Ciment

Ahir TV3 va emetre l'espai de documental setmanal "30 minuts" sota l'explícit títol de "L'amenaça del ciment": "Les últimes zones verges del Mediterrani estan cada cop més amenaçades per l'expansió d'un urbanisme sense control. La Unió Europea ja ha mostrat la seva preocupació pel perill que això representa, especialment a les zones protegides, com, per exemple, el Parc Natural del Cabo de Gata. Un equip del 30 minuts ha recorregut el litoral que va d'Almeria a Múrcia, que, actualment, té un dels percentatges més baixos d'urbanització del primer quilòmetre de costa de tot Espanya. En concret, un 13 %. D'aquí a poc, una autopista unirà les dues zones per afavorir un desenvolupament urbanístic que capgirarà totalment l'actual paisatge de desert i hivernacles i el convertirà en un mar d'urbanitzacions i camps de golf".

Dues setmanes després d'emetre "El valor d'un paisatge", el d'ahir va tornar a incidir sobre un problema que està centrant la política també a les Pitiüses. Desproporcionada autonomia municipal, falsificació de plànols, alcaldes i regidors corruptes, desprotecció d'espais naturals que esdevenen urbanitzables... tot plegat ens resulta massa familiar. El documental es pot descarregar des de la web de "30 minuts".

Televisió en català

Llegim a Vilaweb que "el nou canal La Sexta emet al País Valencià a la mateixa freqüència que ocupava TV3, de manera que en tapa el senyal. Mentrestant, ACPV va passant el senyal de TV3 a la TDT". Sort en tenen els valencians de l'ACPV. I a les Balears i Pitiüses? Malament: de moment no sabem si La Sexta taparà el senyal de TV3. El que sí sabem és que les emissions de TDT no inclouen TV3 i sincerament no veiem l'OCB "passant el senyal de TV3 a la TDT". Si la cosa segueix així, quan s'acabin les emissions analògiques, Balears i Pitiüses deixaran de poder veure l'única TV que emet íntegrament en català. Com fa vint anys.

I ja que parlem de televisions, ens agradaria saber què pensen fer els partits nacionalistes illencs davant la clamorosa vulneració dels principis de llibertat més bàsics que suposa la manipulació dels senyals de TV3 i Canal 9 cada cop que s'emet un partit de lliga per la FORTA tot obligant la població a veure IB3. Ja hem patit una temporada d'humiliació. Al setembre en comença una altra. Algú pensa fer res?

El Mediterrani tal com era

Que a la pràctica totalitat dels Països Catalans hem malmès de manera irreversible el nostre litoral ho saben a Croàcia. Que el turisme de qualitat no només vol sol i platja sinó que vol gaudir d'un entorn en bones condicions, d'uns valors naturals i mediambientals, en definitiva, de la costa mediterrània que tots tenim al cap. I com que ho saben, com que coneixen els estralls causats pel desarrollismo als anys 60, i saben que encara està plenament vigent a País Valencià, Balears i Pitiüses, volen atreure el turisme que ja no veu cap atractiu en un litoral urbanitzat, desnaturalitzat i mancat de tot encant per anar-hi a passar les vacances. El seu reclam: "Croàcia, el Mediterrani tal com era". Prenguin nota senyors Camps, Matas, Palau i companyia. Prengun nota alcaldes i hotelers. Mentre nosaltres seguim apostant pel model Torremolinos (30 anys després!), n'hi ha que van molt més vius i saben que hem matat la gallina dels ous d'or.

Aquesta gent que truca de matinada...

De fet no truquen a la porta: directament tiren la casa a terra. A les sis de la matinada del passat dia 3, encara amb fosca negra, sota els llamps i un plugim fi, van entrar les màquines excavadores a la finca de Ca na Palleva (que s'havia convertit en emblema de la resistència popular dels eivissencs contra les autopistes) i van esbucar les quatre vivendes que en formaven part, incloses unes cases pageses de més de cent cinquanta anys d'antiguitat.

Així comença "Aquesta gent que truca de matinada...", una nova crònica d'en Sebastià Alzamora (amb títol explícit) sobre el conflicte generat per les autopistes a Eivissa, apareguda a l'Avui de diumenge 21.

Tot parlant d'Europa...

Entre tanta eufòria barcelonista, no voldríem que passés desapercebut un fet que llegim a Vilaweb:

Els caps dels grups parlamentaris europeus s'han reunit avui i han decidit que el dia 31 de maig revisarien l'acord de la mesa de la cambra que va rebutjar l'ús de les llengües cooficials de l'estat espanyol. Els grups dels Liberals i dels Verds havien presentat dues iniciatives per a revisar una decisió que priva els ciutadans d'adreçar-se per escrit, en català, al Parlament Europeu.

