Vista: de moment no el veurem

Com tots sabeu, Windows Vista ha arribat a les botigues. Però com tots també sabem, encara hi ha llengües de primera i llengües de segona. Vista ha arribat a les botigues només en castellà. La comunitat indígena catalanoparlant (uh! uh!) haurà d'esperar al març. Aleshores es començarà a distribuir també als fabricants que l'incorporaran als seus ordinadors de manera que es calcula que entre l'abril i el juny es podrà trobar Windows Vista en català si hom compra un ordinador (tot amb el benentès que arreu dels Països Catalans hi haurà total disponibilitat del Vista en català, cosa inversemblant). Passat l'allau de comandes dels primers mesos, sempre hi haurà qui farà números i dirà que la demanda de Windows en castellà supera de llarg la de català. I així funcionen les coses.

Desarrollo y prosperidad

Un grupúsculo de comunistas, separatistas y radicales de todo tipo se estan movilizando contra el asfaltado del camino de sa Font des Murtar (Sant Carles de Peralta). Estos ibicencos que quieren convertir Ibiza en una isla de alpargata y algarroba, desde sus planteamientos aldeanos y localistas (algunos hasta hablan en payés entre ellos), se oponen inexplicablemente al progreso, al desarrollo y la prosperidad que les brinda el excelentísimo ayuntamiento de Santa Eulalia del Río (y olé) asfaltando y edificando el municipio. Desagradecidos!

4-0: no té preu

El cap de setmana ens ha deixat un a alegria de les grans, i no ens referim a la victòria del Barça: el darrer equip de la classificació, el cuer, el nouvingut des de segona, el Nàstic li ha clavat quatre gols a l'apañó.

"Perros no", cans tampoc

Perros no, cans tampoc, oi? Aquest és el bilingüisme de l'únic municipi d'Eivissa no governat pel PP. Estam salvats.

"Espanya és diferent"

Avui no ens podem estar de destacar l'article de Vicent Partal "Espanya és diferent":

Iñaki de Juana Chaos és, com tothom sap, militant d'ETA. Fou detingut el gener del 1987, acusat d'haver assassinat 25 persones. El resultat del judici va ser una condemna a tres mil anys de presó. Des d'aleshores s'hi ha estat. Però com que el Codi Penal espanyol no preveu la cadena perpètua, hi ha un límit de trenta anys que és el temps màxim legal que un pres qualsevol pot complir. En aquest termini, s'hi apliquen beneficis penitenciaris diversos, gràcies als quals De Juana Chaos va complir íntegrament, en termes legals, la condemna l'any 2004. (...) Però de Juana Chaos no és al carrer. Mesos abans d'eixir-hi l'Audiència Nacional li va aplicar una condemna completament nova, de dotze anys i sis mesos de presó, per haver escrit dos articles (El escudo i Gallizo) al diari Gara (un delicte d'opinió, per tant). [+ llegir l'article sencer]

En un altre ordre de coses, per a aquest diumenge, 28 de gener, l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) ha convocat la quarta visita del programa d’excursions de la temporada 2006-2007 amb un recorregut entre Portinatx i la cala d’en Serra, passant pel far de la punta des Moscarter, municipi de Sant Joan de Labritja. En la visita, els membres de l’Entesa (ENE) aprofitaran per donar a conèixer a l’assistència les característiques –públiques- del projecte de port esportiu que l’empresari Tomás Suárez preveu as Portitxol de Portinatx. Així mateix, els nacionalistes aprofitaran per denunciar aquest projecte i la política territorial del PP, atès que el PTI que ha elaborat deixa la porta oberta a aquests tipus de projectes. El fet que el Consell i el PP hagis anunciat no saber-ne res del projecte no dóna cap tipus de garanties a ENE que no tiri endavant aquest projecte, o algun similar, perquè el PTI ja hi preveu alguna infraestructura portuària. En aquesta ocasió, ENE ha convocat la gent interessada a les 11.00 h., a la plaça de sa Graduada (Eivissa) i la plaça de l’Ajuntament (Santa Eulària), i, a les les 11.30 h., a l’aparcament de la platja de Cas Mallorquí, la darrera de les platges de Portinatx si s’hi accedeix per la carretera principal. Precisament aquesta platja està situada en l’àmbit des Portitxol. L’itinerari partirà d’aquesta platja, per passar per la costa nord, rocosa, de l’àrea de Portinatx, i arribar a l’espectacular far de la punta des Moscarter. D’allí, s’anirà a la cala des Canons, des d’on s’arribarà, per la costa, a la cala d’en Serra, lloc on es troben les ruïnes d’un avortat projecte turístic, i que l’Entesa (ENE) troba que s’haurien d’esbucar per, així, poder esponjar aquella àrea. Finalment, per l’interior es caminarà fins a Portinatx. En el transcurs de l’excursió es duran a terme explicacions sobre el què s’hi pot observar, es repartirà material explicatiu i es durà a terme un sorteig de llibres entre els assistents.

