'ibiza punto es, coño'

Fa temps que ens ho temíem i sembla que serà definitiu. L'Ajuntament d'Eivissa, l'únic de l'illa que encara no està en mans del PP, substituirà l'actual domini eivissa.org pel domini (má epañó) eivissa.es

A la propaganda institucional del nou aparcament de sa Colomina i de la Setmana del Comerç a Vila ja hi apareix el logo municipal i el seu nou flamant domini.
De res serveix l'existència del domini .cat (uuuhh, lo que ha disho), de res serveix fer-los entendre que és molt més coherent i barat mantenir el domini .org, de res serveix la presència d'ERC al consistori (encara que només sigui per a detalls d'aquest tipus). Aquí el més important és Espanya i s'ha de fer tot el possible per remarcar allò de "Ibiza es España". Sinó el turisme no vindrà, home!

punt es y punto.

Socialistes ciutadans

Llegim una notícia d'una curiosa reunió d'amics "no nacionalistes":

Rosa Díez acompañaba este martes a los miembros de Ciutadans en la puesta de largo del partido en Madrid. La diputada ha tomado la palabra para criticar a esta "España rota", el camino que va "de mal en peor" (...) "Mi partido mira al pasado como si fuera el futuro", ha dicho. "Las cosas van mal y todo apunta que van a ir a peor". El acto ha sido presidido por Albert Boadella.

Com diuen en castellà, "Dios los cría..."

Tres de breus

Avui, tres cites breus:

"el president Montilla i els seus consellers (...) van fent revisionisme nacional, és a dir, van administrant els calmants necessaris al procés d'eutanàsia. ERC, per la seva banda, n'elabora els principis teòrics: despolitització de la llengua i substitució del catalanisme titllat d'identitari pel "catalanisme social", una invenció aplicable sense límits geogràfics que prescindeix del fet diferencial, que era la base mateixa del catalanisme de sempre". - Heribert Barrera a "Satel·lització i eutanàsia".


"De la derrota un país se’n pot refer si és seriós, responsable, sòlid i malgrat les dificultats ambiciós. Del ridícul, no". - Jordi Pujol a "Potinejar".


"l'existència del govern Zapatero depèn, literalment, dels partits polítics que, per exemple, exigeixen que TV3 siga vista al País Valencià. (...) com serem capaços d'autodeterminar-nos si no som capaços d'impedir que el PP tanque TV3, perquè no som capaços d'actuar de forma coordinada i decidida, tot exercint el poder real i tangible que tenim?" Vicent Partal a "Política i poder".

Per una televisió d'àmbit nacional

El govern valencià vol executar de manera imminent el tancament de la recepció de TV3 al País Valencià. A les Illes, la recepció de TV3 també es troba greument amenaçada. Protesta als presidents Montilla, Camps i Matas per aquest atac a la llengua i la cultura catalanes i a la llibertat d’expressió. Evitem el tancament de les emissions del TV3 a part del territori!
Enviem un correu electrònic a:

El President de la Generalitat de Catalunya
El President de la Generalitat del País Valencià
El President del Govern Balear
El Ministre d'Indústria espanyol

ERC, CiU, Llach i Montilla

Quan José Montilla va fer la seva arribada al concert que Lluís Llach va oferir a Verges dissabte passat, va ser xiulat i escridassat pel públic. Vaja, vaja, o bé eren tots una colla de convergents, o bé ens trobem davant la gran paradoxa segons la qual els mateixos que van votar ERC sabent que faria president Montilla, ara escridassen Montilla. Brillant. Pot ser per això que en Vendrell ha fet la seva al·lucinant proposta a Mas? Per cert, el locutor de TV3 va transmetre i va explicar en directe la xiulada en lloc de, per exemple, donar pas a publicitat. Aquest noi no en sabia. Ja deu haver estat acomiadat.