I tampoc volem que passi desapercebut l'article que la prestigiosa revista Time acaba de publicar sota el títol Homage to Catalonia, tot parlant del Barça i del que representa per al catalanisme:

During the era of the Franco dictatorship, Barça was the lone place where the Catalans could shout in their own language and denounce the authoritarian regime. (...) Barça is the ultimate symbol of the Catalan people — one of their most glorious achievements, a monument to their language, history and struggle. But, at the same, it is a bastion of pluralism. Its anthem explicitly welcomes immigrants, and over time, it has served as a powerful instrument for assimilating newcomers into Catalan society.

El bilingüisme del PPa Eivissa

En parlàvem aquest matí. Aquesta imatge exemplifica el respecte que la màxima institució de govern insular té envers la llengua pròpia d'Eivissa i Formentera. Molt modern tot plegat.

Manca de respecte

No podem fer altra cosa que recolzar el darrer comunicat en què la gent de l'Entesa (ENE)

(...) denuncia que és molt greu, il·legal i un insult el fet que en la retolació de les autovies Aeroport-Eivissa i Eivissa-Sant Antoni, el Govern de les Illes Balears i el Consell d’Eivissa i Formentera no estiguin usant els topònims en les seua única forma legal; segons la Llei de Normalització Lingüística (1986), només són oficials els topònims en llengua catalana. Així, el fet que les institucions governades pel PP estiguin emprant els noms d’"Ibiza", "Playa d’en Bossa" o "San Antonio", mereix ser qualificat d’il·legalitat perquè atempta contra una llei aprovada per unanimitat al Parlament, de greu perquè pot causar un precedent per a aquelles persones a les quals els topònims en la llengua d’Eivissa els fan nosa, i una manca de respecte cap al poble d’Eivissa i una de les seues senyes d’identitat més preuades: la seua llengua. Per altra banda, ENE denuncia que les tanques publicitàries que han contractat Govern i Consell, en les quals es demana disculpes per les obres de les autovies que s’estan causant, obvien per complet la llengua catalana, pròpia d’Eivissa, i només s’expliquen en castellà i en anglès. Aquest fet és il·legal perquè el Consell i el Govern no compleixen la Llei de de Normalització Lingüística, que diu que el català serà la llengua d’ús habitual de les institucions; en aquest cas, ni hi figura. A part, aquesta actuació és un menyspreu absolut a la ciutadania d’Eivissa (estigui a favor o en contra de les autovies) perquè no se’ls hi adreça, sinó que dóna la sensació que només ho fa als turistes, com si tots ells entenguessin castellà o anglès. Queda demostrat, així, que el PP menysté el poble eivissenc perquè no es disculpa públicament per les grandioses molèsties ocasionades per les obres d’unes vies que la majoria social rebutja. Com és que el PP no es disculpa públicament, amb tanques, amb les desenes de persones i famílies indegudament expropiades per les autovies i que han vist els seus drets literalment trepitjats pel Govern? Des de l’Entesa es demanen on és el reiterat bilingüisme del PP en el cas de les tanques (...)

Eivissa quatribarrada

Enguany s'ha de reconèixer que l'Ajuntament d'Eivissa ha millorat alguns aspectes del mercadillo medieval, entre ells la catalanitat (que altres anys era gairebé inexistent). Enguany hem pogut veure banderes quatribarrades, sense eufemismes, escudets ni blaus que les dissimulin. En Gabriel Bibiloni n'estaria orgullós. Que duri.

TV3, la vergonya

Algú podria explicar als serveis informatius de TV3 (la tuya) que el tren que els espanyols anomenen "AVE", a casa nostra es diu TGV? Gràcies.

I algú ens podria explicar com és que el cap d'informatius de TV3 és capaç de perpetrar una entrevista de vergonya aliena com la que aquest vespre ha fet al president Maragall? És possible fer-ho pitjor? Entre el nivell de l'entrevistador i el de l'entrevistat... Déu n'hi do.