Aclarim conceptes

Avui aclarim alguns conceptes. A Can Socialista, José Bono va participar al programa de Júlia Otero i va dir que "Sin los catalanes España sería mucho más pobre". Que quedi clar: sense els espanyols, Catalunya seria molt més rica.

Segons el secretari d'Afers Exteriors, Albert Royo i Mariné, Catalunya vol “normalitzar la presència del Govern en sistemes multilaterals com el de Nacions Unides” i ho fa, per variar, pagant, en aquest cas per ajudar a combatre la pobresa. Tot molt bé però, cal aclarir-ho, només es normalitzarà la presència catalana a Nacions Unides quan en formi part al costat de França o Espanya.

I ja era hora que algú (i és trist que hagi hagut de ser el propi Jordi Pujol) posés en clar que això de la Catalunya social és una collonada. Com si CiU només hagués governat per als banquers i grans empresaris. És clar, ja coneixem la visió àmplia i el profund coneixement del país que tenen els socialistes, oi?

Per últim, no cal fer grans debats ni llargues tertúlies: els okupes, en tant que ocupin una propietat que no és seva, seran delinqüents. Encara que siguin simpàtics.

Turquia, encara

Bé, ja han passat uns dies des de l'assassinat del periodista turc d'origen armeni Hrant Dink (enllaços a la BBC en anglès i en castellà). Dink era conegut per promoure la reconciliació entre turcs i armenis, alhora que exigia al govern turc el reconeixement del genocidi armeni (cosa que encara esperem). La premsa de casa nostra hi ha passat de puntetes o ha fet èmfasi en l'assassinat i no en el fet que això és només un simptoma de la manca de llibertats i drets més elementals a Turquia, país que vol ingressar a la la Unió Europea.


Per cert, no volem deixar de recomanar-vos la lectura de l'article "30 minuts: Operació maquillatge" aparegut al Diari de Balears:

(...) ha estat un magnífic documental de ficció, hàbilment teixit per disfressar el trist paper d'Unió Mallorquina i transmutar-lo en quelcom més presentable (...) Veient aquest reportatge, hom s'arriba a creure que l'aportació més rellevant per restaurar la legalitat i reduir la pressió urbanística a Andratx es deu al partit de Munar (...) Per res no s'ha esmentat al reportatge que el passat desembre tota l'oposició al Consell de Mallorca s'aixecà quan UM es negà a condemnar l'escàndol d'Andratx (...) Fa quinze dies, Vicenç Villatoro publicava a l'Avui un article duríssim sobre el descrèdit dels informatius de TV3. Hi diu que el seu retrocés és tan espectacular que té efectes sobre la imatge de marca, sobre el segell de prestigi de la casa. Afirma que han perdut pluralitat, imparcialitat i qualitat. Em pensava que feia llarg. Avui he comprovat quanta raó que té. [+ llegir l'article sencer]

I per acabar-ho d'adobar llegim avui a Vilaweb que Unió Mallorquina vota la dimissió del conseller d'Interior pel cas Andratx: "A pocs mesos de les eleccions municipals, Unió Mallorquina, soci del PP al Consell de Mallorca, ha tornat a prendre distàncies respecte del PP". [+ llegir notícia sencera]

