dijous, 22 / maig / 2008

'El congrés d'Esquerra'


Les recaptacions dels grans impostos i la gestió dels aeroports i dels trens a l'Estat espanyol són exactament les mateixes que les del franquisme, després de cinc legislatures i de dos presidents del PSOE. El PP en només quatre anys va permetre el salt qualitatiu i quantitatiu més gran que s'ha fet mai en finançament autonòmic: començar a participar en l'IVA, el gran impost del futur. Per això el PSOE sempre s'hi havia oposat: establia un perillós precedent per a una futura cessió de l'impost de societats, l'altre gran impost del futur. I el PP també va obrir la porta a la gestió parcial dels ports, sense la qual avui no tindríem Barcelona directament connectada amb els Estats Units per avió, ni tindríem cap esperança davant les mentides de Madrid que no hi ha mercat per al Prat. Sense prometre la lluna, el peix al cove convergent, en solitari, obria camí quan podia amb el PSC votant sovint en contra des de Madrid. Per segon cop, però, el 2006 ERC va tornar a premiar el PSC i ICV, que avui encara no han aportat cap traspàs competencial rellevant ni cap euro més de calaix.
És l'article de l'Avui "El congrés d'Esquerra" de Ramon Tremosa.

3 comentaris:

Sepharad ha dit...

Si ERC hagués pactat amb CiU, moltíssims votants seus d'esquerres no els haurien perdonat.
Durant totes les legislatures ERC sempre era part de l'oposició a CiU. Com podien pactar ERC i CiU governar junts si són pols oposats?

Altra cosa diferent és, per aconseguir major quota de poder i tenir més 'èxits' de gestió, haver pactar 1er amb el Tripartit de Maragall i després, amb l'excusa d'haver estat expulsats, poder justificar pactar amb CiU.
ERC, que és sobirana per si mateixa, va decidir repetir el Tripartit.

Un indígena ha dit...

I tant que és sobirana. Tot depèn de quines siguin les teves prioritats: hi ha una part d'ERC (l'actual direcció) que considera que la prioritat és l'eix esquerra-dreta. Hi ha una altra part d'ERC (Carretero) que, en paraules seves, vol prioritzar l'eix nacional, el país. Tu sabràs què t'estimes més.

Josep (sl) ha dit...

Hi han dos eixos en la política catalana El nacional on el des del centre nacionalista a la dreta nacionalista, passant de regionalistes a independentistes.
I ERC Molt més a l'esquerra i generalment d'un perfil nacionalista de mitjana més alt.
ICV Descaradament d'esquerres i nacionalment tímidament més catalanista que espanyolista.
PSC, PP i Ciutadans clarament espanyolistes.

O un tripartit un càlcul on ERC i PSC pensaven que guanyaven arrancant espai electoral a CiU empenyent la a la dreta amb el PP. Historicament CiU ha tingut la paradoxa de ser partit de la "dreta nacionalista" i fer política de centre esquerra. Però sempre les esquerres han acusat de ser la dreta.

Bé doncs amb el fracàs del tripartit I els 3 partits ja tenien pactat el tripartit II. De fet com bé va analitzar al seu assaig l'Engany el Vicenç Villatoro defensa que el tripartit ja estava pactat d'antuvi.

Per desgràcia 3 partits que governen junts no són un govern, com estan demostrant avui en dia. Si no àrees d'influència dels partits al govern on no hi ha cap coordinació interna i visions de país oposades.