Malament l'Ajuntament

L'Ajuntament d'Eivissa (que, per als qui no ho saben, és l'únic de l'illa que no està en mans del PP) ens torna a decebre en el tractament de la nostra llengua i el respecte als nostres topònims més bàsics. L'ajuntament ha presentat el que anomena "un estudi" i que de fet és el resum d'unes enquestes que es feren a visitants de la darrera fira medieval. El document, que es pot consultar en format pdf a la web municipal, s'ha elaborat exclusivament en castellà i el signen per una banda Yolanda Ortiz Blázquez, secretària acadèmica i professora de l'Escuela de Turismo de Ibiza y Formentera [sic] i coautora del Plan Estratégico de Marketing Ibiza 2.005-2.010 (coordinat per Pedro Matutes i presentat recentment); l'altre signant de l'estadística és Tomás Méndez Reyes, que va ser director general d'Ordenació Econòmica sota el Govern del Pacte de Progrés, a la Conselleria d'Hisenda i Pressupostos (Joan Mesquida, PSOE) i després de la desfeta, el 2003, va ser proposat pel càrrec de subdirector de l'Escola pel...PP. El Consell governat pel PP el proposà com a subdirector i la UIB l'acceptà. La utilització de la nostra llengua no és una de les seves habilitats. No cal dir, doncs, que tot el text presentat és en castellà, la nostra illa és sempre Ibiza, etc. Malament l'Ajuntament (qua hauria de donar exemple) i malament els seus col·laboradors.

Radiografia del malson

Per complementar el que escrivíem fa un parell de dies sobre sobre l'infern nacional espanyol que ha acompanyat el pas de la "selezión" pel mundial, res millor que l'article de Jordi Colomé Batlle "Quien no lo sienta, que se muera", publicat a l'Avui d'avui, on descriu el que ha estat la Brunete futbolera fins que França, per un cop, ens n'ha deslliurat. Un recital de bon gust, educació, tolerància i modernitat que referma el nostre fet diferencial. No us ho perdeu.

La fi del malson

Sort en tenim que els francesos (i el seu entrenador català) han enviat la selezión cap a casa sense passar de vuitens. Al Principat probablement no s'ha notat tant però a Eivissa la pressió nacional (en correspondència directa amb la pressió demogràfica espanyola) ens ha fet por per la magnitud i per les maneres. Els indígenes ens havíem reclòs tots a la reserva, dalt d'un puig. "Gracias a Dios por ser español" deia una de les pancartes de la grada espanyola no nacionalista i no cavernària ahir a la nit. Són coses com aquesta les que defineixen el nostre fet diferencial. I ells no en podran ser mai conscients.

Què faran els serveis informatius de TV3 (la tuya) amb els deu minuts habituals que dedicaven a la selecció (la seva)? Justament ara que la secció d'esports del 3/24 al matí ha incorporat un noi d'aquests que parla català com el Montilla...

El problema no és Iznájar

El problema no és haver nascut a Iznájar, el problema és la catalanitat de Montilla, la seva identificació amb el país, la seva idea de país. El senyor Iñaki Anasagasti Olabeaga és nascut a Cumaná (Venezuela) però això no és més que un detall a la seva biografia i mai ha generat cap debat ni comentari perquè ningú dubta del sentiment nacional ni del concepte de país que el Sr. Anasagasti té al cap. Hi ha molts Montillas que han nascut a Catalunya. El lloc de naixement, doncs, no és el problema. Altra cosa és ja vagi bé als socialistes fer el discurs victimista segons el qual són víctimes del nacionalisme xenòfob i etnicista. Però que el Sr. Montilla Aguilera sigui candidat del PSC-PSOE (ara n'hauríem de dir PSOE-PSC) a la Generalitat té quelcom de positiu (a banda de clarificar la idea de país que tenen els socialistes): un senyor que ha estat gairebé 20 anys alcalde de Conneyá s'estalviarà conyetes sobre els 23 anys de govern de CiU.

La Nit de Sant Joan no existeix

Com a mínim a Eivissa: si hom fa una repassada als diaris locals veurà que ni Diario de Ibiza ni Última Hora Ibiza dediquen una línia a l'acte de la Nit de Sant Joan que com cada any organitza l'Institut d'Estudis Eivissencs. No hi manquen, però, les pàgines de promoció municipal sobre les festes del poble de Sant Joan de Labritja amb entrevista a l'alcalde Carraca (PP) inclosa i notícies dee diversos esdeveniments culturals que mereixeen tot el respecte però no es poden comparar a la Nit de Sant Joan. I és així com un dels actes més populars, coneguts, simbòlics i prestigiosos que es celebren a les Pitiüses no existeix per a la premsa pitiüsa. I demà treuran una nota breu amb una petita foto "del acto celebrado en Es Cubells" i aquí no ha passat res. Fins aquí arriba el seu autoodi i la seva mala llet envers l'Institut.

