Sorprenent Lluís Llach

No podem deixar de comentar l'entrevista que va fer ahir la Terribas a Lluís Llach, on el cantant va fer, com sempre, un exercici de normalitat nacional prohibit a TVC: parlar de la nostra nació en clau dels Països Catalans. També ens va agradar quan preguntat sobre la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, Llach va dir que la iniciativa de delegar la gestió cultural a un organisme autònom i extern a l'àmbit polític sempre és bo, però que serà molt difícil que aquest Consell es pugui alliberar de la tradició de capelletes i enveges que arrossega el patètic món cultural del Principat. I finalment, també ens va sorprendre la crítica subtil a ERC i al seu brillant curriculum dins del Tripartit 1.0. LLach, vigila.

La creu, el vel i la por

British Airways (BA) permite el uso de turbantes a sus empleados de religión sij y el uso del hiyab - pañuelo que cubre la cabeza, pero no el rostro- a sus empleadas musulmanas. Sin embargo llevar un crucifijo del tamaño de cinco céntimos de euro colgado de una cadena provocó que Nadia Eweida fuera enviada a casa al no aceptar quitárselo, tal como le exigió su jefe. (...) El multiculturalismo parece no haber funcionado en este caso y en estos momentos se extiende el desconcierto al comprobar la existencia de guetos regidos por códigos de conducta y leyes propias, lenguas que no son la inglesa y un nivel de pobreza y marginación social considerables. No obstante, el sentimiento de culpa de los británicos no es suficiente para explicar la hipersensibilidad con la que se trata la mayoría de las
reivindicaciones asociadas a otras tradiciones religiosas; la convicción de que Londres continúa siendo un objetivo terrorista y de que resulta imperativo no ofender a los musulmanes pesa muchísimo. (...) Así, mientras los modistos han retirado el uso de versos del Corán en las telas de sus nuevas colecciones y los humoristas se lo piensan dos veces antes de dibujar viñetas que puedan resultar ofensivas, las cruces y otros símbolos religiosos cristianos se incorporan al vestuario punk y también a otros tipos de moda mientras que los periódicos no se reprimen a la hora de hacer chistes y viñetas sobre obispos y papas. ¿Mismo rasero? Probablemente no. [+ llegir article sencer: versió jpg i versió web lavanguardia.es]

És Montserrat Gibernau, catedràtica de Política, Queen Mary College, Universitat de Londres, al seu article de La Vanguardia, "La cruz y el velo" (versió jpg i versió web lavanguardia.es).

Maragall, no ens menteixi

Quan l'Antoni Bassas pregunta a aquest sinistre conseller com és que si augmenten les hores de castellà el conseller diu que el català en surt reforçat. I Maragall respon que la sisena hora ho compensa. El que no diu en aquesta entrevista però deia recentment a Els Matins de TV3 és que la sisena hora no és, o no ha de ser necessàriament, lectiva (no és una hora de classe). Total: increment de classes en castellà, no en català. Digui-ho, conseller.

Per cert, quan un conseller diu "rapartu" per (suposem) "repartiment", la cosa pinta molt malament.

Dit això, i atès que estem amb el tema de l'increment del castellà, no us perdeu la breu reflxió que en fa al respecte el gran Gabriel Bibiloni a "Sobre nivells de llengües".

La mamada de la Terribas

Només es pot qualificar de mamada periodística el que ahir a la nit va fer la Mònica Terribas a l'impresentable de Sami Naïr. N'Alfons Quintà ens informa sobre aquest pocavergonya:

En els darrers temps de l'anterior Generalitat va resultar que des d'una banda i l'altra de la plaça de Sant Jaume -Generalitat i Ajuntament- es va produir un gran enamorament envers un mateix personatge, Sami Naïr.

En vaig parlar diverses vegades. Magribí nacionalitzat francès, sempre m'ha recordat el paper del que a Espanya se n'havia dit el moro amigo, és a dir, el del magribí que dóna gust d'escoltar a la metròpoli colonial.

Naïr sempre ha estat ultrajacobí. Va ser assessor oficial de, la reedició pura i confessada de Robespierre, quan aquest va ser ministre d'Interior francès, així com eurodiputat del grup creat per Chevènement, el més contrari a tot poder allí dit regional del Parlament Europeu.

Ara Sami Naïr s'ha vist condemnat a França, en primera i segona instància, per "difamació racial", juntament amb l'escriptor de 84 anys Edgar Morin (per cert, Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat) i Danièle Sallenave. Tots tres van signar un article realment insultant per a Israel i el conjunt del poble jueu.

He llegit l'impresentable article i la sentència, que m'ha semblat del tot ajustada al dret. No es pot dir de cap poble que sigui "menyspreador, trobant satisfacció en humiliar", ni que "els jueus víctimes de la inhumanitat mostren una terrible inhumanitat", entre altres barbaritats. El denominador comú era assimilar la política dels nazis respecte als jueus a la dels israelians (de fet, en el seu llenguatge, els israelites, en usar el mot jueus) amb els palestins.

Però tot això la Terribas es veu que ho passa per alt i permet que aquest personatge es passegi per la televisió pública d'aquest país amb aires de gurú de la política internacional mentre critica les "polítiques identitàries". Meravellós. I aquesta dona havia de ser una punta de llança d'ERC a la Corpo? Estem salvats.

