Dos sobre la independència

L'Avui d'aquest diumenge ofereix dos articles interessants sobre la independència, el primer des del punt de vista sociològic és "Unionistes" d'Alfons López Tena, i el segon és una entrevista amb el catedràtic d’Economia Jacint Ros Hombravella que defensa en un llibre la viabilitat econòmica de la independència:

Ha fet números i surten els comptes. Si demà mateix Catalunya fos un estat independent, la seva economia no només resistiria la separació de l’Estat espanyol, sinó que després d’un període d’adaptació es desenvoluparia encara més. Així ho assegura el catedràtic d’Economia de la UB i la UAB Jacint Ros Hombravella, autor del llibre Més val sols... La viabilitat econòmica de la independència de Catalunya (Dèria editors, 2009).

Víctor Alexandre: l'entrevista

Tothom en parla. És l'entrevista que l'Avui publica amb Víctor Alexandre:

A qui ha de votar un independentista, avui?

En aquest moment, està orfe de partit. Encara que hi ha gent dins d'ERC que són independentistes i molt crítics amb l'actuació de la direcció. Un independentista a qui li vagi bé la independència l'any 3000, ja pot votar ERC. Jo tinc la sensació com si Esquerra estigués dirigida per algú que la vol destruir.

Per què?

Perquè primer és la independència, i després és l'opció de dreta-esquerra. Quan ens diuen que primer són les polítiques socials i la pluja fina, això són sopars de duro i ganes d'anar fent. I aleshores Esquerra fa tot allò que faria un enemic. La sensació és que, encara que sigui en una urna embolicada amb una estelada, el vot a ERC va al PSC. Malgrat que voler convertir el PSC en un partit catalanista és com voler convertir aigua en oli.

La ministra Chacón

Vicent Partal: "És interessant això que li ha passat a la ministra Chacón":

La senyora Chacón porta anys preparant-se el tema. Quan alguns estudiosos catalans anaven al Quebec a estudiar com era això de fer referèndums d'autodeterminació ella, catalana també, hi anava a estudiar exactament el contrari: de quina manera el Canadà aconseguia evitar la independència quebequesa. Fruit de la seua estada en quatre universitats canadenques i quebequeses va ser una especialització política contra el dret d'autodeterminació que va plasmar en alguns treballs de poca volada intel·lectual però de calat polític, que van cridar l'atenció dins el seu partit. Seguidora política de Stéhane Dion supose que es veu en un futur a ella mateixa fent d'ell. O siga convertida en la cap de govern espanyola d'orígen català que té la seua raó de ser precisament en l'intent d'usar tots els mecanismes de l'estat per a impedir la secessió dels seus compatriotes. Segurament per això ha liderat la posició dels socialistes espanyols contrària a reconèixer la independència del Kossovë -que dins la Unió Europea només comparteixen Eslovàquia, Grècia i Romania. I segurament per això es va pensar que ella podia arribar i retirar les tropes espanyoles així a la brava, per a donar més relleu encara a una posició que la UE troba ridícula i que li ha demanat repetides voltes que reconsidere.

"Per una televisió sense fronteres: volem TV3?"

Josep Albinyana publica a Vilaweb l'article d'opinió "Per una televisió sense fronteres: volem TV3?":

Per una televisió sense fronteres, diu. D'acord. Sense que el riu de la Sènia siga una frontera per a TV3 (i quan dic TV3 vull dir els canals de la CCRTV, i si foren més, millor). Però, amb tot açò, seria un bon detall que, al seu torn, TV3 no convertira el riu en una frontera informativa, que el País Valencià (i la resta del país) no fóra només una anècdota dispersa en algun programa incert, una notícia previsible dels telenotícies (desgràcies, anticatalanisme o els Octubre) o un personatge prescindible i tòpic en una sèrie.

L’Ajuntament d’Eivissa i Eroski per la llengua

Cal felicitar l’Ajuntament d’Eivissa que juntament amb la cadena de supermercats Eroski ha començat una campanya conjunta per promoure el coneixement i la utilització del català entre els empleats d’aquesta companyia a Eivissa.

Alfons López Tena: el català a Europa

Alfons López Tena, un dels grans actius del nostre país, publica a l'Avui l'article "Marxa a Brussel·les":

Catalunya no és al consell de caps d’Estat i de govern, ni al Consell de Ministres, ni a cap comissió de treball. No nomena comissaris, ni representants, ni funcionaris, ni jutges. No negocia ni aprova directives ni reglaments. No elegeix diputats, ni té dret de veto, ni negocia, aprova o refusa tractats. El català no és llengua oficial ni de treball a cap institució europea, ni es pot usar al Parlament. Tots aquests drets els tenen a la Unió Europea deu Estats amb menys població que Catalunya, i quinze llengües amb menys parlants que el català, per una sola raó: els seus pobles han exercit l’autodeterminació i s’han dotat d’Estat propi. Amb Estat, com Espanya, tens “presència perfectament reconeguda”; sense Estat, com Catalunya, tens els insults i falsedats de Vidal-Quadras i Terrón, o les frustracions i fantasies d’Obiols, Guardans i Romeva.