I avui també volem recomanar l'article de Miquel Payeras "El futur de TV3 a Balears":

A Balears, la diferència [en relació al cas valencià] és que el senyal analògic no el distribueix cap entitat privada sinó IB3, d'acord amb el Conveni que subscrigueren els governs català i balear el 2004, en un pacte signat per Jaume Matas i Pasqual Maragall. Per tant, l'actual recepció analògica està garantida. Però què passarà quan se produeixi l'apagada analògica i passin totes les televisions a emetre en digital el 2010? Doncs que si no s'hi posa remei, TV3 deixarà de veure's a Balears. (...) És cosa dels dos governs i, de moment, l'actitud que ha demostrat la Generalitat de Catalunya envers el cas valencià no permet ser gaire optimista.

Les amenaces, totes

Com tothom sap, el periodista Jordi Barbeta, al seu article de diumenge passat a La Vanguardia va fer públic que havia rebut greus amenaces del director de l’Oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat i home de confiança de José Montilla, Antonio Bolaño, amenaces que van culminar amb la ja famosa frase "te juro que no voy a parar hasta joderte". A la tertúlia d'en Bassas, dilluns a Catalunya Ràdio, Barbeta va afegir que només un diari fort com La Vanguardia es podia permetre que un dels seus periodistes fes pública una cosa així sense por a rebre'n conseqüències i va dir que n'hi ha que han de callar. Bé. José Montilla ja ha dit que no cessarà ningú perquè és una conversa privada. Sobre aquest brillant argument només cal llegir la resposta d'en Sostres a "Una conversa privada": "Una conversa privada? Antonio Bolaño va amenaçar el periodista Jordi Barbeta des d’un telèfon del govern i perquè era un càrrec del govern. Si allò va ser una conversa privada, el Watergate va ser també una conversa privada, els alcaldes corruptes tenen també converses privades amb els promotors immobiliaris i al capdavall cal recordar que la solució final va acordar-se igualment en una conversa privada. I no crec que Montilla hi fos, o si? Bolaño i Barbeta no van tenir cap conversa privada: la mà dreta del president amenaçava un periodista".

Ara bé, el que ens sobta és que fa uns dies, també al programa de l'Antoni Bassas (mirarem de localitzar les declaracions), algú va dir que el socialista Joan Ferran es dedicava a amenaçar periodistes de la CCRTV si feien servir l'expressió "Països Catalans" (!), i la cosa ha passat desapercebuda. Com qui fa un comentari sobre el temps que fa.

Televisió en català?

"TV3 es veia en analògic [al País Valencià], però l'aleshores ministre Montilla volia aquella freqüència per als (seus) amics de la Sexta. Ja va ser greu, però es va salvar anunciant quatre canals TDT de la Corporació en un pacte que mai no es va fer oficial, però en el qual tothom confiava. A l'hora de la veritat, el pacte no apareix enlloc i el PSOE, de nou, ha estat el complement perfecte del PP al País Valencià. (...) Però aquest fet, val a dir-ho, no és un problema només valencià o insular. És un problema català del tot. Una TV3 només visible en el marc autonòmic oficial del Principat és una tv més obedient a l'ordenament jurídic espanyol, més dòcilment autonòmica i menys nacional. I en aquesta perspectiva, sí que em sembla coherent aquesta reculada territorial, perquè va en la línia de constant espanyolització de TV3 i de la resta d'emissores de la Generalitat (...)) Sense espectadors valencians ni mallorquins TV3 és com la tv d'Astúries o Castella-la Manxa, però més cara."
Vicent Partal a "Poli bo, poli dolent"

De tot l'afer de la TV3 al País Valencià allò que més em sorprèn és el sobtat descobriment del 'realisme' del qual fan bandera alguns. 'És que TV3 emet il·legalment al País Valencià', deien l'altre dia des del govern català. Enhorabona! (...) Sembla que el realisme siga la frase de moda del govern Montilla. I jo sincerament estic perplex. Al País Valencià veiem TV3 des de fa vint-i-set anys perquè tota una colla de gent hem considerat, des del País Valencià o des del Principat, que el dret de rebre televisió en la pròpia llengua està per damunt d'allò que la legalitat del moment diu. Ep!, i això, fins ara, ho entenia a la perfecció el govern català. (...) Ja resulta curiós que durant més de vint anys governs de dretes hagen posat els drets lingüístics al davant del marc legal i que siga ara precisament l'esquerra qui pose el marc legal al davant dels drets lingüístics.
Vicent Partal a "Què volen dir quan diuen realisme?"