Un mitjà

Llegim [via Nació Digital] que s'ha creat un diari digital "inspirat per un grup d'empresaris molt vinculat a Convergència i Unió, i que lideren Ramon Grau i Fèlix Riera. El director és Jordi Cabré, membre de la fundació liberal Catalunya Oberta. (...) Hi signen articles d'opinió Héctor López Bofill i Rafael de Ribot i l'enfant terrible de la dreta nostrada, Salvador Sostres". Gran notícia, només que sigui pel fet que serveixi de contrapunt a la resta de mitjans de comunicació, de l'òrbita socialista (la Corpo, COM, SER, Grupo Z, etc). I el fet que el seu director sigui membre de Catalunya Oberta fa la notícia doblement positiva.

Ja ho sabeu, artistes

Sobre les exigències dels okupes en parlàvem fa uns dies i dèiem que, com els del circ, la resta d'artistes també podrien des d'ara okupar un local o bé reclamar que l'ajuntament els en cedeixi un. Avui rebla el clau, amb molta més traça i gràcia, en Sebastià Alzamora:

Sense cap ànim de presumpció, aquí el sotasignat és un artista. (...) com a tal artista, vull aprofitar aquesta pàgina que gentilment em cedeix l'AVUI per reclamar a l'Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat, al ministeri de Vivenda o al Papa de Roma, a l'autoritat que sigui en definitiva, un local en condicions adequades per dur-hi a la pràctica la meva sublim tasca. En el cas altament probable que els hipòcrites dirigents facin el sord i desatenguin la meva petició, aviso que sóc molt capaç d'okupar la casa d'algun editor del país, aquests especuladors sense ànima que es lucren sense mesura ni vergonya a costa del talent dels altres. [+ llegir la resta de l'article]

És el que tenen els socialistes

Per als qui no ho sàpiguen, Can Ventosa és l'espai cultural (auditori, biblioteca, etc.) del progressista Ajuntament d'Eivissa. I dirigit per un català. Bé. Llegim que "La `Navidad Flamenca´ vuelve un año más a Can Ventosa". Una cosa molt nostra. És el que tenen els socialistes. No programaran Els Pastorets, no fos cas que algú ho veiés com un acto de nacionalismo pancatalanista, però, és clar, s'ha de mantenir content l'electorat andalús i cada any fem les navidades flamencas.

Català de l'any

En condicions normals no el proposaríem, però atesa la situació nacional, recollim el testimoni de proposar Salvador Sostres català de l'any.

Alcalde, i el meu local?

Els ocupes de Can Ricart diuen que necessiten un espai per assajar i exigeixen [sic] que l'ajuntament els en proporcioni un. Amb dos collons: "Consideramos que existe una demanda real de espacios sociales, culturales y artísticos autogestionados; y practicamos la okupación como acción legítima exigiendo su despenalización" (en castellano, claro). Meravellós: com que necessitem un espai per assajar, n'ocupem un per la cara i a sobre tenim la barra d'exigir que no es penalitzi aquesta ocupació (és a dir, que tothom que ho vulgui pugui entrar a tranquilament a ocupar qualsevol habitatge o local per poder desenvolupar la seva activitat). Amb aquella alegria.

Jo tinc alguns amics que toquen a diversos grups de rock. Necessiten assajar, especialment els bateries (que no poden tocar a casa seva i necessiten un local tancat i insonoritzat). De sempre, aquests grups han llogat locals on hi assagen però des d'ara podran ficar-se a qualsevol lloc que trobin (tant se val qui en sigui el propietari) i fer-se'l seu, o bé "exigir" a l'ajuntament que els en proporcioni un. Tinc un amic que és escultor. Treballa metalls, obres de grans dimensions. Naturalment no ho pot fer a casa seva. Fa anys que desenvolupa la seva activitat a una nau industrial llogada, on pot treballar i tenir-hi les escultures. Li diré que avui mateix deixi de pagar el lloguer d'aquesta nau i n'ocupi alguna que trobi. I si el propietari el vol fer fora, que demani una reunió amb Jordi Hereu i "exigeixi" que l'ajuntament proporcioni locals als escultors de Barcelona. La resta d'artistes arreu del país poden fer el mateix amb el seu respectiu ajuntament.

Per cert, m'oblidava de dir que aquests músics de rock i aquest escultor de què parlava són molt bona gent i mai han causat problemes al veïnat.

On són les protestes?

Ho llegim al final de les notícies breus, quatre línies i, naturalment, a la televisió ni ho esmenten:

Una escola alcorànica insta a exterminar tots els jueus:
El govern danès es va mostrar sorprès al saber que una escola alcorànica situada a la localitat danesa d’Odense ensenya als alumnes que l’única manera d’arribar a la pau al Pròxim Orient és exterminar tots els jueus. El centre diu que tots els jueus són nazis i que el president George W. Bush hauria de ser electrocutat. [enllaç en pdf, pàg. 20]

Meravellós. "Exterminar tots els jueus". No em vull ni imaginar el tractament que hi donaria la premsa de casa nostra si a una escola d'Israel s'ensenyàs als alumnes que "s'ha d'exterminar tots els musulmans". No m'ho puc imaginar. Per cert, encara no hem vist la nostra progressia convocar manifestacions de rebuig al respecte. Tampoc els nostres intel·lectuals piulen mai davant d'aquestes coses. És com els assasinats per enverinament de poloni. Putin té immunitat mediàtica. Algú s'imagina què hagués passat si això ho hagués fet Bush?

Bé, ja que hi som, no volem deixar escapar l'oportunitat de recomanar la lectura del darrer article de l'outsider Rahola, "La genuflexió de Ratzinger".