Sobre la T1

Sobre la T1, Pilar Rahola escriu “Hau, catalán!; yo, gran jefe”:

Escoltant-lo [a Zapatero] resultaria que ens ha regalat la terminal, amb diners seus, perquè és un tipus així de generós i ens estima amb bogeria. La realitat és molt més dura. La terminal es va pactar en el famós –i demonitzat, per més que útil– Pacte del Majestic. Va començar a caminar de la mà de CIU i el PP, malgrat els intents actuals de reescriure la història. Ha arribat molt més tard del que estava acordat, i infinitament més tard del que era necessari per al nostre desenvolupament econòmic. L’hem pagat dotzenes de vegades, si tenim en compte l’espoli que patim. I ha arribat mancat de peus i mans, amb uns projectes de metro i ferrocarril que suaran tinta per fer-se, com gairebé tot en aquest país. A més, ha arribat sense que la Generalitat participi en la gestió aeroportuària, i sense cap garantia de vols directes als principals punts del món.

I Vicent Sanchis és igualment clar:

Ja tenim T1, però això és closca. El rovell de l’ou encara és pendent. ¿Cedirà el govern de l’Estat la gestió del Prat a la Generalitat o la iniciativa privada catalana? ¿Acabarà convertit en un hub o continuarà sent un tub amb forat de sortida a Barajas?