"Una trentena de televisions emeten sense llicència, i sense ser perseguides, al País Valencià". Vilaweb 19/03/2007

A Balears, el 7 de maig de l'any 2004 es produí un pacte televisiu a través del qual l'expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i l'actual president del Govern balear, Jaume Matas, acordaren la recepció recíproca de les televisions públiques d'ambdues comunitats. En el desenvolupament posterior d'aquest acord, es decidí que abans del 2008 tant la Generalitat de Catalunya com el Govern balear sol·licitarien al Ministeri d'Indústria un canal múltiple (multiplex) per poder veure TV3, Canal 33, 3/24 i el canal Euroregió, tant a Catalunya com a Balears.
Cap de les dues parts, de moment, no ho ha fet. Per aquest motiu, l'OCB té la sospita que TV3 pot desaparèixer a Balears.
Diari de balears 16/03/07.

[Antoni] Alorda recorda que al darrer debat de política general, el Consell, a proposta del PSM, adoptà un acord en aquest sentit, instant el Govern de l’Estat i el Govern de les Illes Balears a adoptar els acords escaients per rebre a les Illes Balears, en emissió analògica i digital, tots els canals possibles en llengua catalana. (...) En aquest sentit, Alorda considera que “el fet que ni Govern ni Generalitat no hagin demanat encara al Ministeri el multicanal per garantir l’efectivitat de l’emissió de TV3 després de l’apagada analògica és molt preocupant, més si tenim en compte els mals precedents” i recorda que l’acord signat entre Govern i Generalitat l’any 2004 comprometia a ambdues institucions a sol·licitar al Ministeri un canal múltiple per poder veure els canals de la CCTV a Catalunya i a les Illes Balears. Així mateix, el PSM considera imprescindible que els ciutadans de les Illes Balears puguin continuar amb les retransmissions en català dels partits de futbol. En aquest sentit, Alorda creu que “la recepció dels senyals de ràdio i de televisió que emeten en llengua catalana hauria d’estar gestionada per una fundació que, necessàriament, hauria d’estar participada per l’associació Voltor i l’Obra Cultural Balear, que han estat les entitats que han desenvolupat aquesta funció des de les primeres emissions de TV3
Tribuna Mallorca 16/03/07.

Alexandre i Quintà perlen clar

Volem destacar aquestes paraules d'una entrevista a Víctor Alexandre:

-Quina concepció tens dels Països Catalans?
-Els Països Catalans són una realitat absolutament tangible, que alguns intenten amagar, però que existeix. Hi ha un intent de fer creure que el terme Països Catalans respon a una mena d'imperialisme català que prové de Catalunya. Els qui diuen això, tenen una visió hispanocèntrica de la vida, que vol dir una visió imperialista, perquè justament els Països Catalans són l'antítesi d'això. El que contemplem és la possibilitat d'uns Països Catalans confederats, no amb una capitalitat a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb un únic president, sinó que hi podria haver tres presidents, o tres presidentes, i cadascun d'aquests països decidir per ell mateix, tot i que actuant d'una manera coordinada amb la resta. Això és ben elemental i aquí no hi ha imperialisme de cap mena, sinó respecte per les voluntats de cadascun dels integrants.
(...)
-Creus que el català pot acabar desapareixent?
-Sí, és clar. Però el català no desapareixerà per culpa d'Espanya, desapareixerà per culpa dels mateixos catalans. Una llengua no desapareix perquè algú l'ataca, una llengua desapareix perquè els que la tenen com a pròpia l'abandonen. És a dir, a mi no em poden fer desaprendre allò que sé, però si allò que sé no ho utilitzo, sóc jo el que contribueixo a la seva desaparició.