La flama dels Països Catalans

La de Sant Joan és una de les festes més antigues, clarament precristiana, relacionada (com moltes d'altres arreu del món) amb el solstici d'estiu, però a tot l'àmbit dels Països Catalans manté un caire unitari al qual s'hi ha afegit la ja tradicional però encara poc coneguda Flama del Canigó. És per aquest motiu que recomanem la lectura de l'emotiu article "Cent anys de focs" de Jordi Castellví i Girbau, aparegut a l'Avui d'ahir.

Què és Eivissa?

Comença "la temporada" (no n'aprendrem mai) i Eivissa segueix sent allò que ha anat promocionant al llarg dels anys. La imatge que tenim és la que donem. I és lícit però, si us plau, que no ens enganyin més els polítics ni els hotelers: asfaltem, construïm i ens carreguem el patrimoni històric i natural? Volem fer d'Eivissa una barreja de casino-bordell-Miami-Las Vegas-Benidorm? Cap problema, però admetem-ho, no mentim.

La selezión dels collons (del toro)

Ho dèiem abans de començar el mundial: algun dia la selezión farà un bon paper encara que només sigui per càlcul de probabilitats i per trencar les estadístiques que l'acompanyen al llarg de la seva història futbolística. I malauradament enguany ens toca veure com la furia española treu pit. Els esclats de nacionalisme que acompanyen els partits de la selezión són comprensibles i ens refermen en la convicció que, efectivament, som una altra nació i (el que és més important) tenim una altra sensibilitat i una altra cultura. El que més ens entristeix és el seguidisme indigne i mesell de la població indígena. Sense anar més lluny, ens expliquen que al bar de la màxima institució pitiüsa penja una gran bandera espanyola amb toro (versió neofatxa de la bandera del pollastre). Això a unes dependències públiques i institucionals. Des d'ara, doncs, tots els eivissencs són convidats a anar-hi a penjar el símbol que més els vingui de gust.

Per cert, fins quan haurem de suportar una normativa que imposa greus sancions als futbolistes que es neguin a jugar amb la selezión?

Igual com fa trenta anys

Tot i que la conjuntira política era "històrica" i els astres s'havien alineat, hem renunciat a modificar la Constitució i és així com actualment segueix havent-hi UNA nació (l'espanyola) i les conegudes nacionalidades y regiones. I després de trenta anys, les úniques comunitats que poden federar-se segueixen sent País Vasc i Navarra. I després de trenta anys, les úniques comunitats que tenen sistema de finançament que els permet parlar en igualtat de condicions amb Espanya segueixen sent País Vasc i Navarra. Perquè ells consten a la constitució com a comunitats forals i nosaltres constarem a la història com a poble mesell. Mentrestant, els socialistes segueixen certificant el secessionisme lingüístic valencià. I per acabar-ho d'adobar, el Principat s'acaba d'empassar l'estatut del ribot on, per cert, les referències al conjunt dels Països Catalans segueixen sent críptiques i residuals. Definitivament, som un poble mesell.

Eivissa a TVE i a l'Avui

Aquesta tarda (16:50 h) el programa “El escarabajo verde” que emet el segon canal de TVE dedica el seu espai a Eivissa:

Allí se están construyendo tres autovías que van a partir la isla de norte a sur y muchos de sus ciudadanos se han movilizado para impedirlo. Un tema que abre de nuevo el debate sobre el modelo de desarrollo que se desea para un territorio.

Per cert, l'Avui parla del festival "Salvem la Mediterrània. S.O.S. Eivissa".

Tres estatuts

Amb l'aprovació ahir al vespre de la reforma de l'estatut balear, pràcticament es pot dir que ja tenim tres nous estatuts al Països Catalans (ja veirem com acaba la cosa, però). Quina alegria i quina joia, oi? Bé. Comparem breument l'article 1 dels tres textos i veurem que no són tant diferents:
Catalunya - Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.
Balears - 1. La nacionalitat històrica que formen les Illes de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera, com a expressió de la seva voluntat col·lectiva i en l’exercici del dret a l’autogovern que la Constitució reconeix a les nacionalitats i a les regions, es constitueix en comunitat autònoma dins el marc de la pròpia Constitució i del present Estatut. 2. La denominació de la comunitat autònoma és Illes Balears.
País Valencià - 1. El poble valencià, històricament organitzat com a Regne de València, es constituïx en Comunitat Autònoma, dins de la unitat de la nació espanyola, com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en l'exercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, amb la denominació de Comunitat Valenciana.

