L'Ajuntament de Barcelona no ha donat permís als organitzadors de la Setmana del Llibre en Català per a continuar, com l'any passat, a la plaça de la Catedral. Raó: un envelat tan gran dificulta el pas de la gent. Albert Pèlach, president de la comissió organitzadora, diu que no hi ha hagut voluntat política. Enguany, la capital del sector editorial català ha perdut els seus dos grans esdeveniments: la Setmana del Llibre Català i el Saló.
Un estrany silenci ressona a Catalunya, l'absència d'arguments favorables a la pertinença a l'Estat espanyol. Hi ha qui diu que a Espanya li convé, o que Catalunya no té res a decidir, o que Catalunya no existeix, però ningú ha dit ni una paraula sobre què guanyen Catalunya i els catalans amb la dependència. La submissió només és sostenible si el dependent rep protecció a canvi, com Catalunya en rebia fins a l'entrada a la Unió Europea i l'euro, perquè la pertinença a l'Estat dels espanyols li permetia un accés lliure al seu mercat (...)
La tormenta perfecta sigue su curso inexorable y todos nos preguntamos cuál es la solución. Antes de hablar de remedios, es importante saber qué ha pasado porque, sin un diagnóstico correcto, no hay soluciones acertadas.
Todo empezó en 2001, cuando Alan Greenspan quiso evitar el colapso de la bolsa tras el fiasco de las punto.com reduciendo los tipos de interés desde 6,5% al 2,5% en menos de un año. [+ llegiu la resta de l'article]
¿Es pot considerar un fracàs de l’economia de mercat?
En absolut, entenc que la gent s’irriti, per exemple, quan sap els salaris dels alts executius, però també he de dir que l’economia de mercat continua sent el millor sistema per generar riquesa i distribuir-la. Ara bé, ¿el sistema elèctric ho és, una economia de mercat? ¿I el financer? No, són monopolis regulats i supervisats pels govern, amb límits a l’entrada de competidors. El que hem de fer és que l’economia de mercat funcioni. Si no n’hi ha, el que no es pot fer és criticar-la.
(...) és legítim reclamar als ideòlegs de l’autonomisme que apostin per una pràctica política menys fantasiosa i que no defugi la veritable qüestió de la sobirania i el poder ara i avui, com pensen assolir sense ser Estat que Catalunya tingui el que al món només tenen els Estats. [+ article sencer]