I l'Alfons Quintà ens ens fa una desagradable revelació: sabeu qui ajuda a fer els discursos de la candidata preferida de Ramon Pellicer? Increïble:

(...) la moral té límits. Ara la candidata socialista a la presidència de França, Ségolène Royal, se n'acaba de saltar un. Una televisió francesa i el diari Le Monde han revelat que l'ultrajacobí Jean-Pierre Chevènement participa en l'elaboració dels seus discursos. (...) Des de fa molts anys, Chevènement s'ha instal·lat com a antimodel de tot allò que dignifica la democràcia moderna. Va ser amic i fervent partidari de Saddam Hussein, company de viatge en tot i per a tot de les deixalles del comunisme, defensor del genocida Slobodan Milosevic i un dels millors enemics jurats que ha tingut Europa (...) Però, més que res, Chevènement és un militant enfollit en contra de la diversitat nacional i lingüística. Odia les llengües minoritzades pel seu model d'Estat, el d'Estat nació, sorgit de la Revolució Francesa. (...) Vistes les coses des de Catalunya i amb un polsim de consciència nacional, n'hi hauria d'haver prou per desqualificar Royal. Però no serà així. Royal seguirà sent la candidata del PSC, de Montilla i especialment de la seva sinistra TV3. Mostren que són molt ignorants o bé que de nacionals no en tenen res. O totes dues coses alhora.

Insultar la dona per llei

S'ha aprovat la llei d'igualtat. Molt progressista, oi? Doncs no ho és. És masclista i retrògrada. La paritat tracta la dona com un objecte. Obligar que hi hagi una quota de dones a les llistes electorals, a les empreses de més de 250 treballadors, als consells d'administració, independentment de les aptituds, la preparació i la capacitat de les dones és insultar-les, tractar-les com un objecte decoratiu, com a quelcom que "s'ha de tenir", que "hem de posar" per quedar bé, perquè és políticament correcte. La igualtat no és això. Això ataca precisament la igualtat d'oportunitats (molts anys de lluita feminista!). Ara ens haurem d'empassar la presència d'una sèrie de dones a certs àmbits de la societat i sabrem que no hi són allà per mèrits propis, no hi són per ser la persona més adient sinó només perquè són dones. Quants homes no hi podran ser perquè la normativa ha exigit posar-hi un cert nombre de dones? Fins on ha arribat el feminisme, que nega a la dona el dret de demostrar la seva vàlua? Quina confiança ens hauran de merèixer les dones que ocupin llocs de responsabilitat per paritat? Com s'haurà de sentir una dona que sap que és a un determinat lloc "perquè toca", que hi ha accedit perquè "l'havien de posar"?

No era això, companys, no era això.

Mobbing lingüístic

Força polseguera ha aixecat l'article de Quim Monzó "A Payne in the ass", aparegut a La Vanguardia el 9 de març. L'article explica uns fets que ens són tristament familiars (especialment a Eivissa) i que van tenir lloc a un bar irlandès anomenat George Payne situat a la Pl. Urquinaona 5 de Barcelona (93 481 52 94, 677609871, georgepayneirishbar@yahoo.ie). El transcribim en la seva integritat:

La otra noche, después de cenar algo en Casa Alfonso, en Roger de Llúria, paseaba por la zona y entré con un amigo en un bar irlandés de la plaza Urquinaona. El bar se llama George Payne y está en el local donde décadas atrás estaba el cine Maryland, que luego acabó convertido en un cine porno sin nombre, como todos. Nos acercamos a la barra y miramos qué había en los estantes. No tenían Tullamore Dew –algo extraño en un bar irlandés, por cierto–, de forma que pedí: “Un Jameson”. Mi amigo –que no bebe destilados– observó que había dos botellas de vino abiertas y le dijo a la camarera: “Una copa de vi negre”. La camarera –una chica rechoncha– lo miró de través y le dijo: “Querrá decir ‘una copa de vino tinto’”. Nos quedamos pasmados. No le dijo: “Disculpe, pero no le entiendo”. No le dijo: “Perdón, ¿me lo podría decir en castellano?”. No le dio ninguna de las excusas que a veces (los días que están de humor) utilizan los que se ponen tras una barra o un mostrador decididos a que sea el cliente quien se adapte a su lengua. Le dijo “Querrá decir ‘una copa de vino tinto’”. Tampoco dijo “Querrá decir ‘una copa de coñac’”, ni “Querrá decir ‘un vodka con naranja’”. Dijo “Querrá decir ‘una copa de vino tinto’”, y eso demuestra que había entendido a la perfección lo que había pedido mi amigo: que sabía que “una copa de vi negre” es “una copa de vino tinto”. Pero le molestaba –le ofendía– que se hubiese dirigido a ella en catalán. Así están las cosas. A una camarera de un bar de Barcelona le parece intolerable que un cliente se le dirija en catalán. Nole dijo “Hábleme en cristiano”, como se oye en muchas ocasiones (no hace falta remontarse a otras épocas), ni le lavó la boca y la lengua con jabón y agua, como a veces hacían en las escuelas con los niños que decían palabras soeces o hablaban en catalán, que debe de ser más o menos lo mismo. Indignada, le dijo: “Querrá decir ‘una copa de vino tinto’”. Ésa es una escena de la otra noche, pero cada día se repiten escenas similares. ¿Adónde hemos ido a parar? Pues al 2007. Yo ya no me extraño de nada. Primero fueron veintitrés años de gobierno de CiU, con esa práctica política basada en el anar fent, en el trapicheo a la baja y –en cuestiones lingüísticas– en aquel ponciopilatiano “depèn de tu”, que era la forma pujolista de decirnos “ya os apañaréis”. No es extraño que ahora, llegados al poder sus sucesores tripartidos, el despelote más absoluto marque el constante avasallamiento lingüístico. ¿Habría que llamarlo mobbing, mobbing lingüístico, para quedar à la page? ¿Otra perla? Desde hace nueve lustros la librería Ona, en la Gran Via barcelonesa, vende libros. Nunca –ni siquiera durante la dictadura– había pasado por situaciones como las que a veces vive en la actualidad: gente que entra y les insulta porque sólo venden libros en catalán. Hay librerías que sólo venden libros en inglés, y los defensores de la españolidad no entran a insultarlos porque no tienen libros en español. Hay librerías que sólo venden libros de medicina y nadie entra a insultarlos porque no tienen libros de jardinería. Pero el desprecio y el odio a lo catalán –fomentado y auspiciado día a día desde los minaretes más selectos– lanza cada mañana mil y un fundamentalistas a las calles de Catalunya, entregados en cuerpo y alma a su remozado alzamiento nacional y decididos a triturarnos.

Des de Cuba, amb dos collons

Ahir a La nit al dia, la Terribas va entrevistar un membre del Partit Comunista cubà el nom del qual sincerament no recordem (esperem que aviat pengin l'entrevista a la web del programa), que es dedica a anar pel món cantant les virtuts del seu règim (un model de prosperitat). Ahir aquest senyor va tenir a la seva disposició les càmeres de TV3 per poder escampar les seves mentides, con aquella tranquilidad, tu sabes? La Mònica, per allò de què ningú pogués posar el crit al cel, li va fer un parell de preguntes "compromeses", com ara que com és que a la televisió cubana no s'hi pot fer un debat que inclogui membres de la dissidència. Oooh! Resposta: és que la dissidència és un instrument al servei dels Estats Units. Bravo. I com és que a Cuba no hi ha eleccions? Resposta: a Cuba hi ha eleccions, però només s'hi pot presentar un partit. Bravo. I si la revolució és tan meravellosa, com s'explica la gran quantitat de cubans que han fugit i fugen de Cuba? Resposta: no marxen per motius polítics sinó econòmics. Ah, coi! Amb dos pebrots. Hi va haver un moment de l'entrevista que la Terribas fins i tot va gosar dir que a Europa hi ha qui qualifica Castro de dictador. Oooh! I així vam passar la nit, mentre havíem de sentir que els dirigents cubans (Raúl Castro & cia) són gent molt preparada i assabentada del que passa al món (?), que els dirigents cubans són capaços d'acceptar les crítiques dels intel·lectuals (!?), que a Europa no coneixem la realitat del que passa a Cuba, que la culpa de tot (però tot, tot, tot) és dels Estats Units, etc. Ni un àtom d'autocrítica. I la Mònica anava assentint amb el cap.