"Nacionalitat", "nacionalitat històrica" i "nacionalitat històrica". Vaja. En darrer terme, doncs, els tres textos s'han d'ajustar a la Constitució (que s'hauria d'haver modificat abans de fer les reformes estatutàries però malgrat l'actual "conjuntura històrica" no s'ha volgut modificar) i, per tant, els tres territoris segueixen sent nacionalitats històriques. Està tot atado y bien atado.

Com funcionen les coses

Llegim amb incredulitat unes declaracions del President del Consell Insular d'Eivissa i Formentera:

"Todos sabemos cómo funciona la disciplina urbanística y las leyes. Si no tiene licencia, no se puede construir".

Com que no? Quin desengany. No entrarem a valorar el context de la notícia (el polèmic i excessivament polititzat projecte Eivissa Centre) perquè les declaracions del President són de caràcter genèric. Aquest és el problema: que tots sabem com funciona l'urbanisme a Eivissa i és precisament el contrari de com ho descriu el President. La gent comença a construir sense llicència, sovint seguint els consells dels ajuntaments, en espera que els tràmits legals vagin fent el seu camí. Si no el fan, la casa ja estarà feta i algú ens la legalitzarà. Això els qui demanen llicència.

La Catalunya socialista

La campanya de l'Estatut que han fet els socialistes és una inevitable mostra del model de país que aquesta gent té al cap (i que volen promocionar). Un país on el català que es parla és el de TV3 o el d'en José Montilla (que cada dia s'assemblen més, per cert): si votes no, "sembla que apoyis els altres"; o un país on es pensa en castellà i quan es parla en català es diuen frases del tipus "más vale pájaro en mano que ciento volando" (...). Molt trist.

En un altre ordre de coses, cada cop sembla més evident que malgrat els avantatges econòmics immediats que pogués reportar l'aprovació de l'Estatut, la gent no vol més estratègia de vol gallinaci i (votants de CiU inclosos) sembla disposada a votar NO. Posaríem la mà al foc que fins i tot en Salvador Sostres votarà NO.

Què fas, Gerard?

Sembla que el complex d'inferioritat, la poca autoestima i l'autoodi que arrossegam els eivissencs s'està encomanant també a Gerard Quintana. Que no Gerard, que encara que el conseller de destrucció de Patrimoni renegui de la seva llengua materna (i pròpia d'Eivissa), no cal que tu també retrocedeixis 30 anys i et posis a la seva alçada. Fins i tot al Diario de Ibiza es poden publicar cartes en la llengua de los payeses. Sabem que no t'avergonyeixes de parlar català. Que es noti, doncs. Ja ens humilien prou els altres. No cal que ens humiliem nosaltres mateixos.

Com diu?

Ho llegim i no ens ho podem creure, però encara trobem més increïble la nul·la reacció mediàtica. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va afirmar durant un dinar-míting a Lleida que

als militants del PP "no sé si dir que ens tracten com si fóssim jueus a l'Alemanya nazi', com deia Francesc de Carreras, membre de Ciutadans de Catalunya en un article recent, "però la voluntat d'exclusió cap a la militància del PPC és cada cop més manifesta".

No sap si dir-ho? Doncs ja ho ha dit. Com també ho ha dit en Francisco. No és que la comparació sigui odiosa, és que és inadmissible. Però aquí no ha passat res. Una anècdota a la premsa de casa nostra. Ni polítics, ni periodistes, ni intel·lectuals s'han amoïnat el més mínim.

València

Hauria d'haver estat una notícia de primer ordre però ha estat una notícia menor: Milers de persones (unes 30.000) han sortit al carrer a València en defensa del territori i per reclamar una moratòria urbanística. En parlen a Viquinotícies i a Vilaweb. I aquest és el videu de la notícia de TV3. Al TN d'aquest matí, però, ja no hi era.

Pacte o no Pacte

Aquests dies, els partits que van formar el Pacte Progressita amb el PSOE (EU, ERC i ENE) estan cuinant les respectives propostes d'actuació de cara a les properes eleccions. Hi ha diverses opcions com ara reeditar el Pacte, fer un bloc sense el PSOE o anar cadascú per separat. Detectem una certa eufòria generalitzada, cosa que podria fer pensar que tothom es veu amb cor d'anar en solitari i després de les eleccions "ja veurem què passa". Angelets. Potser creuen que el PP rebrà un fort càstig per les autopistes. No creiem que s'hi hagi de confiar en això. La fórmula més eficaç per superar el PP segueix sent la reeedició del Pacte però sincerament sembla la més improbable.