Ibiza: the party is over

Ho deia The Guardian el passat 23 d'agost: Crimewave may mean the party is over for Ibiza (L'onada de criminalitat pot significar que s'acabat la festa per a Eivissa). L'article posa diversos exemples de robatoris i de gent que assrgura que l'any vinent passarà les vacances a qualsevol altre lloc. Un d'ells és n'Alex Moojen, un senyor que lloga una casa a 4.000€ la setmana i que un matí arriba després d'haver passat una nit de festa i veu com els lladres li han entrat a casa. Traduïm literalment:

"Eivissa símplement està sense control", diu ell mentre jura no tornar a aquesta illa mediterrània que rep més de mig milió de turistes britànics cada any. El Sr. Moojen passa a ser un més dins del creixent grup de desil·lusionats amb els alts preus i l'augment del crim a Eivissa.

Per cert, una recerca a les notícies que The Guardian ha publicat sobre la nostra illa és significativa: crims, drogues i autopistes.

Futbol, TV3 i IB3

Ja la temporada (futbolística) passada vam haver veure amb indignació com els responsables del Govern Balear obligaven la població a veure el futbol a gravés d'IB3 i ho feien anul·lant el senyal de TV3 i de Canal 9 durant els partits de lliga. Això va donar lloc a un allau de cartes als diaris ("La dictadura de IB3" n'és el darrer exemple). Vilaweb en parlava fa uns dies. Ha hagut de passar tot un any fins que algú començàs a moure fitxa. Caldria que s'hi sumàs la resta de forces polítiques.

L'anomalia

És Sebastià Alzamora a l'article de l'Avui "L'origen sí que compta":

(...) sóc del parer que, si el senyor Montilla arribés a ser investit president de la Generalitat, tal eventualitat no seria cap triomf de la societat catalana ni de la seva capacitat d'integració, sinó una mostra de pura estupidesa política. I això, no perquè tingui cap mania racista contra els andalusos (al contrari: en tinc una cama sencera, i n'estic ben content), sinó per dos motius que em semblen diàfans. Un, que mentre Catalunya sigui un país dominat per un altre (Espanya, per si algú s'ha despistat) persistirà l'anomalia segons la qual la qüestió nacional serà la més urgent que hagi d'atendre el president de la Generalitat: i això significa que, sigui de dretes o d'esquerres, cal que el president sigui catalanista, condició que el senyor Montilla -i n'hi ha prou de prestar una mica d'atenció al seu discurs- no compleix.

Un president no catalanista només pot significar un retrocés per a Catalunya, i només una curiosa pilota d'obsessions traumàtiques explicaria que això succeís precisament ara. I dos, que, per molt que perfumem l'aire amb invocacions al bon rotllo, molta gent senzillament no vol que algú nascut a fora de Catalunya ocupi la presidència de la Generalitat: i això no sé si és xenofòbia però el cas és que és així, i no només a Catalunya sinó a qualsevol indret de l'Estat espanyol, i quasi diríem que del món conegut. Què hi farem, la condició humana té aquestes coses.

Ara hauríem de saber si els nostres partits nacionalistes entenen això o encara n'hi ha cap disposat a fer Montilla president de la Cheneralitá.

Immigració: tres tasses

Vergonyosa l'actuació del govern de Madrid (que lluny de ser conseqüència de la "deixadesa" ho és de la premditació), vergonyosa la ineficàcia (podríem dir-ne inexistència) de la Generalitat, vergonyoses (per dir-ho suaument) les declaracions de l'alcalde Clos. Sort n'hi ha que de mica en mica la gent va obrint els ulls i els qui fa uns anys erem titllats de fatxes i racistes quan parlàvem d'immigració, ara hem de veure com la progressia de casa nostra va assumint els nostres plantejaments. Més val tard que mai. Però aviat serà massa tard.

