La companyia Spanair no només està d’estrena en instal·lacions aquests dies a la nova T1 de l’aeroport del Prat, sinó que també està aplicant els primers passos per reforçar-hi l’ús de la llengua catalana. Els nous gestors tenen clar que el català ha de ser la primera llengua de la companyia aèria, però això sí: reconeixen que sempre que sigui possible. És a dir, com a mínim en els seus espais als aeroports catalans i en les relacions internes i externes de l’empresa en tot moviment en territoris de parla catalana.
Manera puntualiza que pese a la «mala prensa», el turismo de masas tiene un valor cualitativo económico incalculable, porque es la causa del desarrollo de la clase media europea, el nacimiento de los grandes grupos turísticos, aerolíneas, cadenas hoteleras y resto de sectores turísticos.A molts llocs que han rebut turisme de masses, aquest no ha estat l'únic ni el més important factor de creixement econòmic. I això és fonamental. A Catalunya, primera comunitat autònoma en dades d'afluència turística, ja es guanyaven la vida abans de l'arribada del turisme de masses, i quan aquest va arribar no va passar a ser l'única font d'ingressos, cosa que sí passa a Balears i que és una temeritat. Quan a un lloc viuen només del turisme de masses vol dir que tenen un problema greu.
Escoltant-lo [a Zapatero] resultaria que ens ha regalat la terminal, amb diners seus, perquè és un tipus així de generós i ens estima amb bogeria. La realitat és molt més dura. La terminal es va pactar en el famós –i demonitzat, per més que útil– Pacte del Majestic. Va començar a caminar de la mà de CIU i el PP, malgrat els intents actuals de reescriure la història. Ha arribat molt més tard del que estava acordat, i infinitament més tard del que era necessari per al nostre desenvolupament econòmic. L’hem pagat dotzenes de vegades, si tenim en compte l’espoli que patim. I ha arribat mancat de peus i mans, amb uns projectes de metro i ferrocarril que suaran tinta per fer-se, com gairebé tot en aquest país. A més, ha arribat sense que la Generalitat participi en la gestió aeroportuària, i sense cap garantia de vols directes als principals punts del món.I Vicent Sanchis és igualment clar:
Ja tenim T1, però això és closca. El rovell de l’ou encara és pendent. ¿Cedirà el govern de l’Estat la gestió del Prat a la Generalitat o la iniciativa privada catalana? ¿Acabarà convertit en un hub o continuarà sent un tub amb forat de sortida a Barajas?
La reflexió més interessant de les eleccions europees l'ha feta el dirigent del Partit Socialista francès Manuel Valls, no pas perquè tingui arrels catalanes, sinó per la seva sinceritat. "La paraula socialista ja no significa res", resumia a Libération. S'assembla una mica a allò que va dir fa alguns mesos Raimon Obiols renegant de la paraula socialdemocràcia. És ben cert que aquests dos mots han quedat buits de contingut, només se'n fan teòriques que la realitat contradiu. Els socialistes europeus no tenen ni idea de com s'ha de posar en pràctica avui dia el socialisme, i la gent ho nota.
-Respecte aquest ventall polític, creu que a Catalunya actualment es divideix entre dreta i esquerra o entre nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols?
-L’eix dreta-esquerra en aquests moments serveix més per tranquil•litzar consciències que per diferenciar polítiques efectives. En canvi allò que s’està criticant sempre, nacionalisme català-nacionalisme espanyol és en aquests moments decisiu. La prova més evident és el País Basc. PP i PSOE han pactat per escombrar el nacionalisme. En aquest moment el tema que determina més la política espanyola són les realitats nacionals. Entre la dreta i l’esquerra els marges de maniobra en polítiques socials són tan petits que s’han d’agafar en temes com el de l’avortament. Jo defenso el model social europeu, perquè és el més avançat del món.
Dissabte passat prop de 300 extreballadors de Banca Catalana van dinar junts per celebrar els 50 anys de l’entitat. Els socialistes van intentar ficar Pujol a la presó, però a la trobada no es va parlar de política. Eren 300, però ningú no en parlarà als diaris. Van suar molt per salvar el que s’estimaven, alguns dels que hi tenien accions van acabar arruinant-se per culpa de la propaganda que l’única cosa que perseguia era ofegar un país sencer. I els qui s’estimaven l’entitat van superar l’escull, dissabte dinaven junts, però avui Banca Catalana no existeix. Tenien una idea de país, i amb ells els electors que el 84 van donar 72 escons al President. Ara saben més que mai que són fills d’un país orfe, però hereus d’un temps que ha de tornar per ser millor.Sobre Banca Catalana, avui he recordat aquest article indispensable d'en Francesc Cabana.
L’Institut d’Estudis Eivissencs manifesta el seu rebuig a la inacceptable mesura de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de cessar les emissions de TV3 a les Illes Balears, substituint-les per TV3CAT (la nova marca de TVC Internacional). A partir d’ara, no podrem veure els documentals, les pel·lícules i les sèries de producció externa que emet la cadena pública catalana, privant-nos d’uns continguts que han estat presents a les nostres illes des de mitjans dels anys 80, quan es posaren en marxa els repetidors que permeteren l’arribada d’aquesta televisió.
Amb aquesta decisió, TV3 tracta les Illes Balears com si fossin un país estranger, i ara que la implantació de la TDT incrementarà notablement l’oferta de televisió en castellà, els ciutadans de les Illes Balears ens mereixen una oferta de televisió en català el més ampla possible. [llegiu la resta del comunicat (pdf)]