Se'ns mor el pacient, Sr. Bargalló

L'Avui publicava ahir una entrevista amb Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull i exconseller primer de la Generalitat (càrrec vacant). I en Bargalló encara es vanta dels convenis que va signar amb la vicepresidenta del Govern Balear sobre TV3-IB3. S'han de tenir pebrots. Però això és l'única i petita referencia als Països Catalans dins l'entrevista. L'important ara és Frankfurt (portar-hi escriptors en castellà, suposem), i les col·laboracions amb Londres i Nova York. Tot això ens sembla molt bé i permet sortir a les fotos però hi ha una cosa que el Llull no pot oblidar. La promoció de la llengua i la cultura catalanes és especialment necessària allà on estan en perill: allà on encara són llengua i cultura pròpies, allà on encara són vives per bé que agonitzant lentament. Primer hauríem de salvar el pacient i assegurar-ne les constants vitals. Després ja el maquillarem i el treurem a passejar.

I els convenis, senyor Bargalló, ni els esmenti.

Elevem el nivell

Aquests dies estem veien com ha aixecat una notable polseguera la gens sorprenent notícia destapada alhora per Tripartit-Watch i Són Com Són en relació a l'autoria del Busot per part d'ERC. En aquest sentit volem recollir el parer de la gent de confidencial.cat per dir que no només l'enemic és un altre sinó que del que es tracta és d'elevar el nivell del contingut dels blogs. Aquest és principal problema del Busot, el to barroer i agressiu, però pijor era el baix nivell del difunt blog convergent Tumbuctu. De blogs polítics n'hi ha de tots colors, més ambiciosos i més humils però, si us plau senyors, elevem una mica el nivell i deixem de caure en l'insult, la patacada i la desqualificació personal fàcil. El famós fet diferencial rau, entre d'altres coses, en això.

Fem un exercici?

Diumenge el programa "30 minuts" de TV3 emetrà el reportatge "Andratx, corrupció vora mar". I ja sabeu quin exercici s'ha de fer en casos com aquest: mentre estigueu veient el reportatge es tracta d'anar substituint mentalment els noms de lloc, d'alcaldes, regidors i arquitectes mallorquins per noms d'Eivissa que tots coneixem. Vejam si les coses encaixen.

La societat benpensant

Una lectura interessant per al cap de setmana, l'article de Xavier Roig a l'Avui:

Fa uns mesos, un grup de catalans va promoure una campanya per aconseguir que Barcelona dediqués un carrer a Winston Churchill. No se'n van sortir. Això sí, tenim places dedicades a Karl Marx, i a Salvador Allende -perfecte cretí, per cert-.(...) Agafin un estudiant i preguntin-li quantes hores han dedicat a estudiar la Segona Guerra Mundial a l'escola. Qui era Roosevelt? Preguntin-li, també, quantes hores han dedicat a estudiar l'època gloriosa de Catalunya -aquella que hauria de generar mitologia-. Aleshores demanin-li, també, quantes hores han dedicat a l'escola a opinar sobre la maldat dels Estats Units. ¿Algú ha fet una estadística de quants mestres han deixat d'explicar Josep Pla o Josep Maria de Sagarra perquè no eren d'esquerres? I la Guerra Civil Espanyola, com s'explica? Els franquistes no eren els bons -això ja ho sabem-. Ara bé, ¿segur que els del bàndol republicà ho eren? I, per curiositat, ¿Stalin es presenta com un assassí o com un antifeixista? [+ llegir l'article sencer]

Urbanisme i justícia

Ahir el programa L'Oracle de Catalunya Ràdio va tenir com a convidat en Biel Barceló, secretari general del PSM-Entesa, i es va parlar del cas Andratx i de la corrupció urbanística en general a balears i Pitiüses (podeu sentir i descarregar el programa des de la web de L'Oracle). Com sempre, finalment acabem al mateix punt: a un Estat on la justícia està polititzada i la separació de poders no existeix, què en podem esperar? Coses com aquesta: "El jutge elimina del sumari del cas Voramar mig miler de trucades del conseller d'Interior". No ens cansem de repetir que els jutges saben el que han de fer.