L'apagada de TV3

No podem fer altra cosa que destacar el contundent editorial de diumenge del diari Avui, sota el títol "Una nova trampa contra TV3":

Des que a finals dels anys 80 Acció Cultural va aconseguir desplegar els repetidors necessaris perquè TV3 es veiés a tot el País Valencià s'han succeït les maniobres -atiades des del govern de l'Estat o des de la Generalitat valenciana- per intentar impedir aquesta "anomalia". (...) l'Estat considera que el català "és una cosa" de la Generalitat de Catalunya i observa amb reticències que des de les Illes Balears o des del País Valencià hi hagi qui reivindiqui un mateix idioma i un mateix mercat. (...) això explica també que les freqüències per les quals Televisió de Catalunya arriba al País Valencià, utilitzant la xarxa de repetidors que va impulsar Acció Cultural, hagin estat contínuament motiu de polèmica i de diferents maniobres obstaculitzadores. La darrera s'acaba de concretar ara. Fa pocs mesos Eliseu Climent, secretari general d'ACPV, i el ministre d'Indústria van arribar a un acord. José Montilla -candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya pel PSC- garantia a l'entitat valenciana un canal de televisió digital terrestre que cobreix tot el país perquè TV3 hi arribi sense tantes distorsions. A canvi, però, va obtenir la cessió de les freqüències que ara fa servir TV3. Durant el Mundial de Futbol van ser utilitzades per La Sexta, que les ocupa, de manera definitiva, des del passat dia 16. És cert que TV3 tindrà un canal digital, però és més cert encara que ara el govern de l'Estat ha aconseguit enfosquir-lo al País Valencià. Les previsions més optimistes calculen que la TDT estarà plenament adaptada a Catalunya l'any 2009. El País Valencià pot trigar una mica més... Mentrestant, TV3 deixarà d'arribar al sud i perdrà una quota de pantalla que potser ja no recuperarà mai. L'episodi torna a ser lamentable. És trist que hagi estat un candidat a la presidència de la Generalitat qui hagi impulsat un pacte que perjudica la unitat i la vitalitat de la llengua catalana. I encara ho és més que tot això hagi passat amb el silenci i la complicitat del govern de Catalunya i de la mateixa TVC, que, pel que sembla, consideren una part del seu mercat una molèstia recalcitrant.

Per cert, convindria anar pensant que quan arribi a Balears i Pitiüses l'"apagada analògica", també se'ns haurà acabat veure TV3.

Pessimisme per Catalunya, optimisme pel Kurdistan

Relegat a l'Avui a una columneta el dissabte, encara podem gaudir dels articles de l'outsider Alfons Quintà al Diari de Girona. Sempre rigorós i ben documentat. Una raresa dins la nostra premsa, vaja. És el cas de l'article "Pessimisme per Catalunya, optimisme pel Kurdistan" (via Neopàtria):

Els kurds saben fer política, en unes condicions objectives molt pitjors, i nosaltres hem perdut el sentit de la realitat. (...) ara Catalunya, en el camp polític i en un grapat d´altres terrenys, no pot aspirar a ser un model per a res. No ens podem comparar amb els kurds, ni de lluny. (...) Per fer-ho breu, els dos autors consideren que els kurds juguen molt bé les seves cartes. Saben on volen anar i hi estan anant, amb prudència i seny. Han creat un Kurdistan iraquià que funciona molt millor que la resta de l´Estat. Eviten estridències -com voler-ho tot, de seguida- perquè creuen que això els perjudicaria. Tots hem somiat que Catalunya podia arribar a ser un model per a les nacions sense Estat. Ara només el fet de recordar-ho fa riure.

Rèquiem per Formentera

Un altre indret privilegiat dels Països Catalans que ja fa temps que agonitzava, ara rebrà la seva sentència de mort. Ho explica clarament l'article "El falso `boom´ de Formentera" de Miguel Ángel González al Decano d'avui:

(...) Este incremento de tráfico, que para las dimensiones que tiene la isla sólo puede calificarse de barbaridad, es el principal argumento de la Autoridad Portuaria para exigir la ampliación y la mejora de las instalaciones en el puerto de la Savina que, por lo que sabemos, se abordarán después del verano. Cabe pensar que la ampliación del puerto y una estación marítima de mayor capacidad contribuirán decisivamente a potenciar, todavía más, la oferta y la demanda. Y a partir de aquí no se ve cuál puede ser el final de la espiral insostenible en la que ha entrado Formentera.

