"Gibraltar i Catalunya"

"Gibraltar i Catalunya" és el darrer article de n'Alfons López Tena. Cal llegir-lo sencer.

Quatre paguen i onze cobren

"Quartos, model i poder", de Patrícia Gabancho:

(...) quatre comunitats paguen i onze cobren. Això fa trenta anys que dura, que vol dir que el sistema no és eficient. Cap ni una de les comunitats receptores ha passat a ser contribuent. I, si serveix com a pista, paguen Madrid i els Països Catalans. Quan dic aquestes coses, la veïna m’explica que la seva família, a Sòria, viu tot l’any –“de conya, viuen”, diu– de treballar uns mesos al camp, perquè aquelles famoses peonadas que havien de durar quatre dies encara hi són, a Andalusia, a les Castelles i a Extremadura.

"Zelaya i els intel·lectuals"

"Zelaya i els intel·lectuals" de Salvador Sostres:

És propaganda dir que a Hondures hi mana un govern de facto o colpista. Va ser Zelaya qui va intentar el cop de perpetuar-se al poder com Chávez i d'altres males bèsties populistes. I és a partir d'aquest intent que es va desencadenar un protocol perfectament i estrictament constitucional que passà per deposar el president colpista, enviar-lo a l'exili i establir un nou govern d'acord amb les lleis i la constitució del país i que respectés totes dues coses. Hondures va fer un gran favor a la seva democràcia desterrant Zelaya, i només cal veure que ara una altra perla de l'Estat de dret com Daniel Ortega voldria seguir-li els passos amb un referèndum molt semblant. La intel·lectualitat catalana no ha parat ni un sol instant de fer el seu particular cop mediàtic acusant el govern del president Micheletti d'haver fet un cop d'Estat i presentant Zelaya com a víctima. És vella i coneguda la passió que sent el sector dominant de la intel·lectualitat catalana per dictadors d'esquerra corruptes, bàrbars i mentiders, i estic segur que la majoria d'aquests mediàtics canviarien la seva ploma o el seu micròfon per una camisa vermella com la de Chávez i masses d'ignorants enfervorits al seu voltant bramant com autèntics animals. [+ llegiu l'article sencer]

Sobre l'acord de finançament

Cal llegir l’anàlisi que en fa la degana de la facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie.

Els problemes de l'esquerra

L'outsider Bernat Joan l'encerta de ple al seu article "Justícia universal":

(...) avui per avui, no comptam amb cap organisme que pugui fer les funcions que efectivament hauria de fer el TPI. En el passat l´aplicació de la pretesa justícia universal encara ha estat més mancada: al final de la II Guerra Mundial el Tribunal de Nuremberg va jutjar el genocidi nazi contra els jueus. Però ningú no va jutjar, per exemple, l´Holomodor, amb responsables ben clars, que va causar la mort de deu milions de persones a Ucraïna. Ni ningú jutjaria, en aquella dècada i les següents, els milions de morts de la persecució estalinista, o l´escabetxina (probablement la més gran que ha comès mai la Humanitat) del maoisme a la Xina. Aquests fets, del tot incontestables, deuen ser mals de digerir per l´anquilosada esquerra europea, que no se n´acaba de sortir a l´hora de moldejar el discurs sobre aquestes qüestions. Potser la cosa més mala d´assimilar, ara que tant s´està treballant per recuperar la memòria històrica, és que, segons el seu catecisme, els genocidis més grans que ha comès la Humanitat procedien de règims d´esquerres

El català a la justícia, encara

Cal felicitar l'ajuntament de Sant Antoni de Portmany per haver-se negat a traduir un text al castellà tal i com li demanava el Jutjat de primera instància núm. 4 d'Eivissa. "El secretario de la Corporación, Ángel Custodio Navarro, asegura que en los dos años que ocupa este puesto en la Administración y en los ocho años anteriores como letrado en el Consell no le había ocurrido algo así".

Llei de llengües franquista

Llegim a Vilaweb que "La llei de llengües de l'Aragó, propugnada pels socialistes, no preveu la cooficialitat del català". Preveu el català com una opció voluntària. Que el parli a casa seva qui vulgui. Com amb Franco. I aquesta és la famosa llei de llengües que fa anys que esperem. Gràcies senyors socialistes. Tant de bo que la cosa no acabi així.