el proper 13 d'abri a les 20h, al Centre de Cultura de Sa Nostra de Formentera i que comptarà amb les intervencions de: Nanda Ramon, Joan Melià, Tomeu Martí i Eduard Voltas, amb presentació de Raquel Guasch.

La llengua i la vergonya de Colom

Eivissa acollirà a l'edifici de la Universitat de les Illes Balears el (agafeu-vos fort) "Simposio internacional Ibiza 2006 - La lengua materna de Cristóbal Colón" [sic]. No és conya. Això és cert i ho testimonia la publicitat de l'acte, que reproduïm. Com es pot veure, tot el programa està fet exclusivament en castellà, no respecta ni el nom de la nostra illa ni el del senyor Columbus, que segons aquests senyors es debia fer dir Cristóbal i era de Zamora. Increïble oi? Idò això passa l'any 2006 a Eivissa. Tot plegat per debatre sobre el fet, cada cop més àmpliament acceptat per la comunitat científica, que la llengua materna de Colom era era la catalana. Visca l'absurd. Entre les entitats que hi col·labioren hi ha Amics de Cristóbal Colón [sic] d'Eivissa i Formentera (visca l'esquizofrènia, oi Nito?), la Federació Empresarial Hotelera d'Eivissa i Formentera i la Fundación Abel Matutes. Això ajudaria a explicar-ho però cal tenir present que organitza l'esdevdeniment el Departament de Cultura del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, i no es respecta ni la legalitat vigent en matèria lingüística, ni es respecta la memòria dels nostres avantpassats i s'insulta la dignitat de tots els eivisencs, que s'haurien de sentir ofesos per aquesta manca de respecte i per la total pèrdua de dignitat col·lectiva.

Com està el panorama

Com tothom sap, el Tribunal Suprem (TS) ha avalat que el català i el valencià són la mateixa llengua en haver deixat clar que l'àmbit competent per establir aquestes coses és el científic. La notícia hauria d'haver estat de primer ordre arreu dels Països Catalans. No ha estat així. I el conseller de Cultura, Educació i Esport valencià, Alejandro Font de Mora, ja ha dit que això del criteri de la comunitat científica no va amb ells i que recorreran al Constitucional per "restablir un dret del poble valencià" que està recollit al nou Estatut d'autonomia, en el qual "s'estableix clarament que parlem la llengua valenciana i l'idioma valencià". I per acabar-ho d'adobar, Alfonso Guerra (a qui també deu agradar molt el nou Estatut valencià) ha fet una defensa del concepte més jacobí i ranci de l'estat-nació (que tant agrada als socialistes espanyols i catalans), tot negant la plurinacionalitat de l'Estat espanyol:

Precisament ahir el secretari general del PP, Ángel Acebes, va convertir-se en defensor de les tesis de Guerra quan va assegurar que "deia el mateix" que el PP quan parlava dels nacionalismes i en la comparació que va fer l'exlíder del PSOE entre l'Espanya actual i la dissolució de l'URSS.

Negació de criteris científics i defensa de l'Estat-nació jacobí. D'una banda i de l'altra. Aquest és el panorama.

Dominis .cat

Llegim que la gent de l'Entesa (ENE) han proposat al Consell d'Eivissa i Formentera i als ajuntaments eivissencs que adoptin el domini .cat a internet, un domini d’àmbit lingüístic i cultural:

ENE considera que el Consell ha de fer política lingüística real i aquesta és una passa més del que pot fer. Els nacionalistes proposen que el Consell es desfaci de la resta de dominis, que faci una funció exemplar amb la resta d’administracions, empreses i particulars.

Autopistes d'Eivissa a la UIB de Palma

La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears, la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) convoquen els principals implicats en l’enfrontament eivissenc pel model viari. Dimecres 5 d’abril a les 12 h. a l’aula 1 de l’edifici Ramon Llull de la UIB tindrà lloc la taula rodona en què s'analitzarà el conflicte de les autopistes d’Eivissa amb la participació de tres representants de la
Plataforma “No volem autopista” d’Eivissa: Fanny Tur Riera, Josep Marí Costa i Alejandro Matallana de la Fuente. S’ha convidat a defensar els projectes d’autopistes en execució a l'Hble. Sra Margarita Isabel Cabrer, Consellera d’Obres Públiques, Habitatge i Transports del Govern de les Illes Balears i a l'Hble. Sra. María Estrella Matutes, Consellera d’Economia, Hisenda, Vies i Obres del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Participarà a la taula rodona el professor de Geografia Dr. Macià Blázquez, President del GOB Mallorca i moderarà l’acte el professor de Geografia Dr. Pere J. Brunet, Vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Presentarà l’acte un representat de la CEPC.

El conflicte territorial i social eivissenc mereix l’atenció i l’anàlisi acadèmica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Quatre grans projectes viaris comprometen el model territorial eivissenc: les autopistes de Vila a l’aeroport i Sant Antoni, i les autopistes de ronda de Vila i de Sant Antoni. Què singularitza la geografia eivissenca? Com s’explica l’activisme eivissenc contra la construcció d’autopistes? [pdf]

La nostra catalanitat

Els Països Catalans han patit (i seguiran patint) un constant degoteig d'intents de negar, desprestigiar, crear confusió i/o desinformar al respecte de tot allò que els és comú, és a dir, la seva catalanitat (lingüística, cultural, i identitària). I aquests intents són més despietats allà on saben que faran més mal. A País Valèncià (això que ara anomenen Comunidad Valenciana) sempre hi ha hagut il·luminats que han defenesat bestieses com per exemple que el idioma valencià ve del mossàrab i té un orígen i naturalesa diferents del català. No se'ls ha cregut mai ningú, començant per la comunitat científica. Bé. A Eivissa hi ha altres il·luminats que que defensen que tot allò que conforma la personalitat, costums i tradicions dels eivissencs i formenterers té origen i arrel fenícia (la llengua no, però tot arribarà); i això ho fan mitjançant les més diverses i creatives teories. És una forma com qualsevol altra de passar l'estona, però a nivell acadèmic no tenen cap credibilitat. Tanmateix, a Eivissa, creen opinió i hi ha gent que se'ls creu. Bé. Un cop més, davant d'aquest panorama és bo que hi hagi gent que es dediqui a posar en clar coses com les que es van dir a les VI Jornades de Cultura Popular de les Pitiüses. Allà, Toni Manonelles i Miquel Mayordomo van oferir la seva conferència «Orígens del ball pagès. Estat de la qüestió i nova proposta» on van conclure que el ball pagès és d'orígen català. Ooohhh!

«Lo que hemos deducido nosotros es que el ball pagès viene con la conquista catalana de Eivissa. Los que lo trajeron son los mismos que nos trajeron la lengua, la gastronomía, la cultura popular y tantas cosas más».

Males notícies per en Mariano Planells. Per cert, per evitar malentesos i explicitar més obvietats, des d'aquí volem informar que el pa amb tomata també té origen català (no fenici, ni àrab, ni castellà). És la nostra humil contribució a deixar les coses clares entre tanta mala llet. Demà una altra sorprenent revelació: les espadenyes i la barretina també són catalanes.