I això sense parlar de la construcció.

TV3 i en Paquillo

No ens volem fer pesats, però és que TV3, la tuya, acaba de donar (en aquest cas era el 3/24) dins la secció d'esports la notícia de com a un poble de Granada han celebrat la victòria a Göteborg del corredor de marxa Paquillo Fernández. Molt interessant. Tota Catalunya hi estava pendent. I la notícia ha estat il·lustrada amb imatges de la penya de seguidors del corredor espanyol, aplegats a un bar del poble i vestits per a l'ocasió amb samarretes d'España i la cara pintada amb la rojigualda. No tenim res en contra d'en Paquillo i els seus amics d'aquest poble de Granada però, fins i tot a l'estiu, és una vergonya el tractament de les notícies i els referents nacionals que ens ofereix la Televisió de Catalunya. També ho podeu veure a la web dels "serveis informatius" de la tuya.

Per cert, la notícia ens l'explicava pel 3/24 un d'aquests nous fitxatges de TVC que parla un català a l'estil Montilla, molt de moda malauradament.

Idiotitzar i buidar de catalanitat

Fa poc parlàvem de la vergonyosa línia editorial i de continguts que des de fa temps ens ofereix TV3 la tuya. En aquest sentit, cal destacar el que diu Joan-Elies Adell al seu article "'Karacat' o l'efecte karaoke" de l'Avui de dissabte. Responsables de Catalunya Ràdio, també en prenguin nota:

Quan arriba l'estiu, bona part de l'esforç publicitari que fan les cadenes de televisió sobre la programació estival és tractar de convèncer-nos que allò que cal oferir als teleespectadors són programes refrescants, lleugers i de baixa volada. Com si la calor impedís pensar i la intel·ligència només fos apta per a les baixes temperatures. (...) No crec casual que siga ara quan TV3 haja apostat pel karaoke, seguint l'estela de Canal 9 i IB3. I és que la paraula japonesa kara es refereix a l'absència de l'orquestra però també serveix per definir la buidor d'una política cultural de les institucions i dels mitjans catalans, que també afecta la música. Ens haurem d'inventar un neologisme per diagnosticar l'interès polític i mediàtic per la cultura catalana. Karacat: buidor de catalanitat.

'TV3 ja no és la meva'

És el títol de la carta detacada avui dins la secció de cartes dels lectors del diari Avui. La signa Albert Larré i Pedra i sintetitza prfectament el que els indígenes sentim de des de fa temps envers els mitjans de la CCRTV i especialment TV3, la tuya:

Vaig veure per primera vegada (i us asseguro que serà la darrera) el programa de TV3 anomenat Cantamania. La meva sorpresa va ser que, d'entre els premis atorgats, un representa l'ase català i un altre, el toro (espanyol?). Tots sabem què representa aquest toro a Espanya. Estic segur que cap cadena de televisió de la resta d'Espanya utilitzarà l'ase català com a premi de cap concurs. ¿És aquesta la manera de fer-nos més simpàtics a la resta d'Espanya? ¿És una forma de corregir allò que molts polítics catalans il·lusos ens diuen que els catalans no ens sabem explicar a la resta d'Espanya? Jo només crec que és una conseqüència del procés d'espanyolització que ja fa temps que pateix la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Un altre exemple d'aquesta mentalitat espanyola: en els titulars d'inici dels telenotícies de diumenge passat es donava informació del Gran Premi de França de Fórmula 1. S'anunciava el resultat d'Alonso mentre que no es deia res de De la Rosa. Des de fa un temps TV3 ha deixat de ser "la meva".