El Barça i La Sexta

Avui per primera vegada a la seva història, el camp del Barça ha fet un mosaic que abastava tota la graderia. Aquest mosaic tenia a tribuna un gran escut del Barça i a l'altra banda les quatre barres de la senyera. El partit era transmès per La Sexta i la cadena ha dedicat una bona estona a mostrar aquest mosaic. Fins i tot hi havia una càmera al centre del camp i ens ha ofert una lenta panoràmica de la graderia. Però no ens ha ensenyat tot el camp. Les quatre barres no han agradat a La Sexta i la cadena ha decidit que era millor que Espanya no les veiés. Hi ha símbols que encara són subversius.

Després de cada gol del Madrid, La Sexta ha connectat en directe per oferir-nos la celebració que en feien els soldats espanyols que seguien el partit des de l'Iraq. Quan el Barça ha marcat els seus gols no han connectat amb els soldats espanyols. Això evidencia una realitat que precisament ells s'entesten a negar. D'això en podríem dir "marcar la diferència". Literalment.

La modernitat que hem triat

1 de març sa meua botiga, sa nostra botiga de Sant Josep va tancar: Ca s´Àngel, també anomenada Can Plana (...) Vaig tenir sa sort de ser-hi, de poder dir adéu a sa darrera propietària i dependenta, na Catalineta, i també en es taulell, es prestatges, ses parets (...) I no puc deixar de pensar-hi, perquè Sant Josep ha canviat tant que aviat no el reconeixeré. Bé, com tota s´illa, amb una ferida que sembla mortal. (...) Sant Josep ja no és un poble, ara és com una urbanització per a residents de cap de setmana i de temporada. (...) Tot això ja és història, es sa meua història i des meus germans, de sa meua família i des meus amics, és sa història col·lectiva de Sant Josep i sembla mentida que l´estimem tan poc. Es tancament de Ca s´Àngel ha passat de puntetes (...) Bé, un dia d´aquestos una ment brillant donarà una subvenció per fer-ne un llibre, ple d´escuts i espònsors, amb un llarg pròleg introductori sobre l´amor a la terra i les tradicions, que sempre queda bé publicar

Efectivament, perquè es ven com a xurros. Aquesta carta on na Carme Planells es plany de la desparició d'una botiga "de les de tota la vida" i que exemplifica la manera com està canviant aquesta illa és una mostra més de l'arrelat costum eivissenc de plànyer-se de les coses sense voler trobar-ne explicació ni assenyalar-ne les causes, sempre recordant emotivament i amb tot detall com era de meravellosa aquesta illa i com n'érem de feliços. Però ens hem venut l'illa i hem votat el que hem votat. Ai, Carme, els eivissencs han triat sistemàticament l'opció del progreso y desarrollo i tenen exactament això. El nostre president ho deia fa poc: "som una empresa de serveis" i vós, Carme, sou (tal com deia un altre polític pepero) una representant de l'Eivissa de la alpargata y la algarroba. I això no interessa. Com Ca s'Àngel.

Manual per a la colònia

N'han parlat en josepsort, en Saül Gordillo i d'altres. Hauria d'haver tingut més repercussió mediàtica però passarà desapercebut: parlem del llibre "Descolonitza't. Manual d'acció per a independentistes":

Ets a classe i, només de començar, algú demana que el professor la faci en castellà. Ja hi som! Altres cops t'has empassat la sensació d'injustícia perquè no has sabut com respondre. Ara ja no et passarà mai més perquè tens Descolonitza't, un llibre que:- Redueix en un 99% l'estrès que provoca ser català dins els estats francès i espanyol.