L'Esquerrovergència d'en Tremosa

Amb el rebombori de la sortida d'ERC del Govern, no voldríem que passés desapercebut el gran article "Esquerrovergència" de Ramon Tremosa que publica l'Avui:

Amb nou o vell Estatut, els recursos de la Generalitat i la inversió pública de l'Estat a Catalunya seguiran depenent de la capacitat de pressió que els partits catalans puguin fer al Congrés de Diputats. (...) ERC ara demana el no al referèndum, però hauria de reconèixer qui és el principal responsable de la retallada de l'Estatut que ara rebutja frontalment: el PSOE i el PSC. CiU no hi hauria pogut participar si l'amic ZP no li hagués obert les portes de la Moncloa, un ZP al qual ERC va regalar la Generalitat el 2003 i la investidura el 2004. El PSOE, però, ni tan sols ha fet algun gest en la tramitació de l'Estatut al Senat, com la cessió dels aeroports, que facilités a ERC acceptar-ne el redactat final. ZP sabia que PSC i ICV s'avindrien al que fos (és impagable la imatge de Miquel Iceta, canviant físicament de bàndol a la taula en la negociació a Madrid) i que ERC i CiU són partits enemics a mort. ZP ha guanyat: ha desactivat la reivindicació fiscal catalana, ha dividit per vèncer i la seva victòria divideix encara més. L'afer de l'Estatut, acabi com acabi, haurà agreujat la fractura entre CiU i ERC (...) Com deia l'exconseller Carretero la setmana passada a El Temps, cal que en grans temes de país ERC i CiU s'entenguin. Fracassat un règim fiscal propi per a Catalunya en un nou Estatut, pot ERC tornar a regalar el govern a PSC i IC? Un cop liquidada la gran aposta estratègica de l'Estatut per PSC i IC, els grans temes de país no passen per un govern entre els dos partits no sucursalistes? (...) Una futura majoria absoluta de ZP (amb o sense els partits bascos) farà CiU i ERC prescindibles a Madrid. Aquests dos partits han de pensar què han de fer. Que aprenguin com PP i PSOE-PSC, tot i barallar-se cada dia, voten plegats quan cal per defensar els interessos d'Estat: això és ser una nació. Sense una possibilitat real i efectiva d'esquerrovergència la decadència pot estar servida.

Notícies menors, morts de segona

D'acord que l'Estatut i la davallada del Tripartit són matèria de portada diària, però hi ha altres notícies que han deixat de ser-ho per altres motius. Des que a Israel els morts ja no són per enfrontaments amb l'exèrcit sinó per les lluites entre Hamas i Al-Fatah, ja han deixat de ser notícia de primera línia. A Iraq, des que els morts ja no són per enfrontaments amb l'exèrcit nordamericà sinó per les lluites entre les dues grans comunitats, xiïtes i sunnites, també han deixat de ser notícia de primera línia. Vaja, que segueix havent-hi morts de primera i de segona.

Europa? Quina Europa?

Es veu que avui és el dia d'Europa. Felicitats, doncs, però els ciutadans dels Països Catalans no tenim gaire cosa a commemorar avui. No per aquesta Europa. No per l'Europa dels Estats, la jacobina, la que no ens permet utilitzar la nostra llengua per raons tècniques. Tot això l'any 2006! Europa no havia de ser això.

Imatge insòlita

Malauradament és una imatge insòlita a Eivissa. Cal felicitar la gent d'aquesta botiga de la coneguda cadena MANGO. Tot un exemple.

La causa del problema

Cal saber reconèixer-la. En Sostres ho fa a l'Avui d'avui. Sense que serveixi de precedent, reproduïm el text sencer:

El problema no és Repsol, naturalment, que és una empresa seriosa i solvent i fa el que ha de fer. Encara bo que l'empresa és Repsol, que sap gestionar perfectament qualsevol crisi que se li plantegi. El problema no és Evo Morales, pobret. El problema és que amb l'Amèrica Llatina ja no hi som a temps. El problema és que aquella gent van tenir el drama de ser descoberts pels espanyols. Si com al nord hi haguessin arribat els anglosaxons estaríem parlant de Manhattan, que és tota una altra cosa, esclar. Això dels espanyols és terrible, mira aquí com estem, mira aquí el que hem d'aguantar. Per on Espanya passa no torna a créixer mai més l'herba. Evo Morales és un home amb jersei que pobret què hi vols fer. Les fotografies que hem vist de l'aliança amb Castro i Chávez explica quina és l'herència que va deixar Espanya. El Mayflower va donar Estats Units i La Niña, La Pinta i La Santa María han donat aquest Tercer Món econòmic, polític i moral. Mira que a Repsol vam advertir-li que no hi anés, a Bolívia: i no ens feren cas. No hi has d'anar a fer res, a l'Amèrica Llatina, perquè no hi ha res a fer. A Espanya no has d'anar a fer-hi res, perquè no hi ha res a fer. Les coses són així, han estat sempre així i per molt que hem volgut dialogar, fer pedagogia, fer-nos entendre, i tota aquesta conya, no ens n'hem sortit mai. La pregunta no és per què Evo Morales nacionalitza el petroli o per què Espanya ens roba. La pregunta no és si hem de derrocar Castro o si hem de votar a favor o en contra del nou Estatut. La pregunta és quants desastres més ens haurà d'ocasionar España perquè n'aprenguem d'una vegada.

