
Ahir a La nit al dia, la Terribas va entrevistar un membre del Partit Comunista cubà el nom del qual sincerament no recordem (esperem que aviat pengin l'entrevista
a la web del programa), que es dedica a anar pel món cantant les virtuts del seu règim (un model de prosperitat). Ahir aquest senyor va tenir a la seva disposició les càmeres de TV3 per poder escampar les seves mentides,
con aquella tranquilidad, tu sabes? La Mònica, per allò de què ningú pogués posar el crit al cel, li va fer un parell de preguntes "compromeses", com ara que com és que a la televisió cubana no s'hi pot fer un debat que inclogui membres de la dissidència. Oooh! Resposta: és que la dissidència és un instrument al servei dels Estats Units. Bravo. I com és que a Cuba no hi ha eleccions? Resposta: a Cuba hi ha eleccions, però només s'hi pot presentar un partit. Bravo. I si la revolució és tan meravellosa, com s'explica la gran quantitat de cubans que han fugit i fugen de Cuba? Resposta: no marxen per motius polítics sinó econòmics. Ah, coi! Amb dos pebrots. Hi va haver un moment de l'entrevista que la Terribas fins i tot va gosar dir que a Europa hi ha qui qualifica Castro de dictador. Oooh! I així vam passar la nit, mentre havíem de sentir que els dirigents cubans (Raúl Castro & cia) són gent molt preparada i assabentada del que passa al món (?), que els dirigents cubans són capaços d'acceptar les crítiques dels intel·lectuals (!?), que a Europa no coneixem la realitat del que passa a Cuba, que la culpa de tot (però tot, tot, tot) és dels Estats Units, etc. Ni un àtom d'autocrítica. I la Mònica anava assentint amb el cap.
Etiquetes de comentaris: Cuba, Fidel Castro, Mònica Terribas, TV3