El català a Eivissa: tic-tac

Ho llegíem al Diario de Ibiza d'ahir: "El 31 por ciento de los nacidos en Eivissa y Formentera son hijos de madre extranjera" (extrangera vol dir, en aquest cas, no espanyola). Si tenim en compte que la majoria d'habitants de l'illa (que ja en són 120.000, per cert) és immigrant (espanyol), ja us podeu fer una idea de com tenim l'illa. Si, a més, hi afegim el fet que la pràctica totalitat de fills de parelles mixtes entre eivissencs/ques i espanyols/es parlen castellà (cosa que diu molt poc en favor de l'autoestima i la dignitat col·lectiva eivissenca), us podeu imaginar quant de temps li queda a la llengua catalana a Eivissa. Tic-tac, tic-tac.

Per acabar-ho d'adobar, l'ajuntament de Santa Eulària des Riu ha fet un programa de festes nadalenques farcit de perles molt nostres com és un espectacle flamenc, l'espectacle Fantasía de Navidad, Las marionetas de Cachirulo y sus amigos, l'espectacle infantil Una loca Navidad, l'espectacle infantil S.A.E. (Super Agentes Especiales), contacontes ¡Qué locura!, etc. Una inestimable ajuda al foment de la nostra llengua i la nostra cultura. Gràcies, amigos. Per la mateixa regla de tres, l'any vinent esperem un programa de festes farcit de sardanes i castellers.

Comencem malament

Comencem l'any malament. Les reaccions a la mort de Saddam a casa nostra han estat en forma de lloances al dictador. Certament, no l'havien d'haver matat. Han creat un màrtir. No per als islamistes. Per als antioccidentals. Per cert, l'amic Barcepundit ens ofereix el videu de l'execució. Sencer.

Per altra banda, Romania i Bulgària s'incorporen a la [des]Unió Europea. Per a TV3, ahir, el més destacat de la notícia era que la UE passa a tenir tres alfabets. Ho van repetir dues vegades. Gran anàlisi política. L'alegria naïf sociata. Telenotícies estil Ágata Ruiz de la Prada. I no us perdeu el brillant article d'en Vicenç Villatoro "La crisi de TV3":

Per quart any consecutiu, TV3 no serà aquest 2006 la televisió més vista a Catalunya. (...) ¿On són, al meu parer, les causes d'aquesta crisi, tan greu pel que fa al pes de la televisió pública -la ràdio pública demanaria també una altra reflexió en profunditat- com pel que fa al pes de la llengua catalana dins l'oferta televisiva? Quan estem parlant de quatre anys de pèrdua del lideratge no crec que es puguin considerar causes conjunturals, sinó que probablement són de fons. (...) Els problemes de TV3, en termes d'audiència, són molt fàcils de detectar: són els informatius. (...) Els informatius de TV3 han perdut pluralitat, han perdut dinàmica de contrapesos i, de retop, imparcialitat, han perdut qualitat i han perdut ambició. S'han barallat amb el seu públic i no l'han substituït per un altre. D'una banda, ha triomfat una ideologia de la informació de proximitat que és en el fons una ideologia de la subsidiarietat, una ideologia de carrilet: nosaltres informem de les coses d'estar per casa, de les coses domèstiques, dels successos pròxims, que de les coses importants ja n'informaran els espanyols. La secció d'internacional ha perdut pes i l'ha substituït per una sobrecàrrega d'interpretació ideològica. Mancats de direcció i de criteris professionals, els telenotícies han derivat cap a una crònica de successos, una breu pinzellada d'editorials sobre política internacional -sobrecarregats d'opinió, i tota del mateix signe- i una repassada quotidiana per l'agenda de tota mena de plataformes i onegés. Molta opinió, molt bonisme, molt d'antioccidentalisme i molta menys informació. S'ha acusat els informatius de TV3 de desnacionalitzadors i de sectaris. Per mi, la seva peculiar forma de desnacionalització és precisament la pràctica d'un localisme extrem, subsidiari (...) Les culpes de la crisi són internes i el seu epicentre és als informatius. No seria greu si TV3 no fos tan important per al país i per a la seva llengua. Ara, si el país està en fase postnacional i la llengua en fase postpolítica, no passa res si TV3 s'enfonsa. Ja sé què ens diran (tot i que no sé si serà veritat): sí, s'enfonsa, però ens surt més barata.