Ca na Palleva a El País

El Decano en parlava ahir però El País hi dedicava la contraportada amb una foto on es pot llegir sense problemes allò de PP:IBIZA=MARBELLA. Que ho sàpiga tothom. Ara bé: el mal ja està fet i és irreversible.

Propietat de qui?

Evo Morales ha fet entrar l'exèrcit a les fàbriques. A les benzineres hi ha col·locat els cartells que diuen allò tan populista de Propiedad del pueblo boliviano. Perdoni, com diu? Propietat de qui? Bé, ja ho coneixem això. A aquestes alçades ja hauria de saber que els precedents similars no han sortit mai bé. Ho deia Joan Oliver a l'Avui d'ahir:

Per un dia, l'Evo Morales va deixar el jersei, es va posar el casc i se'n va anar a fer discursos al camp petrolífer San Alberto, propietat de Repsol, prèviament ocupat pels militars. És el pitjor que podia passar. Quan va prendre possessió, hi havia una petita esperança que darrere els seus flamants jerseis hi hagués un home del poble disposat a governar amb seny i honradesa. Ara ja sabem que darrere el jersei només hi havia els cascs. El casc de l'Evo Morales fent declaracions demagògiques i el casc dels militars ocupant per la força les propietats privades. (...) Nacionalitzar sembla que vulgui dir posar en mans de la nació, del poble, allò que abans estava en mans d'uns quants. Però en realitat, el que ha fet en Morales no és posar res en mans del poble, sinó que ho ha posat en mans de l'Estat (...) L'experiència diu que els governs són pitjors gestors que les empreses i que quan governs de països amb escassa tradició democràtica reben importants ingressos provinents de l'explotació de recursos naturals, la corrupció creix a la velocitat del so. Si el senyor Morales vol nacionalitzar alguna cosa, si vol posar-la de debò en mans del poble, ho té fàcil. Que reparteixi la riquesa entre tots els ciutadans, que els faci accionistes de les empreses petrolieres i els pagui dividends. O que reparteixi entre la població els ingressos provinents del cànon que paguen les empreses estrangeres. I si no sap com fer-ho, que demani consell a en Xavier Sala-i-Martín, que el 2003 va publicar un important treball sobre aquest tema.

Eivissa com Marbella

ACTUALITZAT 03.05.06

Els que hi vivim, sempre ho hem tingut molt clar i el Decano de divendres no feia més que confirmar-ho:

La sala de lo Contencioso Administrativo desestima el recurso presentado por la propiedad y el Ayuntamiento de Sant Josep contra la sentencia del juzgado (...) el juzgado de lo Contencioso que en septiembre de 2004 declaró ilegal e ilegalizable la licencia municipal de obras concedida en 1992 que permitió la construcción de una vivienda de 330 metros cuadrados en la cima del Puig d´en Serra (es Cubells). Aquella sentencia obligaba al Ayuntamiento a derribar el chalet y le ordenaba que sancionara a los responsables de la autorización. Posteriormente, el alcalde y cinco con cejales fueron imputados por un presunto delito urbanístico relacionado con este asunto. (...) la zona donde estaba ubicada la vivienda (en un Área Natural de Especial Interés) (...) Los miembros de la sala son especialmente duros cuando analizan cómo se concedieron los permisos para esa construcción: « Las infracciones urbanísticas [cometidas en este caso] son de tal gravedad que espeluznan». También destaca como «relevante» que el Consell Insular no tuviera copias de los acuerdos de otorgamiento de las licencias y que la propia institución insular adujera que los expedientes municipales estaban «sorprendentemente perdidos» y tuvieran que ser reconstruidos.

ACTUALITZACIÓ: Cada dia en podríem afegir de noves. Aquesta és la d'avui:

La acusación particular del caso Huerta -el arquitecto municipal de Sant Josep que ha dictaminado favorablemente proyectos de su nuera- ha reclamado al juzgado de instrucción número 1 de Eivissa que acuerde citar en calidad de imputado a este técnico, así como a su hijo y a su nuera, ambos arquitectos. Esta última ha visto cómo Antonio Huerta le dictaminaba favorablemente proyectos que dirige en el municipio de Sant Josep. (...) En relación con Antonio Huerta Briz, arquitecto municipal de Sant Josep, la Fiscalía de Eivissa observa indicios de hasta cinco posibles delitos derivados de su actuación en el caso de Cala Carbó: contra el medio ambiente, sobre la ordenación del territorio, actividades prohibidas a funcionarios, falsedad documental y prevaricación.

És un personatge conegut a Eivissa i pot estar tranquil. La justícia no farà res que no hagi de fer. Capisci?