- Elimina al 100% la sensació de malestar provocat pels virus més corrents, com el notentiendo, el jonosócnacionalista i l'aquíespanya.

- Dóna solució a més de 30 problemes que es poden patir quotidianament.

- En dos dies de lectura ja es nota un augment ostensible de l'autoestima.

- No té efectes secundaris indesitjats, només una sensació d'alleugeriment i moltes ganes de riure.

Així doncs, finalment ha aparegut un llibre en positiu per a refermar la nostra identitat, en clau d'humor, i necessari. Però, és clar, hi ha coses més importants a explicar, com ara que el cinema Maldà de Barcelona es dedicarà exclusivament al cinema indi de Bollywood (tots els respectes) o el nou disc de Gossos (que ens el trobarem fins i tot a la sopa; i tots els respectes). Oi que ens entenem?


A un altre nivell, llegíem a Vilaweb que "La Plataforma per la Llengua avisa del retrocés del programa d'immersió lingüstica" i diu concretament que "només el 51,2% dels centres [instituts] imparteixen totes les classes en català". La meitat! I això al Principat. Imagineu-vos quina és la situació a les escoles i instituts de la resta de Països Catalans. Però, com sempre, aquí no passa res.

Tres de breus

Avui, tres de breus. Davant la davallada de qualitat (i naturalment d'audiència) dels informatius de TV3, s'ha decidit fer un fitxatge estrella, Ramon Pellicer, qui ha corregut a fer-se entrevistar a El Periódico i ha dit que li agradaria que la socialista Ségolène Royal guanyés les eleccions. Ara ja sabem com seran els nous informatius de TV3: com els d'ara.

L'alcaldable del PP per a Eivissa, Virtudes Marí, ha publicat avui un article de propaganda electoral (de molt baix nivell, per cert) a la premsa local. Naturalment, en castellà.

I la Plataforma per la Llengua ha enviat un tríptic a diverses empreses tot encoratjant-les a etiquetar en català. S'ha distribuït al Principat. A la resta de territoris de parla catalana es veu que ja es dóna per impossible l'etiquetatge en català. "Ya se pueden morir", que deia en Núñez. De tota manera, no estaria malament una mica de coordinació entre la Plataforma i les entitats de defensa de la llengua de la resta de Països Catalans per ajudar a promoure aquestes iniciatives. Encara hi ha algun reducte d'indígenes que ho agraïríem.

Els senyors del senyal

Com tothom sap, dimecres el barça va remuntar l'eliminatòria a Saragossa. Era un partit que oferia TV3 i cap altra televisió. Tampoc IB3. Tothom que va voler va poder veure el partit... excepte a Balears i Pitiüses, on es va enfosquir un altra volta el senyal de TV3. Per tocar el collons, bàsicament. Se'ns impedeix veure els partits del Barça entre setmana. I això és il·legal. Però els de l'Espanyol no. Aquests es poden veure per TV3 sense problemes. Quina cosa oi? La gestió del senyal de TV3 està en mans del Govern Balear i no ha estat exempta de polèmica però ara la cosa ja està arribant a nivells inimaginables després de trenta anys de democràcia. No sabem si aquesta política de tallar el senyal de TV3 formava part dels acords signats entre en Bargalló i en Matas. A la gent del PP ja els està bé, però no creiem que aquesta sigui la idea que ERC té del que ha de ser l'"espai comunicatiu català".

I després, els de sempre diuen allò de sempre: que el futbol ha d'estar deslligat de la política. Angelets. Per què creieu, sinó, que el Barça és més que un club. Per això mateix.

ACTUALITZACIÓ 02.03.07: Les reaccions al darrer acte de censura televisiva no s'han fet esperar: "El miedo de IB3".